PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Es crea la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:54

 

 

 

 

 

 El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va presidir ahir la signatura del conveni per a l’establiment de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, en la qual també han participat representants de sis museus catalans. La xarxa permet articular polítiques comunes de protecció, difusió, formació i dinamització territorial dels elements del patrimoni cultural continguts en els set museus. La creació de la xarxa és una de les mesures previstes en el Pla de Museus de Catalunya (presentat per la Generalitat l'any 2008). La signatura del conveni representa una primera fase del desplegament territorial de la xarxa, a la qual s’aniran afegint d’altres museus i jaciments com a centres col·laboradors. El conveni destaca que el patrimoni arqueològic forma part del patrimoni cultural català i ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

 

http://www.escacc.cat/ca/contingut/es-crea-la-xarxa-de-museus-i-jaciments-arqueologics-de-catalunya-626.html



TARRAGONA - L'ICAC manté converses amb Ballesteros per anar a la Tabacalera

 


Aquest dilluns l'Ajuntament presenta el Pla d'Equipaments Culturals

 

La directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà, ha mantingut "converses amb l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros" per traslladar l'organisme a la seu de l'antiga Tabacalera després que l'actual espai que ocupen, prop de 1.000 metres quadrats a la Plaça d'en Rovellat, "se'ns hagi quedat petit". Un espai pel que també sospira el president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, si bé en aquest cas "el consistori no ens ha dit res".

 

amfiteatre
Vista de l'amfiteatre 
Redaccio 


Rodà creu que el "potencial" dels 40.000 metres quadrats de la Tabacalera "és fantàstic. Podem aprofitar la carcassa per crear en el seu interior un centre cultural de traca i mocador a nivell de país". En aquest sentit la directora aposta per "sumar esforços", que passarien per "unificar els fonts documentals i bibliogràfics sobre arqueologia tant nostres com de la URV. Això conformaria un centre documental i també d'investigació de primer ordre que també serviria a la Universitat per a guanyar punts de cara a la seva pretensió a ser escollida com a Campus d'Excel·lència". La URV es una de les candidates en la convocatòria d'aquest proper estiu.

Rodà és una apassionada "del patrimoni que té Tarragona, i que hem de fer lluir amb les seves millors gales", i de "remar per objectius comuns". De fet, la col·laboració entre l'ICAC i la URV ha permès la convocatòria del concurs abans d'aquest estiu per la càtedra d'arqueologia a la universitat. "A més el nostre trasllat a la Tabacalera ajudaria a potenciar la Necròpolis romana, la més important a l'aire lliure de l'occident romà" i que a hores d'ara està morta al públic des de fa anys vivint una situació inèdita, la de ser responsabilitat d'un museu arqueològic propietat del govern central però amb la gestió a càrrec de la Generalitat. "Cal buscar consensos. Si Madrid ha invertit tants diners en els espais de Mèrida o Còrdova, no ens pot deixar amb només cinc euros a Tarragona".

Si Rodà és l'optimisme personificat, Gabriel explora un altre camí, el de l'escepticisme. "El lògic seria que anéssim també a la Tabacalera, però no ens han dit res". Per Gabriel aquesta immensa zona verge hauria de servir "no per a posar-hi de tot com si fos una repartidora, perquè no tindria sentit", sinó per a unificar les peces i documents que la seva entitat i i d'altres vinculades al món del patrimoni cultural tenen repartides entre diferents organismes "per mig Catalunya". En aquest sentit recorda que "els nostres objectes estan dipositats ara com ara al Museu Arqueològic".

La proposta de la Reial Societat Arqueològica és la de "crear un espai diferent dels clàssics museus lapidaris, on es puguin gaudir de sales d'exposicions permanents i puntuals, zones d'investigació i de recreació i sales de conferències com als museus de tall més modern". D'aquesta "unificació" en sortiria la possibilitat de "facilitar l'estudi als especialistes".

Gabriel és especialment crític amb tot el fet per les diferents administracions municipals tot just quan s'està a punt de commemorar el desè aniversari de la proclamació de Tarraco com Patrimoni de la Humanitat. "En aquest camp no és tot blanc o negre, però en conjunt la política que s'ha dut a terme és bastant desastrosa. Ja ningú parla, per exemple, d'enderrocar les cases del Pretori. Quan venen gent de fora i es posen les mans al cap al veure-ho, els hem d'enganyar dient que el seu enderroc està en procés". De la mateixa manera creu una "baganada" la proposta de reomplir amb sorra l'amfiteatre "per fer-li un cop a l'any la recreació de la Passió de Sant Fructuós. Forma part d'aquesta moda de reutilització dels espais".

Gabriel recorda que fa molts anys que la seva entitat "reclama un pla especial arqueológic que servís per definir les línies mestres de treball en aquest camp". Precisament aquest dilluns 15 de març, a les 18.30 hores, a la sala d’actes de l’Ajuntament, es presentarà el Pla d’Equipaments Culturals de Tarragona (PECUT), que esdevindrà una eina fonamental per a la planificació cultural en els propers anys.

L’acte estarà presidit per l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, el qual estarà acompanyat per la tinent d’alcalde de Cultura, Patrimoni i Ensenyament, Rosa Rossell, el secretari general del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Lluís Noguera, i el director de l’empresa Artimetria, Antoni Laporte.

