Dos poemes de set i deu pensaments divins
16 Febrer, 2013 05:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vi i vermut
Del pessebre,
he perdut:
bou i somera
i aquella estrella
ni ha vingut.
Al pessebre estant,
vénen els Reis,
en seran quatre?,
en seran tres?
I Jesús,
serà el Fill?,
farà bondat?,
sortirà, de pressa,
tot caminant?
Massa festes paganes
ens han deixat:
una fe sense ganes,
tot trontollant.
Esperant les promeses
d'un déu eixut,
passo dies bevent:
vi i vermut.
Ben begut
Anar per trencacolls
el cos demana
ni té esperança
ni té condol.
Acabada la feina,
mort el treball,
només queda una ampolla
dels encenalls.
Ni demano per beure
quan ve l'oblit
ni guanyaré la queixa
de l'esperit.
Ara, sec a taverna
vora el carrer,
com em ballen les taules
ni les conec.
Allí, passo les hores
entre cançons,
mariners, entre ombres,
mig cecs, mig sords.
Ben begut torno a casa
a tort i a dret,
tinc les cases comptades,
alguna es perd.
Pensaments divins
Satanàs vol ser més dolent, però es cansa prompte.
Per anar a l'infern, només cal tombar la cantonada.
Espero anar al cel sense demanar un crèdit.
Una vegada, hi havia un déu avorrit...
El botxí facilita estar ben preparat per salvar-se.
Si veniu de la terra, embarqueu per la porta set.
Es prohibeixen proves d'intel·ligència en tot el cel.
Volia netejar l'ànima, però sense centrifugar.
Déu volia fer un home, la primera vegada li sortí un simi.
Satanàs vol renovar l'infern, acomiadarà els pobres.
Dos poemes massa freds i deu pensaments educatius
14 Febrer, 2013 06:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les gebrades
En el món,
que jo conec,
totes les cases
són velles
ni somien
les estrelles
ni somien
ni els convé.
A l'hivern,
pelats de fred,
amb finestres
mig obertes,
com reparen,
satisfetes,
les deu bruixes
de l'hivern.
Com pregonen
les gebrades
a la vall
i al pujolet.
Tan petit
és el país
que mig núvol
ens corprèn.
Pelat de fred
Per ser només homenet,
la mare em vesteix de curt,
uns mitjons de color verd,
un jersei del tot caigut.
A les nou, cap a l'escola
prou dejú i pelat de fred,
al pati, tindrem la llet,
llet amb pols, de la més bona.
La filera fent cargol,
amb paperina i cullera,
tot el sucre més que bo
i, la llet, calentoneta.
Com el fred, baixant del cel,
endevina la misèria,
amb cara color de mel,
esblaimada, ben serena.
En el pati, quatre tolls
ens mostraran la gelera,
els ocells amb tremolors,
ben tibada la bandera.
Homenets d'un vell país
on el sol calenta i crema,
com diria que ha fugit
i no ha anat a casa meva.
Pensaments educatius
Avui, el nombre primer, demà, el segon.
El jove va escriure, va ser una festa el comprovar que ho feia.
Estan asseguts, la fi del món s'acosta.
Arriba un moment màgic, tots estan cansats.
Intenten demostrar la gravetat, apartant el seu seient.
Mostren força interès els quinze primers segons.
Han sortit al pati a la velocitat de la llum.
La lliçó era ocasional, la vaig comprar a les rebaixes.
Els he de convèncer: cinc minuts de llegir no causen ceguera.
Aplegats a una pàgina sense dibuixos, cinc s'han marejat.
Dos poemes per al sol i deu epitafis
12 Febrer, 2013 06:14
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cansat el sol
Cansat el sol
es pon per la muntanya,
cap amic l'enganya,
cap amic el mou.
Un avorrit déu,
creant meravelles,
va posant estrelles
massa lluny del seny.
Nostre heroi rondina,
voldria marxar,
univers enllà,
per trobar l'amiga,
però hi ha una creu
de feina feixuga,
una gent que muda
enmig del gran fred.
I no hi ha res més
que un pacte secret,
un creador sencer
que ni vol ser rei.
Nostre déu es cansa,
encara que brega,
esperant l'estrella
a la mar en calma.
Lluna enamorada
Ni la lluna enganya
ni vol el parlar,
lluna enamorada
d'un sol ben llunyà.
Com surt cada dia
amb un vestit nou,
discreta a la llum,
mudada quan pot.
Enmig d'un passeig
tan dolç, melindrós,
cerca, el seu amat,
sent el seu heroi.
Tardes de l'hivern
quan el sol s'adorm
i no vol res més
que trobar l'amor.
La lluna li conta
històries de cor,
ell ni les escolta
ni escoltar-les vol.
Com idil·li tal
rau en un desert,
ella li proposa,
ell ni sap on és.
Epitafis
Ho sento, estic somiant.
Ni mort, tinc èxit.
Només unes paraules...
Ho veig tot negre.
