Pastant fang

He posat el terme “artística” entre parèntesis per evitar confusions. Serà per que acabo de parlar amb dos Testimonis de Jehovà que em parlaven precisament d’això, de la creació (lluny que estan a vegades les ideologies de la gent).

Doncs bé, fet aquest aclariment procediré a intentar explicar quin sentit tenen les obres que faig, si és que n’han de tenir algun, però aquest seria un altre tema. Per norma general tot el que faig té un sentit, m’agrada trobar sentit a les coses i que les coses en tinguin. Però no sempre el camí és el mateix.

Algunes vegades el sentit em porta a l’obra. Tinc alguna idea que vull transmetre i busco la manera, la forma, la via per expressar aquella idea (ara estic precisament en això). D’altres, però, el camí és a la inversa, sento la necessitat de fer una escultura, una pintura i no sé ben bé per què, ni quin sentit té. És a posteriori que hi trobo l’explicació i algunes vegades aquest posteriori és molt posteriori, estic parlant fins i tot d’anys.

Aquest és el cas d’una sèrie d’escultures que vaig fer fa uns anys (no masses, potser 3) que finalment van rebre el nom de pors. M’han dit de tot sobre aquestes escultures, si són d’inspiració oriental, si precolombines, si la polinèsia .... i la darrera, la del dan: massais. Doncs bé, crec que tots ells tenen raó.

La font última d’inspiració van ser les il·lustracions de llibres miniats de l’edat mitjana. Em van regalar un llibre ple d’aquestes il·lustracions i en vaig quedar impactada, immediatament hi vaig trobar mil imatges i figures que em van apassionar i em vaig posar a crear escultures fantàstiques sense saber ni que eren ni que volien dir, però sentia la necessitat imperiosa de crear-les. Recordo que era molt emprenyador que em preguntessin “i això, que és?” m’emprenyava per que no en tenia la més remota idea, eren ... escultures.

Amb el temps ho he anat entenent: “clar, són pors”. Són les pors que tots tenim, les que ens marquen la manera de ser, les que ens han inoculat i les que ens hem creat nosaltres mateixos, però que preferim disfressar-les, fer-les més assumibles, moltes vegades ni tan sols som conscients que les tenim. Així, aquestes bèsties estranyes que vaig sentir la necessitat de crear tenen u aire que podria espantar, en canvi, decorades i acabades resulten atractives.

No és estranya aquesta explicació que hi he trobat. Recordem d’on vaig beure: de llibres miniats, religiosos evidentment; i la por és un dels elements més utilitzats per elles. Finalment vaig trobar sentit al que havia creat. Els que van fer els dibuixos d’aquells llibres en sabien un tou de transmetre informació, m’ho van fer sentir immediatament. No, no em van fer sentir por, em van atraure feroçment i a través del que vaig crear he transmès el seu missatge.

Algun dia us explicaré com és quan ho faig al revés. Ara us adjunto algunes de fotos il·lustratives:

Per acabar, només agrair els ànims que m’heu donat per continuar. Moltes gràcies, sou molt macos.