 

 

 http://www.tarragona21.cat/index.php?command=show_news&news_id=12539

 



Nou portal per consultar les col.leccions del MNAC on-line

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 21:18


El passat divendres es va posar en funcionament, per part del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), un nou portal de col.leccions en línia que permet consultar les gairebé 1.900 obres que formen part de les seves col.leccions exposades de forma permanent.

En aquest portal, que també es presenta en altres llengües (castellano, english) i que, sens dubte és molt interessant per l’ensenyament i aprenentatge de l’Història de l’art, es poden consultar totes i cadascuna de les imatges de les obres exposades amb la corresponent fitxa tècnica.

A més a més, i dins d’un projecte de digitalització del patrimoni artístic, es poden visualitzar 2 obres en format de gigafotos, que són imatges d’alta resolució, i que corresponen a les pintures murals romàniques de l’absis central de Sant Climent de Taüll i al quadre “La Vicaria” de Marià Fortuny.

Les obres exposades es poden consultar per l’índex d’autors, però considero més didàctic fer el seguiment segons els àmbits en que estan ubicades dins del Museu, i que són els següents:

 

 - Art romànic (301 obres)

- Art gòtic (280)

- Renaixement i Barroc (161 obres)

- Art Modern (556 obres)

- Gabinet de Numismàtica (150 peces)

- Dibuixos, gravats i cartells (207 obres)

- Fotografia (111 obres)

 

 

http://stublogs.com/2010/03/14/nou-portal-per-consultar-les-colleccions-del-mnac-on-line/

 

 

 

 

 



TARRACO - Aparecen unas termas romanas en la parte alta de Tarragona

Se encuentran en la confluencia de las calles La Nau y Destral, en una zona donde se ubicó la gran plaza de representación de Tarraco

Tarragona (EFE).- Las obras que se están efectuando estos días en la calle La Nau para sustituir diversos servicios públicos, han aportado un nuevo descubrimiento arqueológico, las primeras termas romanas que se localizan en la parte alta de Tarragona, han informado fuentes municipales.

Estas termas se encuentran en la confluencia de las calles La Nau y Destral, en una zona de la parte alta donde se ubicó la gran plaza de representación de Tarraco.

Las termas se habrían construido cuando este escenario cayó en desuso y la segunda terraza de la ciudad romana empezó a ser ocupada como zona de hábitat, y una primera datación apunta hacia finales del siglo V o inicios del VI.

Los restos visibles están en buen estado de conservación, y a poco más de un metro de profundidad se aprecia el hipocausto -sistema de calefacción-, así como el revestimiento de paredes y el pavimento de opus signinum del suelo -mortero de cal y arena mezcladas con pequeños fragmentos de roca silícea-.

Hace pocos días se localizó en el centro de esta calle un pavimento idéntico al aparecido en las termas y, adosadas a las fachadas, en dos puntos equidistantes, se observa la impronta de dos bloques de piedra de las mismas características de las paredes de las termas excavadas por los arqueólogos.

 

 http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100305/53896724900/aparecen-unas-termas-romanas-en-la-parte-alta-de-tarragona-tarraco.html



Patrimoni aprova el projecte de conservació i restauració dels esgrafiats barrocs del claustre de Santes Creus

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:27

La Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona ha aprovat, en la seva reunió mensual, el projecte de conservació i restauració dels esgrafiats barrocs del claustre posterior del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus

 Està previst que aquests treballs comencin el pròxim mes d'abril i durin un mes i mig. Així mateix, també s'ha donat compte que durant aquest any es preveu encarregar un estudi històric constructiu del claustre per conèixer la seva evolució i obtenir dades suficients per a la futura redacció d'un projecte de restauració del mateix.

El projecte de restauració dels esgrafiats d'època barroca contempla la fixació del revestiment esgrafiat, l'eliminació dels pegats de morter existents, la consolidació dels esgrafiats amb silicat d'etil, la reintegració de les llacunes amb morter de calç i àrids seleccionats, i la reintegració cromàtica amb pintures minerals.

 

 

 http://www.diaridetarragona.com/camp/040491/patrimoni/aprova/projecte/conservacio/restauracio/dels/esgrafiats/barrocs/claustre/santes/creus



MANRESA - Marquen les restes arqueològiques trobades en les obres del col·lector de les Muralles

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 04:42

 

http://212.121.225.42/pandora/cgi-bin/med.exe/0000077042

 

Aquest divendres, es fan els últims treballs per fer les marques per identificar les restes arqueològiques trobades en les obres de les Muralles de Sant Francesc i Sant Domènec. Estan instal·lant dos tipus de senyalització: una d’horitzontal, amb una pintura especial per a paviment asfàltic molt adherent i resistent, que ressegueix tot el traçat de les restes. I una altra de vertical. S’instal·len dues estructures que s’afegeixen a la que ja hi havia a la plaça Valldaura. Un s’instal·la entre les dues bastorres trobades al sector dels Quatre Cantons i l’altra al carrer de Sant Francesc. En aquest punt no hi ha marca en el paviment perquè la part de torra trobada d’aquest portal és massa petita i la marca hagués quedat incomprensible. En els plafons o tòtems hi ha informació de les muralles medievals de la ciutat i també hi ha la referència a les restes marcades en el paviment.

