Patrimoni de Valls


Apologia a les coses poc importants, el cactus de l'aparcament del barri antic

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 11:55

Malgrat l’interior de la ciutat no disposa d’importants elements naturals, els vallencs i vallenques hem anat cuidant cadascú el seu raconet embellint-lo amb les nostres plantes. Aquest és l’exemple del cactus de l’aparcament del barri antic que anònimament un dia va ser plantat i que ens ha arribat fins als nostres dies tot embellint aquell indret singular dels antics rentadors de la ciutat.  Són aquest tipus de coses, gairebé anònimes, que sense ser “les més grans,... les més velles,...les més antigues...” configuren l’ambient del lloc. Des d’aquí una apologia a aquelles coses “poc importants” del nostre patrimoni.

El càctus de l'aparcament del barri antic



Mapa dels paisatges de Catalunya

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 15:15

L'elaboració dels set catàlegs de paisatge ha permès obtenir, finalment, el primer mapa dels paisatges de Catalunya. Amb 135 paisatges, el mapa palesa la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu. Cada paisatge (anomenat tècnicament ‘unitat de paisatge') és diferent dels altres, però no necessàriament millor o pitjor. Els 135 paisatges identificats s'han obtingut a través de l'anàlisi de molts factors i de la seva interacció.

Amb la voluntat de fer més propers els paisatges a la població, aquests han estat denominats a partir del reconeixement popular més habitual, després d'un intens procés de consulta pública i de participació ciutadana. Cada paisatge, doncs, ha estat batejat amb un nom ben arrelat entre la població i que pertany a la memòria col·lectiva.

Tots els paisatges són rellevants perquè constitueixen peces territorials bàsiques on aplicar polítiques de paisatge concretes, tenint en compte el seu caràcter. A més a més, el mapa dels paisatges de Catalunya compleix una important funció pedagògica sobre quins són els paisatges de Catalunya, les seves amenaces i la importància dels seus valors naturals, culturals, socials, productius, simbòlics o identitaris.

http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg_mapa.php



Neix un nou dossier digital sobre els jardins històrics i botànics

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 20:13
L'Observatori del Paisatge de Catalunya ha creat el seu tercer dossier digital, després dels Paisatge de la pedra seca i dels Arbres monumentals i singulars; aquest cop la temàtica tractada són els jardins. El present dossier és una recopilació dels webs sobre jardins històrics, jardins botànics i institucions i entitats dedicades al món de la jardineria a Catalunya, l'Estat espanyol i la resta del món. Estretament vinculat a la pàgina web de l'Observatori del Paisatge, l'objectiu del dossier, consultable en català, castellà, anglès i francès, és recollir, classificar i ordenar la principal informació sobre jardins de qualsevol part del món present a Internet, que avui en dia es troba dispersa i fragmentada. El dossier vol convertir-se en un espai de referència sobre la temàtica dels jardins per a les persones especialitzades i per al públic interessat en general. Cal destacar que el dossier només inclou les institucions, centres i iniciatives que tenen una pàgina web activa. Malauradament, aquest criteri exclou de manera inevitable altra informació sobre la temàtica de gran interès, però que no és consultable des del web.

Primeres Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 19:44


Diverses entitats debaten el futur de les Terres del Gaià i proposen vertebrar-les a partir del seu patrimoni històric i paisatgístic, a través de la creació d'un consorci o un parc natural




+ A dalt, conreus a les Pintelles de Vila-rodona. A baix, la conferència d'ahir de Jaume Solé.

«El conjunt dóna força i sentit.» És el que sentenciava ahir el professor del departament de geografia de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Blay i que resumeix l'essència dels debats de les Primeres Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, celebrades a Santes Creus. El riu Gaià és el comú denominador dels diversos nuclis que integren la seva conca, heterogenis i distribuïts entre tres comarques, però que estan prenent consciència de territori. Partint d'aquestes característiques, la seva vertebració actualment no és fàcil, però en les jornades d'ahir ja van apuntar-se algunes estratègies que, a la vegada, han de servir per preservar els valors patrimonials i naturals que tenen les terres que ressegueixen un curs que encara no fa 70 quilòmetres fins a arribar al mar.