Recordo fins l'enterrament.
Cerco excusa per sortir.
Suposo que vindràs.
Avui, no sé on anar.
Ho sé que tinc culpa.
Podeu continuar.
La gent
10 Febrer, 2013 07:18
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La gent:
1) És un ésser proper i desconegut.
2) Es manifesta en tota munió de problemes.
3) Sol viure en tota mena d'habitacles.
4) Es queixa, sempre, a deshora.
5) No sol trobar indrets discrets on manifestar-se.
6) Vol anar a un cel on no calgui saludar ningú.
7) Té ofici per tal de no fer massa nosa.
8) Coneix la poca avantatja d'emmalaltir.
9) Vol rebre consideracions fora de lloc.
10) Acostuma a fer l'últim repòs voltat de veïns.
Dos poemes d'alba i deu pensaments divins
08 Febrer, 2013 06:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mateu la nit
Mateu la nit
i l'esperit
trobarà el dia,
sentiu com mor
i el desconhort
prendrà fugida.
Deixeu, al cel,
aquest castell
de mil estrelles,
conteu-li al sol:
El llit és dolç
per a promeses!
Mateu la nit,
sense neguit,
crideu el dia,
sota el coixí,
un somni amic,
vol companyia.
Però la feina
i l'aviram
volen remei,
si ho dic al rei,
segurament,
prendrà la mida.
Un raig
Entre tenebres,
trobo el desert,
futur incert
de cada albada,
un sol proper,
tan mentider,
ni plau ni escalfa.
Llarg el camí,
un déu mesquí
fa cada nit
i com m'estic:
tou i allocat,
fent mitja part.
De la finestra,
esbadocada,
un raig esclata,
sense dir res,
com vell pagès
en cambra ampla.
De la claror,
sóc sabedor,
planyo la manta,
fa tant de fred,
tinc tanta por,
que res m'espanta.
Pensaments divins
Tinc sort, Déu ni recorda on visc.
Avui no puc pecar, hi ha vaga de dimonis.
Jesús feia miracles, va tenir tres mestres màgics.
Allò del refredat i Jesús, va començar a Betlem.
Satanàs diu que no temptarà més dones lletges.
Israel va tenir un Fill savi, eren altres temps.
Déu li ha dit a Jesús: Prepara el sarró!
Déu va tenir un Fill, li va sortir d'esquerres.
Vull viure com un déu, on he de fer cua.
Déu només ha treballat sis dies, té dret a l'atur?
Dos poemes ben xops i deu pensaments educatius
06 Febrer, 2013 06:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La pluja cau
Mentre passo,
la pluja cau
i, en el catau,
riuen les feres,
mal caçador,
vingut a menys,
la gana empeny
a les voreres.
Mirant el núvol:
negre, grandiós,
al cel gloriós,
demano ajut,
però Sant Pere
està rabiós,
diu que l'hem fet
venir a disgust.
Mentre passo,
la pluja cau
i res em plau
com no mullar-me,
però el paraigua
és massa vell,
sóc un mesell
ben farcit d'aigua.
Sóc pluja
Si fóra el vent,
demanaria,
al núvol negre,
anar-me'n lluny,
però sóc pluja
pobra i marcida,
com passo el temps
entre xarrups.
Si fóra el sol
demanaria:
una drecera
sense rierols,
però sóc pluja
prou esquifida
per no arribar
on el Déu vol.
Si fóra lluna
demanaria:
milers d'estels
del tot brillant,
però sóc pluja,
en tinc la vida
i no tinc més
que anar mullant.
Pensaments educatius
Prefereixo que, ells mateixos, escriguin l'examen.
Si obre la boca, sabré com va de nivell.
Han copiat: el solucionari i la nota de l'examen.
El nen rumia, prompte bramarà.
No ensenyava gaire, necessitava buits de saviesa.
He anat, a l'escola, fins a trobar la porta de sortida.
Vaig acabar la classe a la matinada, tenia por de sortir.
Hem millorat, fem reformes i no deixem que s'acabin.
Avui, donaré les notes, només agafaran les bones.
Demà, comencen les classes, aquest any per la burgesia.
Dos poemes per al camí i deu epitafis
04 Febrer, 2013 06:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Camí del cel
Poseu les fulles
dessota els peus,
volem ser déus
de les altures.
El somni gris,
de panxa ampla,
amb una manta
per al camí.
Camí del cel
no hi ha geleres
i les senderes
són sucre i mel.
Un país vell
per conquerir,
qui ens vol trair
és un mesell.
Volguda gent
per a una terra
que, avui, gemega
per no poder.
Anem avant
pel caminoi
amb pas cofoi,
precís, constant.
Som captaires
La sendera
ens portarà
on tot té pau,
el camí,
els caminants,
sota el cel blau.
A la terra,
no hi ha crema
si amor creix,
a la mar,
no hi ha taverna
on beure el peix.
La sendera
ens dirà
on hem de raure,
traginers
amb vi i amb pa,
herbei per jaure.