Recordem que l’estudi arqueològic realitzat per l’empresa Arqueociència ha permès identificar dos portals de la muralla del segle XIV: el d’Urgell, situat davant de la plaça Valldaura, i el de Sant Francesc, que és a la cruïlla entre el carrer Sant Francesc i la Muralla. També s’ha trobat tres bestorres, que eren unes torres de defensa que no formaven part de cap portal. Dues s’han localitzat al sector de les Barreres i una altra, a la muralla de Sant Domènec.

Les restes arqueològiques que s’han trobat corresponen a construccions que sobresortien de la muralla. En aquest frontal de muralla, n’hi havia a cada 35 metres de distància com a màxim. D’aquesta manera es donava més solidesa a l’estructura del mur i es podien tenir més puts de defensa i control.

En la major part dels casos, el descobriment de restes ha obligat a modificar el traçat del col·lector per no esborrar les proves de la muralla medieval. En un sol cas, ha calgut retirar una part del mur i recol·locar després les peces de pedra en el mateix indret. La base de la torre que es va trobar davant dels Quatre Cantons estava situada just damunt de l’únic espai per on podia passar el col·lector. Va caldre desmuntar-la parcialment per poder-hi encabir el col·lector. Les pedres que es van desmuntar es van apilar posteriorment i s’han deixat en el mateix emplaçament.

Totes les restes que s’han trobat, s’han protegit amb una cobertura geotèxtil i han quedat soterrades de nou.

La visita ciutadana serà demà dissabte dia 30 de gener. Es tracta d’una proposta perquè la ciutadania conegui les profunditats de les Muralles de Sant Francesc i Sant Domènec, tant pel que fa al nou col·lector de clavegueres com a la nova informació històrica que s’ha trobat al subsòl.

Aquesta visita és la festa de cloenda de les obres de renovació de les voreres i el desdoblament del torrent dels Predicadors. Per aquest motiu, la visita compta amb el suport de les empreses que han realitzat l’obra, encapçalades pel Grup Mas, i l’empresa que ha realitzat les prospeccions arqueològiques, Arqueociència. També hi participa l’empresa municipal Aigües de Manresa, que ha fet seguiment de les obres i és la responsable del manteniment de la xarxa de clavegueres.

El grup d’espeleologia del Centre Excursionista de la Comarca del Bages col·laborarà activament en la visita, fent de guies i cuidant-se de la part de seguretat i il·luminació de cada grup de visita.

La visita està programada pel dissabte 30 però en cas que plogui, o tan sols que hi hagi amenaça de pluja, caldrà ajornar-la fins al pròxim dissabte 6 de febrer. L’horari serà de 10 del matí a 2 de la tarda.

La visita tindrà tres components:
-l’itinerari per col·lector (de la Joviat al Casino o del Casino a la Joviat)
-el taller d’arqueologia (a la plaça Valldaura)
-l’animació del personatge del Maurici, creat per les Botigues de les Muralles.

La visita començarà en els centres d’acollida. Els visitants podran triar entre dues opcions: El Centre Cultural El Casino o bé l’escola Joviat. Anant a qualsevol d’aquests dos punts es podrà realitzar el mateix itinerari en sentit contraris. L’única diferència és que les persones amb menys vocació excursionista podran fer un recorregut més curt i amb menys dificultats si comencen des de la Joviat.

En cada un dels centres d’acollida hi haurà la projecció d’un audivisual sobre les obres realitzades i la recerca arqueològica. També hi haurà un espai per equipar-se, amb bancs o cadires per seure per posar-se les botes d’aigua, el casc i els impermeables. Hi haurà botes i cascos de préstec, i també es proporcionaran lots. Es recomana als visitants que tinguin botes d’aigua i altres equipaments, que en portin per fer més àgil aquest moment de preparació dels visitants.

Els centres d’acollida també disposaran d’un espai de documentació, on les persones que arribin s’inscriuran i quan acabin la visita rebran els fulls informatius.
A la sortida del col·lector, els grups de visitants seran conduïts per una actor que representarà el personatge del Maurici. El Maurici és un soldat de les antigues muralles medievals que ha aparegut de les profunditats que s’han excavat. El personatge ha quedat molt sorprès i es pregunta el perquè de tot el que veu. Aquest és el fil argumental del concurs de narrativa que les Botigues de les Muralles proposa als nens i nenes que hi vulguin participar. El Maurici mostrarà les marques i les senyalitzacions que hi ha a les Muralles de Sant Francesc i Sant Domènec i que expliquen la història d’aquesta antiga infraestructura, i també conduirà als visitants que no hagin passat pel taller d’arqueologia.

El Maurici aprofitarà el viatge del centre de recepció al taller d’arqueologia de la plaça Valldaura per explicar qui és ell, d’on ha sortit, com era la ciutat quan ell la guardava i per presentar el concurs de redacció que ha de basar-se en el seu personatge. També donarà el fullet de presentació del concurs.

El personatge del Maurici i el concurs de redacció és una proposta de l’eix comercial de les Muralles, que volen utilitzar la imatge del Maurici com una referència de la dinamització comercial d’aquest sector de Manresa. Aquest concurs serà presentat a totes les escoles de Manresa i està pensat per provocar visites de nens i nenes a les Muralles, acompanyats dels seus pares.

A la plaça Valldaura, l’empresa Arqueociència, organitzarà un taller que consistirà d’una simulació d’un terreny de prospecció arqueològica, una exposició dels instruments de treball dels arqueòlegs i una explicació.