Entre el patrimoni tangible s'hi troben nombrosos castells, molins i altres elements lligats al riu i barraques de pedra seca. Però «què cal fer quan un poble té aquest patrimoni?», es preguntava ahir Héctor Hernàndez, membre de l'associació mediambiental Hort de la Sínia. Jordi Blay ho té clar: ser «valent» i «plantejar des del punt de vista local quins llocs interessen i cal preservar», i després «fer una actuació conjunta al territori» del Gaià. És la manera com poden prendre sentit tots els elements sorgits a redós del riu però que per si sols tenen un significat incomplet.

Tot i la permanència d'aquest patrimoni tangible, n'hi ha un altre, el de la biodiversitat de la conca, que ha sofert molts canvis en els últims decennis, i, tot i mantenir encara hàbitats i fauna immunes a la mà de l'home, s'ha produït «un abandonament de l'activitat agrícola i desforestació en alguns trams, i un increment de les infraestructures i la població al litoral», afirma Jaume Solé, d'MN Consultors en Ciències de la Conservació. Solé, com Blay, va deixar damunt la taula algunes reflexions sobre la necessitat de trobar la fórmula per gestionar el territori i preservar el valor que té. En aquest sentit, el geògraf va apuntar la creació d'un parc natural, com a organització independent de qualsevol administració, per impulsar aquesta vertebració de les Terres del Gaià. Blay va argumentar que, «tot i que un parc natural té l'objectiu de conservació de la natura, fa temps que es plategen incorporar elements del patrimoni tradicional». Solé, però, no hi està d'acord per la rigidesa de la normativa que regula un parc, que seria incompatible amb «l'heterogeneïtat del territori», i apunta cap a un consorci de municipis.


Notícia extreta de EL PUNT, diumenge, 16 de novembre de 2008

N. SERRET. Aiguamúrcia

 



Dossier digital d'arbres monumentals i singulars

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 13:16

L'Observatori del Paisatge de Catalunya ha creat un nou espai al web dedicat als arbres monumentals i singulars que conformen el patrimoni paisatgístic col·lectiu. És el dossier "Arbres monumentals i singulars":

http://www.catpaisatge.net/dossiers/arbres/cat/index.php

 

Els arbres monumentals i singulars que es poden contemplar en el territori són, malauradament, menys dels desitjats. El creixement urbanístic dels pobles i ciutats, l'ampliació i construcció de noves infraestructures, o les transformacions en la gestió del món rural, no sempre han estat prou respectuosos amb aquests exemplars, que esdevenen vertaders símbols del territori.

 

L'objectiu del nou dossier, consultable en català, castellà, anglès i francès, és el de difondre l'existència i la importància ecològica, històrica i simbòlica dels arbres monumentals i singulars existents a paisatges de tot el món. El dossier també pretén recollir, classificar, ordenar i fer disponible al públic d'una manera senzilla aquelles iniciatives, centres, institucions, notícies o llibres sobre els arbres monumentals i singulars a Catalunya i a escala internacional. El dossier, pensat perquè sigui útil tant per a persones especialitzades com per al públic en general, anirà creixent i actualitzant-se periòdicament.

 

Observatori del Paisatge de Catalunya
http://www.catpaisatge.net/

 



Camps d'ametllers

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 13:34

EL PUNT dimecres, 27 de febrer de 2008

L'ametller

«Un camp d'ametllers florits en producció és una petita meravella. Com un pom immens de flors que sorgeixen de la fusta negrosa, sense altre element que en distregui l'essència.»

el repunt

JOSEP SANTESMASES.

