Dos poemes primaverals i deu epitafis

01 Abril, 2013 06:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Papallona


Papallona

trenca l'ou,

pren el vol

i l'estimar,

abandona

el redós,

troba un sol

on sojornar.

Cerca flors,

les olors

i les tardes

isolades,

torna al món,

mou el cos

i reclama:

un sembrat,

prop del bosc,

ple de blat,

buit de por.

Papallona,

clou el llum

i, amb ull cluc,

puja al cel,

troba mel,

riu una estona.


Esquifit arbre


Esquifit arbre,

miserable,

com albira

eixa rosa,

calla, exposa

els grans fets educatius:

Pujaria, suaria,

trobaria els motius.

Entre silencis,

dolç callar

i un desert,

sense verd,

amb força regnes,

amb un sol

tan aspriu,

ple d'estius

de cremar.

Em capfico,

em dedico,

certifico

i voldria prendre part.

Esquifit arbre

fes-me entendre

el desig de soledat,

et portaré la follia,

la virior, el saber estar.

 

Epitafis

 

Deus venir per la feina.

M'he quedat mort.

Visca la llibertat!

No vinguis amb presses.

Bona nit i tapat!

No em tornis a enganyar.

Només diré: Amen!

Voteu-me, si us plau.

He decidit quedar-me a casa.

Sóc un difunt demòcrata.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La imaginació

30 Març, 2013 06:25
Publicat per jjroca, Aproximacions


   La imaginació:


   1) Neix de la necessitat innata de volar.

   2) Sap connectar present amb futur.

   3) Acostuma a dormir entre llibres i projectes.

   4) No necessita massa guarniments per vestir-se.

   5) Sol treballar de portes endins.

   6) Mai troba una bona cadira on asseure's.

   7) Va perdent en el decurs de la vida.

   8) Endevina que el treball la pot afeblir.

   9) No necessita massa cambres on amagar-se.

10) Acaba morint sota la tirania dels diners.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb Calvari i deu pensaments divins

28 Març, 2013 06:16
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Jesús tremolós


Quan la nit aplega,

passen les tenebres,

guanyen les cadenes,

s'acaba la festa.

Jesús tremolós

amb la llarga espera,

de sobte, té pressa,

vol fugir del tros.

Velles oliveres

rauen al tancat,

després d'un sopar,

viuen les temences.

Els nobles romans,

del tot, eixerits,

coneixen la nit,

saben el tractar.

El gran Sanedrí

no vol més profetes,

li sobren promeses,

El volen allí.

Passat un judici

curt i ensarronat,

Jesús condemnat,

tenim sacrifici.


Les ovelles


En pujar,

altra vegada,

l'escala

del pensament,

he trobat:

Jesús present

amb la creu

tan ben clavada.

I no en donen,

per entrar,

entrades

al vell Calvari,

els romans

van a diari,

allí, claven

i se'n van.

Jesús, jove Pastor,

on has deixat

les ovelles?,

em fan glatir

les més velles,

les més joves,

belen fort.

 

Pensaments divins

 

Judes presenta un quadre d'al·lèrgia als arbres.

Satanàs no es pensa afaitar les banyes.

Moisès demanarà una brúixola per a Reis.

El dia del Judici Final haurà de començar ben d'hora.

He demanat un dimoni del Real Madrid.

Un dimoni ecologista vol fer anar els televisors amb llenya.

Satanàs ha prohibit les sèries infantils.

Judes no vol veure Jesús abans de Pasqua.

Per entrar al cel, necessito el certificat de defunció.

Tomàs tampoc es creu que Jesús sigui fuster.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes entre oliveres i deu pensaments educatius

26 Març, 2013 06:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Les velles olives


Les velles olives

del racó del tros

ni parlen ni rumien

ni volen cançons,

massa els enemics:

valents, pobrissons,

són preada menja

d'ocells d'altres mons.

Les velles olives,

farcides de seny,

com miren i xisclen

quan arriba el vent,

és un vent cridaire,

mancat de somrís,

traginer de l'aire

ni dorm per la nit.

Les velles olives

del cavàs al sac,

del sac al molí,

com les trencaran

i ploren, com tots,

dessota les moles,

els trauran la sang,

com moren, cantant,

vestidetes d'or,


Olivera


Olivera,

del meu cor,

viu al serral

i a la plana,

de tant en tant,

encomana:

minsa pluja,

un poc de sort.