El taller contindrà dos sorrals: un amb una mostra de mur de torre i un segon destinat al joc dels més joves. També contindrà una simulació fotogràfica en què es representarà informació de les troballes i del procés constructiu.

Aquesta visita ciutadana es porta a terme per celebrar la finalització del projecte de renovació de les Muralles de Sant Francesc i Sant Domènec i ampliació del torrent dels Predicadors, que s’ha finançat a través del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL).

Recordem que el conjunt de l’actuació responia a dos objectius estratègics:
-completar la renovació dels espais públics del nucli Antic seguint el Pla Integral de Revitalització (PIRNA) fent visible la renovació que s’està duent a terme al centre històric al seu perímetre urbà: a les Muralles.
-i ampliar la capacitat del torrent del torrent dels Predicadors desdoblant-lo amb un nou col·lector.

El projecte
El projecte comprèn la urbanització de les Muralles des del carrer Jaume I fins a l'Hotel de Pere III. Aquesta actuació també inclou la cruïlla del carrer del Cós. La superfície total de renovació de la urbanització de les Muralles és de 5.209,10 m2.

Al tram de la Muralla de Sant Domènec (des de la carretera de Cardona fins a la plaça Valldaura) s’hi renova la calçada i la vorera del costat del Barri Antic. Al tram de la plaça Valldaura fins a l’Hotel Pere III s’hi renova la calçada i les dues voreres.

La millora de l’espai públic consisteix en la renovació de les voreres, l’ampliació de les voreres del costat del Barri Antic i la plantació de fileres d’arbres (43 lledoners).

Aquesta intervenció permet estendre els paviments i els components identificatius del barri antic en el perímetre del barri seguint la traça de les Muralles. La composició de les rajoles de granit i llambordes de la plaça Valldaura i l’entorn dels Quatre Cantons, s’estén per la vorera del costat del Barri Antic.

A banda, el tram del Torrent dels Predicadors des de la carretera de Cardona fins al riu Cardener, tot i que s’hi van fer actuacions importants de millora fa uns quants anys, presenta un traçat força pla i amb moltes ziga-zagues que li fan disminuir la seva capacitat de desguàs i provoca, en episodis de pluja molt intensa, inundacions en els baixos d’algunes edificacions.

La proposta per millorar aquesta situació consisteix en desdoblar el torrent dels Predicadors a partir del carrer del Cós. El conducte actual passa per l’interior de diferents illes del sector. El nou conducte de desdoblament passa pel mig de la calçada de les Muralles. Entre la carretera Cardona i plaça Valldaura es renova i amplia la claveguera actual –que recull les aigües provinents de la plaça Infants i la Muralla del Carme.

El conducte s’ha fet amb peces de formigó prefabricades que formen un tub quadrat, de 2,5 metres d’amplada per 2 metres d’alçada. En els laterals hi ha un conducte a cada cantó que recollirà les aigües dels edificis i carrers propers.

El pressupost de la intervenció des del carrer Jaume I fins al carrer Era d'en Coma és de 2.465.180 €. La intervenció des del carrer Era d'en Coma fins al carrer Apotecari ha anat a càrrec d'Aigües de Manresa amb un pressupost de 418.000 euros. La prolongació del nou col·lector pel carrer Apotecari fins al riu Cardener és previst que sigui executada durant el 2010 amb un pressupost de 459.000 euros.

 

http://www.ajmanresa.cat/web/detall_noticia.php?noticia=1096

 



La Generalitat impulsa vuit actuacions per recuperar patrimoni arquitectònic a l'Alt Camp

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 04:38

 

 

Text alternatiu

El castell de vallmoll és una de les actuacions dutes a terme 
delCamp.ca


Aquestes actuacions s’inclouen en els diferents acords de col·laboració en aplicació de l’1% cultural, signats pels Departaments de Cultura i de Política Territorial de la Generalitat

La Generalitat de Catalunya ha impulsat, en els últims anys, un total de vuit actuacions, ja enllestides o en projecte executiu, que beneficien sis municipis de l'Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Puigpelat, Vallmoll, Vila-rodona i Valls.

Núria Segú, diputada socialista al Parlament de Catalunya, destaca que "es tracta d’un conjunt d'actuacions que, a banda de fomentar la recuperació del nostre patrimoni històric, revitalitzaran els nuclis antics del nostres pobles i ciutats amb el que això suposa també a nivell de projecció del municipi i atracció de nous contingents de visitants".

Aquest paquet d'actuacions s'inclouen en els diferents acords de col·laboració en aplicació de l'1% cultural, signats pels Departaments de Cultura i de Política Territorial de la Generalitat, i que du a terme l’Institut Català del Sòl (INCASOL). Les actuacions més destacades que s'han propulsat són la restauració de la capella de la Mare de Déu dels Dolors a l’església de Sant Joan Baptista, la rehabilitació del convent del Carme de Valls, la restauració de l’església de l’Assumpció d’Alcover, el projecte de restauració del castell de Vallmoll o la restauració del columbari romà de Vila-rodona."

A banda, cal afegir les inversions que ha guanyat la comarca en el marc de l'1% cultural que el Ministeri de Foment destina a la rehabilitació del patrimoni històric i arquitectònic del país, com la partida destinada a la rehabilitació del Convent de Santa Anna d’Alcover.