En aquest temps d'hivern de dies creixents la terra està retinguda. Sembla adormida com una bèstia grossa abaltida. La immobilitat que ens mostra és aparent i si el fred no és extrem treballa interiorment amb silenci contingut, fins que de cop i volta es produeix l'esclat que anuncia un nou cicle anual, el miracle de sempre amb les particularitats pròpies de l'anyada. L'eclosió de la vegetació a finals d'hivern arriba fins ben entrada la primavera. No es produeix a l'uníson, cada espècie té el seu tempo, la seva dinàmica, el seu llenguatge. Sembla fet exprés per poder-lo percebre progressivament amb tota la intensitat possible.

 

ametller

 

Als nostres conreus, el primer arbre que esclata és l'ametller. Sovint de manera agosarada, com un explorador d'un gran exèrcit que, a la rereguarda, espera temps més favorables. No ho fa pas discretament com molts altres arbres i plantes. Ho fa a pit descobert i s'ho gasta tot en un lluïment de luxe, magnífic i esplendorós. Deixa les fulles per més tard i encén la floració més preciosa dels nostres paisatges agraris. S'arrisca i avança en les petites bonances jugant-se, imprudent, el futur de la dolça llavor preuada, davant les possibles i provables fredorades glaçades. Quantes vegades no hem sentit dir que la gelada ha mort les ametlles, quantes vegades el fred ha ennegrit els minúsculs ametllons.

En els darrers anys, en aquest racó de Camp han minvat els camps d'ametllers ben conreats. Se n'han arrencat molts i d'altres resten abandonats, alçant les branques amunt, sense pagès que les esporgui. La mala rendibilitat al mercat n'és la causa. Un camp d'ametllers florits en producció és una petita meravella. Com un pom immens de flors que sorgeixen de la fusta negrosa, sense altre element que en distregui l'essència. La blancor de neu o la rossor de galta fina inunden el paisatge durant un temps efímer. Les branques esporgades, sense que una faci nosa a l'altra, ocupen homogèniament l'espai a partir d'una intel·ligent conducció de la creixença. L'ametller té un temps curt brillant, seguit d'una llarga i discreta monotonia, que hom no recupera fins a trobar l'excels gust d'una ametlla menjada tot just haver-la trencat.

En temps d'estiu, l'ametller és un arbre trist, que si troba secada pateix fins a emmusteir i perdre fulles engroguides. La fusta de l'arbre és llenyosa, no serveix per a res més que per fer bona brasa. Durant anys les llars dels nostres pobles s'han escalfat amb la llenya d'ametller cremada dins les rústiques estufes o als focs a terra confortants. No en trobareu cap altra aplicació. El tronc es fa voluminós, corpulent, pesat. A vegades als ametllers vells se'ls mor una part del cor que es desfà creant buits interiors com coves on les bèsties previsores amaguen ametlles, fan caus, on els dragons troben l'estatge per passar-hi l'hivern.

La fusta quan és verda és de color pernil a punt de fer-ne petites llesques. L'olor de la seva fusta, de les seves serradures, no és pas de les més agradables. No té la frescor resinosa de la del pi, ni l'aroma perfumada de l'olivera, ni la sentor de fulles mortes i bolets de l'àlber, ni l'essència de boscúria de roures i alzines, ni el sentiment d'aigua fresca de la dels freixes i els xops. La de l'ametller és insulsa.

L'arbre ho gasta tot en les salves de les flors del temps d'ara. Si hi ha sort i el fred no mata el fruit incipient, l'esplendor de la florida es retroba passat l'estiu en el sabor d'una ametlla just ben torrada.

 



Terrassa fa 72 nous horts municipals

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 15:29
EL PUNT 16.02.07 Jordi Alemany
El desenvolupament del nou pla d'ordenació afectarà molts dels horts marginals situats als marges de les rieres, com per exemple els de Can Jofresa per la futura prolongació de la rambla pel sud, i el consistori està fent un segon impuls a la creació d'horts municipals per possibilitar que aquests usuaris es traslladin i continuïn la seva activitat. El 8 de gener passat van començar els treballs per adequar 72 parcel·les a la finca de Can Casanovas, que estaran enllestides al març i que se sortejaran entre els interessats si reuneixen les condicions, com ja es va fer l'any 1999 quan va crear 86 parcel·les a la finca de Mossèn Homs.

