Valencia

Publicat per pph | 9 Mai, 2010

Este fin de semana ha sido muy especial.

He vuelto a Valencia pero, yo diría que por primera vez, he dormido en un Hotel. Había  boda familiar y preferíamos no incordiar a ninguno de los cuatro herman@s que me quedan. Al no estar acompañados continuamente, hemos tenido otra perspectiva Mara y yo. Hemos visto la ciudad de mi infancia con ojos de turista.

El sabado por la noche decidimos acudir a la plaza de la Virgen para ver y vivir el ambiente de una noche mágica, la víspera del día de la Mare de Deu dels Desamparats, patrona de mi tierra.

Con una temperatura mejor que la habitual en Fallas, discurrían riadas de personas entre la plaza de la Reina y la de la Virgen, en las calles adyacentes, en la Alameda y el río. Con ropa ligera, tomando helados "al corte" y bebiendo horchata con fartons en las terrazas, se iban acumulando alrededor de una banda/orquesta que sonaba en toda la plaza, gentes de cien mil raleas como decía el poeta. La pareja, la familia, el grupo, el extranjero despistado, el inmigrante integrado, los jóvenes energéticos, el carterista vigilando al policía y viceversa, mayores sin prisa, amantes de la mano, vendedores de sueños, proveedores de suvenirs...

A las doce terminó la orquesta con un emocionante himno valenciano que me quitó treinta años y un sorprendente himno español pitado y aplaudido. Más lo segundo que lo primero.

Una silenciosa estampida nos llevo a la pasarela sobre el río, donde pudimos ver un tremendísimo castillo de fuegos artificiales como sólo los valencianos saben hacer. Luz, sonido, color, cadencia de explosiones impactantes. 

De vuelta a la plaza recibimos a las primeras de numerosas escuelas de baile y colectivos de danza de Valencia y alrrededores que elaboran "les dançaes¨ bajo la mirada de un increíble tapiz de flores.

Mas tarde la misa descoberta i la de infants preludiarán el traslado de la Virgen ya al día siguiente, pero Mara y yo, rendidos de vuelta al Hotel no lo veremos. 

 

 

Facebook

Publicat per pph | 15 Gen, 2009

Se que des de l'últim post ha passat potse massa temps. Però s'em fa dificl escriure amb l'agilitat i frecuència dels millors blocaires....

 He redescubert una altra eina que em permet un contatce molt més directe i ineractiu, una xarxa ciutadana amb un gran nombre de possibilitats i que et permet retrobar amics de lluny en el temps i l'espai.

Ho vaig iniciar a finals d'any i ho trobo certament divertit. Us convido a tots a participar-hi, ja sabeu, es tracta del Facebook. 

 

Il-lusiĂł, cohesiĂł, lideratge

Publicat per pph | 7 Abr, 2008

 

M'han publicat un article aquesta setmana que m'agradaria compartir amb tots vosaltres....i actualitzar també de pas una mica aquest bloc. Reconec que no és el mes actiu!

 

 Il·lusió, cohesió, lideratge

 

Les darreres eleccions municipals van suposar un canvi al govern de la ciutat  que generà moltissimes expectatives. Els electors, els ciutadans, es van decidir per un nou model transparent de fer les coses. Es van decidir de manera tan clara, que a punt vam estar de passar d’una minoria desestabilitzada a una majoria absoluta. Es van decidir per un nou equip, però sobretot es van decidir per un nou Alcalde.

Les característiques mes destacades d’un canvi són d’una banda l’esgotament d’un model i d’altra l’ il·lusió pel que vindrà. La por és patrimoni dels immòbils, el progrés bandera dels treballen per demà. Tarragona pausada i mil·lenària, diu adéu a dues dècades d’encerts i errors. Tarragona jove i amb empenta saluda  el futur amb esperança. Hem arribat lluny de la ma de dos alcaldes democràtics, però to tenim prou. Tarragona vol mes. Tarragona pot mes.

El grup heterogeni encarregat d’aquesta tasca sota la direcció de l’Alcalde es va posar a treballar des del primer dia. Som catorze mentalitats amb un objectiu, millorar la vida dels nostres, que son tots. Sobretot, com sempre diu en Xavi Sabaté, dels que mes ho necessiten. Nosaltres governem per tothom, però primer, sempre primer aquells que es troben en situació desigual. Això ( ho sento però és aixì) és patrimoni de l’esquerra.