 

 

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=5689

FIGUERES - L´edifici de la Cate, declarat bé cultural d´interès nacional

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 05:36


L'administració autonòmica ha definit l'edifici del Patronat de la Catequística com un projecte emmarcat dins l'estètica del racionalisme

EMPORDA.INFO La Direcció General del Patrimoni Cultural ha acceptat la proposta del Govern municipal de declarar com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, l'edifici del Patronat de la Catequística. Així doncs, continua en marxa el procés que permetrà declarar BCIN el referent de la tradició teatral de la capital de l'Alt Empordà.

En les consideracions, l'administració autonòmica ha definit l'edifici del Patronat de la Catequística com un projecte emmarcat dins l'estètica del racionalisme, com una de les millors mostres d'aquest corrent arquitectònic i que aporta un testimoni força excepcional de l'arquitectura dels anys trenta del segle XX a la zona de l'Empordà. A més, també s'ha valorat que les intervencions que s'han fet al llarg dels anys a l'edifici per adaptar-lo a les necessitats del Patronat de la Catequística s'han fet sense alterar els elements estructurals definitoris del projecte original.

Per l'alcalde de Figueres, Santi Vila, "es tracta d'una molt bona notícia que ens ajuda a treballar per acabar les obres de rehabilitació de la Catequística aquest mateix any". Una valoració positiva que comparteix el, el president del Patronat de la Catequística, Lluís Illa, qui afegeix que "és un premi a la constància i a la tradició teatral figuerenca, disciplina que ha estat la protagonista de la Cate".

Tot i que no ha deixat de programar activitats, l'edifici del Patronat de la Catequística està en fase de rehabilitació, treballs que acabaran al llarg d'aquest any. Els pressupostos municipals d'enguany destinen 200.000 euros per acabar les feines.

 

 

http://www.emporda.info/comarca/2010/01/28/comarca-ledifici-cate-declarat-cultural-dinteres-nacional/66936.html


El Castell de la Trinitat de Roses, una fortalesa de costa completament rehabilitada d'aquí a sis mesos

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 05:17

 

 


El Castell de la Trinitat de Roses estarà completament rehabilitat d'aquí a sis mesos. Es tracta d'un exemple d'una fortalesa d'artilleria de costa que data del 1.544. Tot i que el gruix de les obres de restauració d'aquest espai es va completar entre el 2002 i el 2007, faltava una partida de 400.000 euros per enllestir-les i fer-lo visitable al públic. L'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, ha explicat que el Ministeri d'Habitatge ha aportat els diners que serviran per completar la rehabilitació tant de l'exterior com de l'interior del castell. Casamitjana detalla que les obres estan licitades, adjudicades i ja han començat. Per tant, preveuen que en mig any puguin donar-les per acabades.

El castell de la Trinitat corona la punta de la Poncella per damunt del far de Roses. Aquesta construcció militar, que data de l'any 1544 (s. XVI), va ser edificada sota el regnat de l'emperador Carles I. Té forma d'estel de cinc puntes, amb arestes angulars pronunciades per defensar-se dels projectils enemics. Tenia tres terrasses per a bateries de canons, obusos o morters per defensar el port i la costa. La guarnició era de dos-cents homes com a màxim.

'Servirà per explicar la història de Roses i, sobretot, la de la Guerra del Francès', ha afirmat Casamitjana que detalla que durant aquesta guerra, el castell va quedar pràcticament en ruïnes. Per aquest motiu, ha explicat que un cop hagin enllestit les obres, faran jornades de portes obertes perquè el públic i sobretot els veïns de Roses puguin conèixer la història del castell on 'des de petits jugaven a pirates'.

Per aprofitar l'entorn privilegiat del castell, Casamitjana ha explicat que estan estudiant instal·lar-hi un bar o un restaurant. Però l'aposta principal del municipi serà per la investigació i es posaran en contacte amb la Universitat de Girona per endegar línies d'estudis per fer recerca sobre el patrimoni d'aquesta fortalesa de costa.


ACN

 

 

http://www.9diari.es/index.php/gent-i-oci/gent-i-oci-cultura-i-espectacls/8071-el-castell-de-la-trinitat-de-roses-una-fortalesa-de-costa-completament-rehabilitada-daqui-a-sis-mesos


GIRONA - Excavacions a Sant Feliu

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:45

L'entorn de l'església de Sant Feliu de Girona serà objecte pròximament d'una campanya d'excavacions amb l'objectiu de fer un estudi arqueològic de l'antiga canònica, la que va ser la primera catedral de la ciutat. Els treballs s'emmarquen en el projecte Sopra e sotto. La città europea, un projecte conjunt de la capital gironina, la ciutat italiana de Bríndisi i Tolosa, que té com a objectiu la recerca comuna de solucions per part de ciutats amb patrimoni arqueològic urbà amb problemes similars derivats de la configuració enrevessada dels teixits urbans dels nuclis antics.

 

Per la banda gironina, en aquest projecte hi prenen part l'Ajuntament i la Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria (LAP). Un dels objectius finals del projecte Sopra e sotto és l'ampliació de l'oferta cultural de les ciutats, després d'una feina de prospecció que permeti millorar el coneixement i l'accessibilitat del patrimoni existent. En aquest sentit, les excavacions de l'antiga col·legiata gironina permetran aportar un major coneixement d'aquesta part de la ciutat. El projecte serà presentat demà sobre el terreny amb la presència de l'alcaldessa, Anna Pagans; la tinenta d'alcalde de Cultura, Lluïsa Faxedas; el bisbe de Girona, Francesc Pardo, i el vicerector de la Universitat de Girona Joaquim Maria Puigvert.

 

 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/130104.html

 

 



Era glèisa d'Arres se reformarà enguan

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:33

 

  • imatge

 


Er Ajuntament e eth Departament de Politica Territoriau accedissen ara peticion deth govèrn aranés

 

En matèria de reconstruccion e conservacion des glèises araneses, eth Conselh Generau d'Aran a arribat a un acòrd damb er Ajuntament d'Arres e era Generalitat tà començar de manèra immediata es trabalhs de recuperacion dera glèisa de Sant Joan


En un acòrd conjunt tà sajar de melhorar eth patrimòni religiós dera Val d'Aran, eth sindic, Francés Boya, hège a conéisher er acòrd prenut ena session ordinària deth Conselh de Terçon de Lairissa, que se hec en Arres.  Administracions e Bisbat d'Urgelh collaboraràn entà apariar er estat deficient dera bastissa. Es trabalhs, que consistiràn ena restauracion deth losat, era vòuta e es henerècles de Sant Joan d'Arres, son previsti entad aguest ostiu.


Es nombroses umitats, que maumenten tant er interior coma er exterior der edifici, an mercat eth besonh d'ua actuacion urgenta tà evitar méter en risc aguest valor patrimoniau e singular. Es òbres consistiràn en rehèr era cubèrta, cóser es parets e efectuar un drenatge tà trèir es umitats. Eth pressupòst totau assignat ei de 152 mil èuros.


Arres de Sus e Arres de Jos, que compartissen temple, poiràn tornar a recuperar un des valors istorics e culturaus des dus pòbles, representadi ena sua glèisa". 


 

 

http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=328996

 



Les campanes ja són legals

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:26

 

 


Les campanes de l'església d'Alfés ja no sonen de nit perquè

uns veïns van denunciar que no els deixaven dormir   L. SANSEN


| Les campanes es declaren patrimoni cultural sonor de Catalunya | Queden excloses del control acústic dels diferents centres de culte
Mireia Rourera

El govern ha decidit protegir el so de les campanes de les esglésies. Per això l'ha declarat patrimoni cultural immaterial sonor del país. D'aquesta manera en el nou reglament que regularà l'activitat diària dels centres de culte de Catalunya, que desplega la llei de centres de culte, les campanes han estat excloses de les condicions de protecció acústica a què s'hauran d'atenir els temples i locals de les diferents confessions. A partir d'ara, doncs, els ciutadans queixosos dels campanars que s'han dedicat a fer mòbing i han dut als tribunals pagesos o parròquies, no cal que s'hi esforcin. El so de les campanes ja no és un soroll, és patrimoni de tothom, i com a tal estarà protegit, sempre que no superin els respectius límits de decibels establerts per cada municipi.

Els altres actes catòlics que no impliquin campanes i les activitats d'altres confessions hauran de seguir també les normatives acústiques municipals. El reglament fixa altres condicions per als centres de culte pel que fa a seguretat, accessos, etc.

Les queixes pel soroll de les campanes, sobretot pels tocs que marcaven els quarts i les hores durant la nit, van començar a ser objecte de denúncia a finals dels anys noranta. Les primeres denúncies van arribar de la mà d'urbanites que es compraven una segona residència en un poble "tranquil" i es trobaven que durant la nit en els pobles les campanes continuen marcant les hores. Les queixes, que al principi van sorprendre molt, van acabar multiplicant-se, tot i que a la llarga només alguns municipis molt condicionats pel turisme han acabat accedint a silenciar aquest objecte patrimonial. Entre aquests municipis n'hi ha diversos de la Cerdanya, una de les comarques amb més estiuejants i nouvinguts (que fins i tot s'han arribat a queixar del soroll de les esquelles de les vaques i de la pudor dels fems).

Les queixes pel soroll de les campanes a partir del 1998 van anar arribant periòdicament al Síndic de Greuges. El fet que algunes queixes fessin referència a la superposició dels tocs de les campanes de diversos campanars va fer que el Síndic acabés pronunciant-s'hi i aconsellant a les autoritats municipals que regulessin per normativa l'ús de les campanes. La recomanació (que no és vinculant) està recollida en un butlletí del Parlament del 2006 (el número 306).

Enfrontaments

Pel soroll de les campanes s'han enfrontat veïns (a Olot, per exemple) i s'hi han manifestat a favor i en contra persones a qui els molesta el soroll enfront d'altres que volen preservar les tradicions i els elements culturals. Aquestes discussions no han passat només a Catalunya. A València (pel Micalet) o a Jaén (per la catedral) les discussions van ser acalorades. I, mentre alguns denunciaven, a Sant Andreu de la Barca l'any 2003 l'Arxiu Històric Municipal va patrocinar l'edició de CD on per primer cop al país es recopilava el so de les seves campanes com a exercici de recuperació de la memòria històrica.

El disc va recollir vuit tocs de campana, que expliquen diferents motius socials i religiosos. Entre aquests, el toc de sometent, el toc de missa i ofici, el toc d'avemaria, el toc de la mort del papa, el toc de processó de morts i el toc de foc.