 (Segueix)

L´Ajuntament de Besalú protegirà l´entorn del riu Fluvià i la zona de les hortes

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 12:44

Diari de Girona Comarques - Mar, 30 de Ene del 2007

L´Ajuntament de Besalú, a la comarca de la Garrotxa, protegirà «de forma molt estricta» tot l´àmbit i tot l´entorn del riu Fluvià al seu pas pel municipi, atès «el seu interès paisatgístic i la seva riquesa de vegetació i fauna». El nou Pla d´Ordenació Urbanística Municipal (POUM) ja incorpora un alt nivell de protecció, però, tot i això, el consistori durà endavant diverses accions en aquest sentit, algunes de les quals en espais que s´endinsen en el municipi veí de Sant Ferriol.
L´Ajuntament de Besalú, també elaborarà un pla especial de protecció dels horts, ja que els considera d´interès des d´un punt de vista històric, cultural, mediambiental, paisatgístics i fins i tot social. Els horts, documentats segles enrere com a vinculats a l´abadia, actualment són un espai de lleure «amb un potencial educatiu i pedagògic». A més, l´administració local troba que constitueixen «un gran patrimoni etnològic, juntament amb el rec», i que, per la seva diversitat natural, es poden considerar un reservori d´espècies.



El catàleg del paisatge del Camp de Tarragona

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 12:34

El Camp de Tarragona serà la primera àrea catalana amb catàleg del paisatgeEL PUNT. 6/02/2007 Maria Rodríquez
Determinar la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors, l'estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los és l'objectiu del catàleg del paisatge, un instrument previst en la llei del paisatge de Catalunya, que ja s'ha redactat per al Camp de Tarragona. Aquest document es farà públic aquest mes, coincidint amb la instal·lació d'una exposició que, a banda d'explicar què és aquest catàleg, intenta fer reflexionar els ciutadans al voltant dels valors del paisatge mostrant la degradació que ha experimentat i que experimenta a causa de les transformacions urbanístiques, socials i ambientals.

País de paisatges és el títol de l'exposició que des d'ahir està instal·lada a la seu de Reus del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, al carrer Sant Serapi. Una primera part introductòria mostra la manera com artistes de tots els temps, principalment pintors i escriptors, han representat els diversos paisatges que conformen Catalunya. Seguidament, es convida els visitants a viure en primera persona les diferents maneres que té l'home de percebre el paisatge: mirant des de la finestra de la feina, anant en cotxe o dinant en un restaurant. Fins i tot ofereix la possibilitat d'escollir un paisatge i fer-s'hi una fotografia digital. Tot plegat vol fer notar la rellevància que té el paisatge en la vida quotidiana de qualsevol persona.

Tal com explicava el secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, «es tracta de fer reflexionar el ciutadà mostrant els valors del paisatge, veure i entendre com es transforma i mirar com podem actuar, no perquè no es transformi, que això és inevitable, sinó perquè aquesta transformació no el degradi, sobretot si tenim en compte que sectors com el turisme o l'agricultura viuen d'aquest paisatge».

Per això, l'última part de l'exposició mostra com administracions i organitzacions cíviques actuen i gestionen el paisatge perquè se'n pugui treure rendiment sense destruir-ne els valors. La mostra, organitzada conjuntament pel Departament de Política Territorial i l'Observatori del Paisatge, estarà oberta fins al 28 de febrer.



La protecció dels horts i recs

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 10:29

Promouen una associació que vol la protecció dels horts i recs

Diari de Girona. SÒNIA TUBERT, BANYOLES.

18 gener del 2007

L´associació ecologista Limnos i alguns usuaris dels horts de Banyoles han creat una plataforma en defensa dels horts i els recs de la ciutat. La plataforma denuncia que el Pla d´Ordenació Urbanística actual qualifica com a urbanitzables gairebé tots els horts que es mantenen, i demana que, a més de protegir-los, es millorin i se´n potenciï l´ús.