El núvol

plorar la sent

amb la veu

esgarrifosa,

voldries

tenir present,

esdevenir

bona esposa.

I l'olivera

reclama:

un vestit

pel casament,

els cabells

ben pentinats

i un capvespre

sense hivern.

 

Pensaments educatius

 

Fa cinc minuts que no riuen, avui, aprendran poc.

La conselleria oferirà cursets de paleta, cal fer reformes.

Cal fer immersió lingüística, el nas romandrà fora de l'aigua.

Ja deia jo que avui no xerraven, és diumenge.

Faré un curset de miracles, vull convertir els alumnes en corders.

He millorat el rendiment, puntuo de set a deu.

Com no callen, els deixaré xerrar una estona més.

Li he dit a la mare que cal que signi les redaccions.

Estic convençut que, algun dia, trobaran la porta.

Estaven aprenent quan he despertat.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes irreverents i deu epitafis

24 Març, 2013 06:26
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Nostre heroi


Nostre heroi,

en processó,

va prenyat

de vi barat,

com la nit

li ha donat

la feblesa

en tot el cos.

Du la dèria

del penat,

la follia

pecadora,

nostre heroi

ni dorm, adora

un Jesús

traït, confós.

Nostre heroi

tan inestable,

tan posat

a trencar el cor,

com passeja,

miserable,

del rebuig

és portador.


Ningú vol


Una tarda,

primavera,

en el Gòlgota,

encenalls,

aplegats

els vells estralls,

només tres

seran culpables.

Tots pujats

en una creu,

a cavall

de l'odi etern,

és així:

Jerusalem,

tan amarga,

tan preciosa!

Una tarda,

primavera

i la tronada

com cau,

s'ha esguerrat

el gran palau,

ningú vol

part a la festa.

 

Epitafis

 

Sóc a la caldera 78-AM.

Fins ahir, era un neguit.

Us puc endevinar el futur.

Ho sento, tinc el cap en un altre lloc.

Fins ara, no paro d'estalviar.

Per fi, he arribat!

Em va perdre, ser curiós.

Estic d'incògnit.

No paro ni per dinar.

Em queden tres Parenostres.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'armadura

22 Març, 2013 06:04
Publicat per jjroca, Aproximacions


   L'armadura:


   1) La composen vestits que no s'han de planxar.

   2) És un dels turments i dels desconhorts.

   3) Parteix del principi de la por.

   4) La fan servir éssers de poca velocitat.

   5) Necessita tot un ritus d'utilització i manteniment.

   6) Acostuma a combinar peces resistents i mòbils.

   7) Es basa en tota una estructura exterior.

   8) Es manifesta prou complicada per a compartir.

   9) Serveix per exaltar els deslliurament.

10) Sol acabar els seus dies en palaus o museus.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes enmig del fred i deu pensaments divins

20 Març, 2013 05:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El fred


Mireu, sabeu, el fred

és el gran regne,

mana en el cel,

guanya per sempre.

Espanta els vells,

cerca els minyons,

entra a les cases,

ho emplena tot.

És mal amic

per a lluitar,

no ens deixa anar

a veure el món.

Mireu, sabeu, el fred

cerca companya,

vol una cambra

on sojornar,

ni em deixa escriure

ni puc pensar,

és el mal viure

qui em ve a trobar.

Mireu, sabeu, el fred

diu que se'n va,

és tan trapella

ni li faig cas.


L'estufa


El vent tombà

la vella olivera,

el pare la serra,

qui l'ha de menjar?

Tenim l'estufa,

enmig la saleta,

vella, pintadeta

d'un negre radiant.

M'assec i la veig

amb la boca oberta,

la mare li entra

paper i encenalls

i després la branca

d'una altra olivera

que, el passat novembre,

la neu esquinçà.

Com la mare enceta

les tardes d'hivern,

aquelles de fred,

de llapis i bossa.

A l'escola vella,

l'estufa té fred,

donem-li un poquet

de llenya per menja.

 

Pensaments divins

 

Déu estima el seu poble, però no s'hi acosta.

Jesús cerca noves paràboles a internet.

En temporades de veda marina, augmenten els pecats de carn.

Per anar a l'infern, es recomana pecar amb il·lusió.

És un dimoni malfeiner, només tempta els capvespres.

Dimoni díscol només tempta joves de divuit anys.