 

 

 

http://paper.avui.cat/article/societat/183426/govern/protegeix/so/campanes.html

Els arqueòlegs troben els fonaments del primer temple cristià de la ciutat de Girona

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:22


Les restes es conserven al subsòl de l'església de Sant Feliu i s'han posat al descobert les tombes dels primers bisbes

 

 

El bisbe, Francesc Pardo, i l'alcaldessa, Anna Pagans, escolten les explicacions del director dels treballs, l'arqueòleg Lluís Palahí. <br/>

 

  El bisbe, Francesc Pardo, i l'alcaldessa, Anna Pagans, escolten les explicacions

del director dels treballs, l'arqueòleg Lluís Palahí.  MARC MARTÍ

 


 GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
Un dels fets històrics més misteriosos de Girona, l'origen del cristianisme a la ciutat, compta amb noves informacions aclaridores gràcies a unes excavacions arqueològiques.


Un programa europeu de recerca arqueològica ha permès localitzar i desenterrar les restes del primer temple cristià que va tenir la ciutat de Girona, situat exactament en el lloc on avui s'alça la gran església de Sant Feliu.


Els treballs també han posat al descobert algunes tombes nobles que, segons tots els indicis, pertanyien als primers bisbes de la ciutat de Girona en l'època tardoromana, encara a l'arrencada de l'era cristiana.


Els arqueòlegs, però, no han trobat restes de l'anomenada Cel·la memoriae, una petita construcció de culte en memòria del màrtir Sant Feliu, del segle IV, sobre la qual es va construir el temple ara desenterrat i que al segle XIII va ser substituït per l'actual església.
Arqueòlegs i autoritats van mostrar ahir entusiasmats a la premsa els potents fonaments de la primera església de Sant Feliu, un temple que va funcionar des del segle VI i fins el XIII.
Les restes trobades corresponen a una església de tres naus, "un edifici monumental per a aquella època", va afirmar el romanista Josep Maria Nolla. Aquesta primera església de Sant Feliu va ser la primera catedral de la ciutat fins que, arran de l'espectacular creixement urbà del segle XIII, la seu catedralícia es va situar a l'indret dominant que coneixem avui.
Per fer les excavacions ha calgut aixecar el sòlid l'enllosat de l'església de Sant Feliu i compaginar aquesta activitat científica amb les funcions de culte. Les restes estan en procés de documentació i estudi per tornar a ser enterrades, de manera que no seran visitables.


L'existència d'aquest temple era coneguda a través de la documentació escrita conservada als arxius, però mai no se n'havien trobat evidències físiques.


A la presentació d'ahir hi va participar el bisbe, Francesc Pardo; l'alcaldessa, Anna Pagans; el vicerector de la UdG Joaquim Maria ?Puigvert, la regidora Lluïsa Faxedas i el rector de la parròquia, Joan Baburés.


Pagans va felicitar l'equip de la UdG que en els darrers anys ha convertit Girona en una de les ciutats que més informació tenen de la seva trama urbana en la llarga diacronia que arrenca en l'etapa fundacional (s.I) i cobreix pràticament dos mil anys.
Puigvert va fer notar que el de "patrimoni històric" és un "concepte modern", i va afirmar que aquest programa situa Girona en el mapa de la programació cultural europea.


Puigvert va voler agrair la col·laboració de les autoritats eclesiàstiques i també els treballs fets per l'Institut Català del Patrimoni Cultural i el Màster en Patrimoni Cultural de la UdG. Va evocar el mossèn historiador Josep M. Marquès.


El programa europeu "Sopra e sotto. La Cità Europea" està integrat dins el programa "Cultura", en el qual participen els ajuntaments de Brindisi (Itàlia) i Girona, la UdG i l'École Nationale Superiore d'Architetture de Tolosa de Llenguadoc. El programa s'aplica a Girona a través del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la UdG.

 

 

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/01/30/cultura-arqueolegs-troben-fonaments-temple-cristia-ciutat-girona/384581.html

TARRACO - L'olimp dels Pirineus

 

 

La mostra inclou un centenar de peces, la majoria altars votius Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
La mostra inclou un centenar de peces, la majoria altars votius Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.

 

 Una exposició del Museu Arqueològic de Tarragona mostra la importància de les valls pirinenques a l'època romana

 

Va ser durant l'època de l'emperador August que l'imperi romà va prendre el control dels Pirineus i, a partir d'aquell moment, les valls pirinenques van entrar de ple en la nova organització romana i van exercir un paper vertebrador, més que no pas de separació, sobre les comunitats assentades a banda i banda. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va inaugurar ahir una exposició que mostra, a través d'una rica col·lecció d'altars tallats en marbre, la importància dels Pirineus «més que com a frontera com un lloc de trobada, de mestissatge ètnic i cultural que separava dos mons –l'ibèric i el gal–». La mostra l'ha produïda el Musée Saint-Raymond de Toulouse, tot i que a Tarragona s'ha ampliat amb peces de museus d'Osca, Navarra i la Val d'Aran.

Els romans van aportar als Pirineus la seva cultura, la seva llengua llatina i els seus déus, que convivien sovint amb les tradicions locals. L'exposició L'altre Olimp, que ahir va inaugurar l'Arqueològic de Tarragona (MNAT), mostra com eren les valls pirinenques a l'antiguitat des del punt de vista social, econòmic i, sobretot, religiós. I ho fa mitjançant l'exposició d'una rica col·lecció d'ares votives, molt nombroses als Pirineus centrals per la proximitat de les pedreres de marbre.

