Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

 Dins els nombrosos oficis que s’ha desenvolupat, al llarg de la història i de la cultura popular, deu de  figurar-hi el de constructor de barraques.

Ofici que el temps, els hàbits, les tecnologies i un grapat més de qüestions l’ han diluït, deixant-ne sols les obres i els records.

Amb totes les barraques i construccions de pedra seca que conec podrien fer  una classificació dels seus estils. Sens dubte podríem arribar a la conclusió que hi havia  uns estils particulars i diferenciats de fer les barraques, per tant unes escoles de barraquers. 

Desconec sí pertanyen a unes èpoques concretes en el temps - com va esdevenir en els estils arquitectònic -.

El tipus de barraca que particularment considero més estètic és com l’exemple d’aquesta construcció de doble estança i doble cúpula, a les planes del Pont d’Armentera (T.m de C. Camp) .

Realment espectacular, situada en mig d’un petit camp erm, emergeix majestuosa, quasi senyorial mostrant-se com una construcció especial per les seves dimensions, elegància de les seves línies i pulcritud del seu acabat.

Dins un radi no massa gran de la seva ubicació en trobarem una bona representació d’aquet estil. Totes responen al mateixos paràmetres: Tronc piramidal, planta rectangular, porta ampla amb arc de mig punt i una cornisa amb pedres de rastell en tot el perímetre superior de la barraca.

Aquesta concentració d’un mateix estil et porta a la conclusió que sí totes elles estan construïdes sota els mateixos  paràmetres i mateixa tècnica perfectament identificada, deu ser perquè existia una “escola de barraquers” o un mestre barraquer que va ensenyar a d’altres la seva meravellosa manera de construir amb pedra seca.

 D’ aquí se’n pot deduir que aquest ofici, com tants altres, dona nom a un cognom: Barraquer

(Aquest cognom em dona peu explicar el meu compromís per ensenyar properament,una mostra d’ aquestes construccions i la meravellosa església romànica del Pla a una part de la junta, i d’altres col·legiats,  del Col·legi de Metges de Barcelona.)

 Wikipedra :fitxa 877