Per tal d'estalviar blat se suprimiran comunions.

Queda prohibit temptar si no hi ha cap advocat present.

A partir d'ara, els sants portaran corbata blava.

Jesús tornarà si prohibeixen la pena de mort.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes prou tendres i deu pensaments educatius

18 Març, 2013 05:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Quan sigui gran


Mare,

quan sigui gran

i acabi l'escola,

vull ser enginyer

de camins i ports,

aniré, amb camions,

entre rius i planes,

menjant-me muntanyes,

fent túnels pregons.

Mare,

quan sigui gran,

sense anar a l'escola,

sense portar bossa

ni llibres ni goma,

em podré casar,

trobar una noia

bonica, formosa

com les de somiar.

Mare,

quan sigui gran

i la mar planera,

compraré una vela,

de vent, ja n'hi haurà.


Al pati de l'escola


Al pati de l'escola,

tinc els amics,

uns riuen i ploren,

són tan petits.

Al pati de l'escola,

hi ha pocs ocells,

els nens, si en veuen,

parlen amb ells.

Al pati de l'escola,

hi ha el meu amor,

és tibada, seriosa,

fa tant de goig.

Al pati de l'escola,

només hi ha crits,

com ens passa l'estona

d'un temps petit.

Al pati de l'escola,

no calen llibres

ni guixos ni gomes

ni aquells pupitres.

Al pati de l'escola,

veiem el sol,

a la classe, les ombres

vénen per tots.

 

Pensaments educatius

 

Cada cinc minuts de classe, m'hauria de confessar.

Hem fet la fotografia de classe asseguts, ara, els deslligaré.

La mare diu que, si li ensenyo bé, em portarà esmorzar.

És una regla de tres simple, és a dir, poc espavilada.

Aprendre deu ser bo, però costa empassar-s'ho.

Per a problemes d'ovella, criden el gos.

He donat dues notes, les altres les he venut.

Les classes comencen a les nou, normalment, soles.

Per a corregir l'examen, abans, canviaré les preguntes.

És un problema amb una incògnita, on s'ha amagat?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de trobada i deu epitafis

16 Març, 2013 06:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


He trobat el Déu


He trobat el Déu:

en el pou pregon,

vora de la font,

en el cor mesquí,

en el dubte clar,

en el fons del mar,

en la fosca vall,

dalt la serralada,

en aquest infant

qui ni riu ni plora

ni vol ser a l'escola:

dilluns i dimarts.

I amb el savi antic

i enmig la cassola,

en el vent que vola,

en el semblant trist.

I no me'l prendran:

els fidels i ateus,

cristians o jueus,

amics o distants.

Aquest és el Déu,

Qui ens omple la bossa,

Qui calla i escolta,

Qui regna als sembrats.


Cerca'm


No desitjo, encara,

una mort planera,

el demà m'espera,

us deixo, me'n vaig.

Cercaré camins

tot enmig del bosc,

sentiré, amb els pins,

les dolces remors

i aquell esquirol

volant entre branques

i formigues magres

amb grans branquillons.

I, amb dolça pau,

fora de la festa,

ni fredor penetra

ni l'enveja em cal.

Trobaré un tresor,

dessota una branca,

amb fulles que branden

demanant el sol,

allí, dormiré

les mil i més hores,

de segur que em trobes,

cerca'm i vindré.

 

Epitafis

 

És millor que demanis hora.

Ara, si que m'han encertat el pronòstic.

Ni ho noto que sóc mort.

He aconseguit ser mort preferent.

Ahir, vaig vendre un peu.

Ho sento, no tinc cap altre cap.

Segueixo tenint els peus gelats.

Porto dies sense canviar els coixins.

Estic esperant un cop de sort.

Quant ha de durar la dieta?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L'esperit

14 Març, 2013 06:16
Publicat per jjroca, Aproximacions


   L'esperit:


   1) Neix de la necessitat d'emprendre el vol.

   2) Intenta adoctrinar i decandir la voluntat.

   3) Sempre confia en trobar un cos més jove.

   4) Vol fugir del pecat, però badoqueja.

   5) Reconeix que li sobra el cos.

   6) No sol quedar-se massa temps amb ningú.

   7) Hauria de reconèixer que volar implica aterrar.

   8) Sol viatjar entre paraules i reconstruccions.

   9) Fa saber que la providència mai para de sorprendre.

10) Mai troba hores per acompanyar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs