Dos poemes d'ombra i deu epitafis
20 Juny, 2013 07:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El ruc
Dessota la figuera,
em parla el ruc:
del riu, de la desfeta,
d'un temps perdut.
El sol li meravella,
com n'és de gran,
ni deixa una estrella
al seu voltant.
Les ombres parlen totes
de pau i enyor,
del regne de les fosques,
de guanys i de clarors.
El ruc em menysprea,
mentre, voltant,
em dóna aigua fresca
per a regar.
Em conta cent històries
d'un camp preciós,
de batalles guanyades,
d'espigues d'or.
I l'ombra com arriba,
com calla i creix,
el ruc com se n'oblida
perquè menteix.
L'ombra
Les branques de l'om,
en fred, despullades,
van posant color
amb fulles preades.
I l'ombra com neix,
després, com davalla,
va trobant canalla
empaitant un feix
de blat, que, a l'albada,
va bastir un pagès
en ser a la segada.
Nostre amic, cofoi,
des de dalt, s'ho mira,
mentrestant, sospira,
demanant raó.
I l'ombra com creix
dessota de l'om,
cavall de cartró,
per guarir un rei.
Noves aventures
a la taula estant,
l'ombra ni fa mal
ni vol foc pairal
ni d'altres pastures.
Epitafis
M'han dit que et faci lloc.
Darrerament, faig bondat.
Demana i faré el que pugui.
Us aconsello demanar hora per venir.
Els caps de setmana em llevo tard.
Com t'ho diria?
En aquest nínxol no es parla de política.
Mai tornaré a dir: Em trobo bé!
He rebut dues-centes dotze visites.
Han fet un concurs de llençar ossos.