Retorn amb imatges belles
He vist que la bellesa, hi és, a tot arreu: en grans espais, en petits detalls, en la natura, en la mà de l’home ... per tot.
I no la veiem. Jo no la veia. Inconscientment saps que hi és, ho intueixes, creus que hi deu ser, però no et detures mai a comprovar-ho: no vius, no veus la immensitat de la vida, t’oblides dels sentits i vas ... sobrevivint?... passant per la vida?... avançant pel què penses que és viure?.. pel que t’han fet creure que és la vida?... Sense observar, sense analitzar, sense valorar el què hi ha realment, en tota la seva amplitud. Vivim parcialment només.
La solitud ajuda molt. Els moments i els espais de solitud absoluta m’han permès valorar i relativitzar-ho tot.
En fi, les fotos que presento com a mostra de bellesa la vaig fer ahir (ja abans d’ahir), a casa nostra, a la vora del mar i completament sola, sense ningú més que ho veiés, que ho contemplés, que ho valorés. I no parlo de companyia personal, senzillament no hi havia gent: s’ha de caminar “massa” per arribar-hi, tant còmode que és anar amb cotxe, per què caminar, no?
Però estic segura que hi ha més gent que ho viu com jo. Molta més gent que ho ha vist.
Pensar això em consola.