La plataforma en defensa dels horts i els recs de Banyoles ha demanat l´Ajuntament que dugui a terme les actuacions necessàries per preservar els horts vinculats a la xarxa de recs, i que consideren que «estan amenaçats pel fort creixement urbanístic que viu actualment la ciutat». En concret, la plataforma creu que s´hauria d´actuar als horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Can Guèmol i Mas Riera.

Un cop protegits, la plataforma proposa que es realitzi un pla especial dels horts i els recs amb mesures per millorar aquests espais i promoure el seu ús. Algunes d´aquestes mesures, segons l´entitat, podrien ser, en el primer àmbit, netejar-los, regular les barraques i tanques i preservar el patrimoni associat.

Pel que fa a promoure´ls, l´entitat proposa fer tallers, donar ajudes als usuaris, crear horts escolars i ecològics o desenvolupar una marca de qualitat. Segons la plataforma, totes aquestes mesures podrien contribuir a «integrar dins la ciutat l´enorme patrimoni que deriva de l´aprofitament secular de l´Estany i reforçar la identitat territorial de Banyoles».

La plataforma la promouen usuaris dels horts i l´associació ecologista Limnos, com ha explicat el portaveu d´aquesta darrera entitat, Moisès Jordi. Segons ha explicat Jordi, els usuaris dels horts de Can Castanyer, inclosos en un dels plans urbanístics ara en tramitació, estan preocupats pel futur d´aquests horts, una preocupació que Limnos compartia des de fa temps, i per això van decidir unir esforços.

De moment han elaborat un manifest i ha començat a recollir signatures i adhesions. Moisès Jordi ha assegurat que ja en tenen algunes, com les de la Coordinadora en Defensa de l´Estany o el col·lectiu la Falç. S´han repartit fulls per recollir signatures a diferents botigues de Banyoles, i també a la biblioteca municipal. Ara es plantegen fer un acte públic en els propers mesos, tot i que encara no hi ha res concretat.

En el manifest, la plataforma destaca que la xarxa d´horts i recs genera valors històrics i culturals, mediambientals i paisatgístics i socials i productius, que creuen que s´han de preservar. Entre els primers, asseguren que es tracta d´un «patrimoni etnològic de primer ordre format pels horts i per diversos elements vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors i els ponts».

Pel que fa als valors mediambientals, remarquen que generen un paisatge urbà més divers i que s´hi conreen moltíssimes espècies, algunes d´elles varietats genètiques de gran interès. Finalment, els seus valors socials i productius derivarien del fet de ser el lloc de lleure i ocupació de molta gent, de produir aliments sans i de qualitat i de la seva forta potencialitat educativa i pedagògica.

L´origen dels horts de Banyoles se situa al segle IX, quan la comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l´estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l´aigua per a usos agrícoles i industrials. L´existència de nombrosos ramals secundaris a la xarxa principal de recs permet que pugui arribar aigua a gairebé tots els indrets.



Els camps i les hortes perirbanes

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 20:48

Els camps i hortes de l'espai periurbá de la ciutat constitueixen un dels llegats identitaris més importants de la ciutat. La poca rendibilitat d'alguns d'aquests espais agrícoles, juntament amb un fort creixement urbà, lligat a l'especulació urbanística, fa que siguin espais susceptibles de desaparèixer en breu.



Els plataners

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 20:44

Les rengleres de plataners al llarg dels camins d'entrada a les ciutats constituiexen un paisatge típicament Mediterrani. La ciutat de Valls en conserva dos bon exemples a les seves entrades: la carretera de Tarragona i la carretera de l'hospital.



Hort de la Bandereta

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 12:20
Aquest espai just a tocar del torrent de sant Francesc, s'hauria de preservar com a espai verd del Barri Antic.
 (Segueix)

Camps i Hortes

Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 21:19

Els camps i les hortes que circumden l'espai urbà de Valls esdevenen potents àrees verdes per la ciutat.


Powered by LifeType