No ha estat fàcil, no tot és culpa del govern anterior. La ciutat és rica i complexa i l’Ajuntament és l’entitat amb més treballadors de les comarques. El que calia i cal és aportar el que havíem promès que faríem, idees i projectes per tots els àmbits. La coordinació s’ha fet ferma cohesió i els regidors ens entenem amb una mirada. Tant se val el color: som quinze d’un grup de vint i set i ens movem com un sol home.

Ens queda molt per fer, i ho farem amb la complicitat de les entitats i institucions. El suport diari de l’alcalde ens recorda cada dia on estem i on hem d’estar. Sap portar la batuta d’una orquestra que cal acabar d’afinar, però que sona millor que mai.

Només us demano, lectors d’avui, votants de demà que sentiu amb nosaltres l’orgull de Tarragona i penseu com deia aquell, que podeu fer vosaltres per la ciutat.

  

 

NAVARRO

Publicat per pph | 25 Nov, 2007

El vint i quatre d’octubre, de matinada deixava l’ultima entrada al meu blog. Tothom sap que hores després sobtada i sentidament en Navarro ens deixava.

Em vaig prometre a mi mateix que la següent entrada, que el següent article que escriuria se’l dedicaria. I m ha costat mes d’un mes i mes de dos.

Josep Lluis era molt especial. D’un fi sentit del humor que revelava intel·ligència. Amb una flexibilitat que el va permetre treballar amb gent molt diferent. Amb una capacitat de treball que nomes els mes propers sabien. S’exigia i exigia. No era fàcil, saben molts, treballar per ell. Perquè no era mai treballar pel Navarro, era treballar pel Port o per qualsevol del miler d’entitats acostumades al seu tracte, i al seu suport.

Jo el vaig conèixer fa uns quinze anys, amb el grup de la Societat d’estudis Econòmics liderada pel seu primer president, Jesús Martin. D'ell, d'en Josep Lluis, deien que semblava gallec, responia amb una altra pregunta, no sabies si venia o marxava i si tel trobaves a unes escales dubtaves de si pujava o baixava. Ningú podia dir en quin partit militava, si ho feia en algun. Tan sols una cosa estava clara: era cristià. No ho amagava i en feia proselitisme. Des de la tolerància, des de la comprensió del diferent, des de l’alçada intel·lectual però amb la seva humilitat tant sorprenent.

Va arribar tard a la política, ell que l’havia practicat amb mestria. Donà suport al que seria segon alcalde progressista de la nostra ciutat. I ho va fer amb el seu tarannà, tranquil i conciliador. Pregonant als seus amics de tantes filiacions i parers diferents, els seus motius. Amb senzillesa i convicció. Defensava els seus arguments sense aixecar mai la veu. Jo, que soc cridaner i sovint m’expresso amb vehemència puc donar fe d’alguna diferencia d’opinions que jo debatia acalorat i ell a poc a poc, jo atabalat, ell amb un somriure. 

Pels que quedem sense el seu alè la tristor es torna esperança de retrobar-nos quan Deu vulgui, i , mentre tant lluitar perquè el seu record visqui amb nosaltres encoratjar-nos a ser millors cada dia.

  

Vibrar

Publicat per pph | 24 Set, 2007

El dissabte va ser un dia especial.  Vam anar al concert de Serrat i Sabina, dos dels favorits de la meva família.

Els meus fills han crescut escoltant a casa i el cotxe tres o quatre cintes que segurament els ha marcat: el primer dels pets, un de Sabina i un parell de Serrat.  Era curios sentir nens petits cantant segons quines coses...

Ara crec que és el concert més intergeneracional que he viscut.

Vam anar a Bonavista i vam vibrar de valent. Ho vam passar be, però es notava que ells (en Sabina i en Serrat) també estaven a gust. Joan Manel ha recuperat la força de la veu que en la presentació de “Mô” al Camp de Mart semblava ja que no tornaria. De vegades “es menjava”  al Sabina però van volguer pressentar un espectacle equilibrat i ho van aconseguir.

Tothom marxà satisfet, que ens van lliurar durant més de mitja hora uns “bises” permeditats i sensitius.