Aquests altars tallats en marbre contenen sovint una descripció que menciona el nom d'una divinitat i el de la persona que ha efectuat l'ofrena: «Les ares votives permeten descobrir déus i deesses venerats en aquesta regió durant l'època romana, i ens condueixen a l'encontre d'una població pirenaica multicultural. Les inscripcions ens donen informació sobre una part de la població», explicava ahir Pilar Sada, conservadora del MNAT.

 


Quinze fulles votives de plata. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.

 

 


 L'exposició parteix del muntatge Marbres, hommes et dieux, produït pel Musée Saint-Raymon de Tolosa de Llenguadoc, però a Tarragona ha canviat el títol i s'ha ampliat amb peces de la banda sud dels Pirineus, principalment provinents de museus de la Val d'Aran, de Navarra, Osca i del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, a més de col·leccions privades i també d'algunes peces de Tàrraco. Per exemple, s'hi poden veure unes esteles funeràries procedents de la Val d'Aran, una lauda sepulcral de mosaics, provinent de Coscojuela de Fantova (Osca), i unes exquisides fulles votives de plata, de procedència pirinenca però que es van descobrir entre 1961 i 1973 en una ciutat alemanya. També s'exposa una inscripció procedent del fòrum romà d'Empúries.

La mostra s'articula a través de set àmbits temàtics: des del que explica la romanització dels Pirineus, fins al que tanca el recorregut i que inclou la projecció d'un audiovisual que relata el procés de fabricació d'un altar votiu realitzat pel picapedrer i marbrista Georges Jolliot, i que es pot veure a la mateixa exposició.

 

El representant del museu de Tolosa de Llenguadoc mostra les ares votives.   Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.

El representant del museu de Tolosa de Llenguadoc mostra les ares votives. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.

  

 

Els organitzadors han volgut dotar la mostra d'un caràcter didàctic i, com a exponent, s'hi explica com s'ha de llegir una inscripció: «Volem apropar-nos al llenguatge de les pedres i saber com les hem de llegir», segons Pilar Sada.

Els responsables del museu de Tolosa de Llenguadoc van destacar que la romanització «no va ser un fet imposat per la política, sinó un fet natural» i que l'obertura al món romà estava també impregnada de tradicions locals. En l'aspecte religiós, per exemple, els déus honorats als Pirineus abans del domini romà es van continuar venerant durant molt temps després de la integració de la regió a l'imperi. El contacte entre les divinitats pirinenques i el panteó romà va comportar algunes barreges i, en aquest cas, algunes divinitats locals es dissimulaven sota un nom llatí.

  L'altre Olimp, que es podrà visitar al MNAT fins al 16 de maig, vol ressaltar la importància dels Pirineus «no com una barrera, sinó com un element geogràfic que connecta les comunitats que s'hi han anat assentant a banda i banda», segons Francesc Tarrats, director de l'Arqueològic de Tarragona.

Darrera actualització ( Divendres, 29 de gener del 2010 11:59 )

 

 

 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/130393-lolimp-dels-pirineus.html

TV3 explicarà la història de Catalunya a través de l'arqueologia

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:39

 


Eudald Carbonell també va participar a El paisatge favorit de
Catalunya fent de guia de Girona. Foto: TVE.
 
 
«Sota terra» és una producció de Batabat amb Eudald Carbonell i Fermí Fernández

 

Sota terra és el títol d'una nova sèrie divulgativa que la productora Batabat està enllestint per a TV3, que podria emetre-la després de Setmana Santa. L'objectiu d'aquest nou projecte és explicar la història de Catalunya a partir dels jaciments arqueològics que hi ha arreu del país. Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), serà l'expert que, acompanyat de l'actor Fermí Fernández, reflexionarà sobre la pròpia història a peu de jaciment.

Sota terra ja ha finalitzat el rodatge que ha portat l'equip a recórrer tot Catalunya. Dels 4.000 jaciments arqueològics que hi ha, se n'ha fet una selecció equilibrada territorialment i també en funció del seu paper en la història. Segons va explicar Eudald Carbonell, la intenció és fer una sèrie divulgativa «des d'una perspectiva molt àmplia i dirigida a tot tipus de públic». Va assenyalar que és un tipus de programa molt habitual en el món anglosaxó, però que Sota terra «és molt català». Carbonell va explicar que la sèrie, a més d'explicar el nostre passat, també servirà per reflexionar sobre la pròpia història: «Introduirà conceptes per pensar», va dir. L'arqueòleg es va mostrar satisfet del resultat final. Entre alguns dels jaciments que s'han visitat hi ha els més coneguts com ara Empúries. L'equip de rodatge, però, també va visitar Talamanca, al Bages, per buscar una fossa comuna de la guerra de Successió del 1714. Sota terra, que tindrà tretze capítols, també va rodar el setembre i octubre passat part de la campanya d'excavació de la Domus del Pi, a Vilanova de Sau, a l'Osona. La Domus del Pi és una vella construcció medieval que es creu que era una edificació militar corresponent al segle XIII.

Darrera actualització ( Divendres, 29 de gener del 2010 02:00 )

 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/130423-tv3-explicara-la-historia-de-catalunya-a-traves-de-larqueologia.html

 


1 2 3 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType