La companyia espanyola iUnika, dedicada a la fabricació i distribució de maquinari i programari, comercialitza des d'aquest mes en tot el món un miniordenador portàtil i ecològic per tan sols 130 euros. L'equip, que pot dur la informàtica a les més recòndites i pobres regions de la Terra, pesa tot just 700 grams i la seva carcassa està fabricada amb un bioplástico natural. A més, aposta pel programari lliure, ja que incorpora un sistema GNU/Linux amb més de 5.000 programes gratuïts. La gamma inclou quatre models, dels quals, el iUnika Solar, que incrementa el seu preu en uns 30 euros(160 euros), permet donar suport la càrrega de l'ordinador amb una font energètica renovable com la solar fotovoltaica, augmentant d'aquesta forma l'autonomia de l'equip més enllà de les quatre hores. Els creadors d'aquest ?ultraportátil? ecoeficiente, Ángel Blázquez i Pablo Machón, defensen ?la democratització de la informàtica portàtil a través de preus accessibles a qualsevol butxaca i el desenvolupament de productes amb consciència social i mediambiental?. Com explica Blázquez, director de iUnika, ?el respecte al medi ambient es garanteix mitjançant l'ocupació d'energies renovables i materials biodegradables. La càrrega de l'ordinador es dóna suport amb plaques solars, que perllonguen la durada de la bateria i permeten un funcionament autònom, i la carcassa està fabricada amb bioplástico, un material que no augmenta el nivell de CO2 en l'atmosfera?. En aquesta mateixa línia d'informàtica verda, el gegant nipón Toshiba ha anunciat que aquest mateix any eliminarà en la fabricació dels seus productes 15 substàncies considerades perilloses per la seva toxicitat o per la seva persistència en el medi ambient, entre elles, el PVC i els retardantes de flama brominados, més coneguts com BFR. Toshiba s'ha compromès a eliminar ambdós components químics de les carcasses externes i del modelat de plàstic. En el primer cas, ?per a reduir l'amenaça que presenten les dioxinas que es generen com producte secundari en la fabricació de PVC?, encara que el policloruro de vinil és, a més, un potent contaminant estrogénico i un element tòxic per al cervell. Quant als BFR, són productes químics que s'utilitzen habitualment en plaques de circuits impresos, en components com els connectors o les cobertes de plàstic i en cables, sempre amb la finalitat de reduir la combustibilidad de l'aparell. No obstant això, els BFR són considerats tòxics per al cervell, per exemple, a l'incinerar les seves deixalles, i per aquest motiu està sent cada vegada més restringit el seu ús.
Font: www.larevistaintegral.com

 
Comparteix:
  • Meneame
  • Tafanera