GrĂ cies "Capi"....els meus top 5

Publicat per pph | 9 Set, 2007

La meva relació epistolar amb el Capità Tarragona va començar amb un petit comentari al seu blog. Es tractava d’avaluar amb una mica mes de rigor l’impacte que una mesura electoral (no electoralista, ja que queda molt per les properes) com l’eliminació de zones blaves tindria sobre la nostra economia.

Des d’aquell dia hem intercanviat comentaris als nostres respectius blogs amb un sentiment creixent de respecte mutu.

El que no m’esperava,  es que arribés a atorgar-me un dels cinc premis de blogs que fan pensar. Li agraeixo perquè crec que tinc un dels espais mes poc elaborats i entretinguts de la bolgesfera tarragonina. ..

Accepto el seu repte, tot i que a mi també m’agradaria nomenar-ne més, com fa ell (cinc per “sant blocaire” i cinc que fan pensar) però no vull fer trampes i em limitaré al que em demana.

Els meus top 5 són:

Xavier Sabaté.- Un dels politics que mes admiro, des de fa anys. Dels primers en fer ús de la tecnologia per arribar a la gent. No us perdeu el seu darrer post des de Berlin, crec que és de lo milloret.

Alejandro Fernández.- Des de la discrepància. Un altre polític en estat pur que sap escriure perquè ha llegit molt. Genera sovint debat de nivell i és qualsevol cosa menys avorrit. I a mi em cau bé!

El saló dels penjats.- Fil directe amb els que ens controlen, a vegades mes que la mateixa oposició. Potser massa endogàmic i amb excés d’anònims als comentaris, però sempre fan pensar.

Alejandro Caballero.- Pura adrenalina. Irradia energia i la encomana. Sap, com l’altre Alejandro que no estic sempre d’acord, però el seu blog t’hipnotitza. Està sempre al costat donant suport i té el cor mes gran que el cos.

Josep Maria Yago.- La pau bel·ligerant.  Estic sovint en desacord, però sense dubte dona una altra dimensió a la reflexió. I també em cau bé....

Es queden uns quants sense premi, perquè només han de ser cinc. Però no vull deixar-me a la Bego, Gerad Castells, Quim Amorós, Oriol Vazquez, Gustavo Cuadrado, Tarragona 2016 i mitja dotzena mes!!!!

Gaudir de Tarragona

Publicat per pph | 29 Jul, 2007

Ara que sabem que la façana marítima de Tarragona trobarà sense dubtes una solució de consens, m’agradaria recomanar-vos gaudir des de ja de la façana portuària.

 

Sabeu que fa més de deu anys que la meva professió em porta cada dia al mar de Tarragona. Amb les seves dificultats el port esportiu a anat trobant el seu espai-esplai, lloc d’esbarjo de joves i grans. Una mirada recurrent dels nostres conciutadans que des de sempre van a tocar ferro i ara s’apropen, dia i nit a la porta de l’horitzó.

 

L’autoritat portuària ha inaugurat fa unes setmanes el front urbanitzat del Serrallo. A l’oferta gastronòmica de sempre s’ha afegit la possibilitat de caminar pel que segurament és el passeig marítim més llarg de la mediterrània. Un recomano el tram des de l’Església de Sant Pere fins a l’escala reial, després l’interminable dic o, alternativament, el passeig sota el balcó fins al Fortí de Sant Jordi.

 

I pels amants dels paisatges urbans un últim descobriment : veure com cau el sol sobre el Serrallo al voltant de les nou de la nit des d’una terrassa de Port Tàrraco. Si el cel és clar no ho oblidareu.

Alcalde en funcions

Publicat per pph | 23 Jul, 2007

Per primera vegada he tingut l’honor durant unes hores de “fer” d’Alcalde de Tarragona. És una sensació poc descriptible, barreja de responsabilitat i sentiment veritable d’estar al servei de tots. Se que es tracta d’una cosa normal i que em veuré moltes vegades on altres regidors s’han vist i es veuran. L’organització de l’Ajuntament funciona engrassada, i a les breus actuacions de representació  que m’han tocat he tingut la col·laboració professional dels funcionaris. Col·laboració que calia, feta amb naturalitat i que és i serà normal per a mi i per a cada un dels nou tinents d’alcalde .

Però aquest cap de setmana ha estat el primer.

