Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

Tenim la gran sort que cada dia més es valora la riquesa cultural que suposa la conservació i la datació de les construccions de pedra seca – pedra amb pedra, sense cap altre element d’unió- .

Un dels elements que han fet possible la difusió ha estat i és sense cap mena de dubta, l’aparició del portal a Internet de Wikipedra en el que es recull la major part de les barraques de pedra seca de Catalunya. Una iniciativa llargament lloada i enaltida en aquest bloc.

Em comenten que ben aviat a més de les barraques hi trobarem, i en podrem fe difusió els col·laboradors, d’altres construccions de pedra seca com els cossiols, els clapes o els marges monumentals escampats arreu del nostre territori.

Pretendre fer una classificació global de quina i de quines son les barraques més emblemàtiques sense tenir en conte les diferents tècniques de construcció ni de les característiques de cada territori és entrar, al meu parer, en un debat estèril, que no cal fomentar.

Dit això, ja vaig fer constar la meva discrepància (dins l’absolut respecte i reconeixement per la feina feta), a Wikipedra de la seva classificació publicada al desembre de 2013 i només amb les barraques selecionades del Pla de Santa Maria (les que més conec) i que quasi monopolitzaven la llista de les deu barraques més emblemàtiques. Però com van comentar amb els autors de la classificació, tenim la sort de que mercès a Wikipedra podem “discrepar” sobre les barraques.

 La barraca que il·lustra aquest comentari és un exemple de com es pot malmetre, i amb mal gust, una gran barraca afegint elements innecessaris a l’obra original. Aquesta barraca és al ben mig del bosc en el paratge del camí de Santes Creus, al Pla de Santa Maria