Prop de casa,
el paradís
ni vol foc,
som captaires,
pidolaires
d'il·lusió.
Epitafis
Afanyeu-vos o poso el cadenat.
Estic poc motivat.
No m'acabo de trobar bé.
Si vols estalviar, entra.
Ho tinc tot per fer.
Necessito una empenta.
Sé el número que toca.
Tenim tancat tot el dia.
La sogra em vol fer nosa.
No us aconsello treballar.
El dictador
02 Febrer, 2013 07:55
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El dictador:
1) Va néixer disposat a no creure ningú.
2) Mai participa en un joc col·lectiu.
3) Va assolir, molt prompte, totes les dents i queixals.
4) Va aprendre sense fer servir cap mestre.
5) No va arribar mai al festeig.
6) Va canviar normes per drets.
7) Va tenir pares, però no els té presents.
8) Va començar, d'hora, a fer servir tota mena de travetes.
9) Va bescanviar amics per servents.
10) Necessita molt lloc on ser soterrat.
Dos poemes de formigueta i deu pensaments divins
31 Gener, 2013 07:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La formigueta
La formigueta, discreta,
tot passant sota una fulla,
endevina que és poruga,
li preocupa ser tan bleda.
Ha tingut altres històries
de temences i de pors,
ha parlat amb els pugons,
li han relatat les memòries.
La formigueta, discreta,
troba, de sobte, el gran gra,
traginar-lo tant li fa,
però el porta a casa seva.
Posada en tal aventura,
troba l'ocell rapinyaire,
ella ho nota en tot l'aire
i s'amaga amb molta cura.
Però un soldat trafegot
li dóna prova d'escarni,
és un soldadet poc savi
només fet a crits i a cops.
En aquestes que l'ocell
s'enduu el gra i la formiga,
en el cel, troba l'amiga
qui li doni sucre i mel.
El formiguer
Porto el vestit del gra,
tot un dau de sucre dolç,
el polsimet d'una col
amb un bri sec de safrà.
Oferint tal meravella
cap companya em dóna llum,
han tocat les nou en punt
en el cim d'aquella església.
A corre-cuita que vaig,
sense ordre ni farola,
veig la lluna com s'envola
damunt la copa de faig.
El formiguer és enrenou,
la reina que s'esvellega,
obre i tanca la parpella
per afirmar: No n'hi ha prou!
Massa dèries per menjar
en aquest estiu planer,
massa gent per a lluitar,
la meitat no poden més.
Quan la lluna farà via
i els estels restaran orfes,
en ajaurem a les fosques
oblidant qui porta el dia.
Pensaments divins
Jesús negocia amb Judes l'any de la nova traïció.
Satanàs odia les temptacions virtuals.
Déu no sap si emetrà bons celestials.
Jesús busca apòstols amb bona comprensió oral.
Déu estudia una nova creació amb homes muts.
Satanàs vol ampliar l'infern, entrarà a la borsa.
Déu adaptarà l'escala de Jacob posant una rampa.
Com l'home s'afebleix, Satanàs augmenta la compra de sal.
Queda prohibit pensar en tot el regne celestial.
Els carnívors de l'arca de Noè, estaven sedats.
Dos poemes sense son i deu pensaments educatius
29 Gener, 2013 06:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llevar-se d'hora
Llevar-se d'hora,
sense patir son,
és venir al meu món.
Un món de promesos
i somnis lleugers
on ser tafaner
és un mal negoci.
No tenir més soci
que un àngel feixuc
qui cerca aixopluc
entre cent miracles.
Com riuen els altres,
no saben perquè,
el camí els reté
de tornar-se savis.
Un camí planer,
sense cap frontera,
on la font primera
té aigua també.
Llevar-se d'hora
farà aquestes dèries,
oblideu misèries,
ens cal quedar bé.
Sense son
A les sis del matí,
qui ho diria,
com dorm la Maria
somiant amb clavells
i parlen ocells
del gran arbre estant
i creu l'aviram
amb un sol punyent.
Porten els carrers
mil vestits amb flors,
pugen els records,
em troben despert.
I quan són les set,
els carros trascolen,
les pedres esmolen,
sortim del desert.
Baixant del terrat
el dimoni diu:
Lleva't puix és viu
el foc de la llar!
I com me l'estimo
un menjar eixerit:
les sopes amb llet
sense son ni crit.
Pensaments educatius
Estic bé, avui, només he plorat tres vegades.
He provat de dialogar, però tots eren déus.
He posat un exercici per al nen i dos per als pares.
Hem fet un concurs de redacció, he qualificat els títols.
Dels vint que no escoltaven, n'hi havia un de sord.
Puc aconseguir que no vulgui entrar ningú.
Tots han passat el test, anava molt lent.
He rebaixat els excel·lents a una ampolla de vi.
Avui, puntuaran només les respostes incorrectes.
Estic tip d'anar a l'escola i que canviïn els alumnes.