Un mes

Publicat per pph | 14 Jul, 2007

Dilluns farà just un mes que vàrem prendre possessió.

 

Vint-i-set cares il·lusionades prometien o juraven per Tarragona.. Una nova majoria donava suport a un nou Alcalde. Josep Fèlix Ballesteros i Casanova, el pròxim alcalde que s’ha convertit en  l’Alcalde pròxim. Un home al costat de la gent, únicament dedicat al benestar de tots.

 

Se que m’ha sortit líric, pasto per blocaires d’un i altre signe. Però ho sento de debò, mentre ho escric al balcó de casa meva aquesta tarda de juliol.

 

L’experiència es poc descriptible. L’entrega de tothom per fer la transició lo més breu possible. La dedicació en cos i anima (“deixant-se la pell” en paraules de la Bego) del govern. Les ganes de participar per millorar de l’oposició. Al menys de molts d’ells. Al menys els que mes conec.

  

El balanç del primer mes es el de l’inici de la tasca de govern complint els compromisos i amb ganes de complir-los es quatre anys.

A Joan, des del dolor

Publicat per pph | 1 Jul, 2007

Ahir a la tarda la Pobla era tota a l’església. Els que no hi eren físicament ho estaven amb el cor. Un poble al voltant d’una família. Uns familiars i amics per donar suport amb la presencia.

 

Compartir el dolor és dissipar-lo. Patir junts és patir menys. Es trobar raó on no hi és. Es retrobar-se en els ulls dels que mai no podran entendre el que passa cada dia pel teu cos.

 

Poc a poc sortirà el sol. Deixeu que vagi entrant. La nit més llarga ja ha acabat. Us teniu tots junts i ens teniu a prop.

 

Ahir a la tarda, un any després, us vam acompanyar en lo possible.

  

VICTORIA!!!! (i Manolo també.....)

Publicat per pph | 3 Jun, 2007

Sincerament no m'esperaba la resposta tan aclaparadora dels tarragonins a les propostes del PSC. Sabia, com gairebe tothom que en Pep Félix guanyaria, pero això d'esgarrapar la majoria absoluta....

De fet, malgrat la porra (aposta feta per no patir) en que posava 10 regidors, jo m'he passat la campanya dient: "hasta la Victoria, com a minim!!!!!". Era la meva petita broma tot expresant el meu desig de veure regidora a la numero 12 de la llista, Victoria Pelegrín. El "com a mínim" venia evidentment pel Manolo Lopez Pasca, que com sap ja mitja Espanya, va sortir amb el 13 de la sort.

Felicitats a tots els 27 nous regidors i regidores del nou consistori. Molt d'ànim als que no han guanyat...se bé el gust de la derrota i els encoratjo a defensar Tarragona des de les seves idees i controlar al govern amb honestedat.

Reflexionem

Publicat per pph | 26 Mai, 2007

Ja acabat la campanya. I jo que pensava escriure cada setmana!

La veritat ja m'havian avisat que lo problematic dels blocs es mantenir-los. Crec de totes maneres que ha estat una experiència molt interessant. I penso que des del nou ajuntament continuare amb aquestes petites aportacions a la literatura menor d'internet.

 Avui es un dia de reflexions i ho estic dedicant sobretot a preparar-me per la nova etapa. L'ilusió d'un nou govern amb Josep Félix d'alcalde es veu a tot arreu...

Demà serà un dia inolvidable per molts, participeu!!!

S'apropa la campanya

Publicat per pph | 6 Mai, 2007

M’agrada la política des de principis dels anys 80. Sempre he considerat que te components de vocació i de servei. Desprès de la practica desaparició del Centre com opció amb sigles, no m’havia tornat a implicar fins que un bon amic em va demanar fa quatre anys que l’acompanyes en el desenvolupament d’un projecte. Tinc amistat amb membres d’altres grups politics, dones i homes compromesos amb les seves idees i amb el comú denominador d’una millor Tarragona com a projecte.

Ara s’apropa la campanya municipal i tots intentarem seduir als electors amb les nostres propostes. També criticarem als altres, espero que pel que fan i diuen que faran. I la gent decidirà. Es la festa de la Democràcia amb majúscules.

Nosaltres presentem un home amb una llarga experiència municipal, que només viu de la política des de fa tres anys i mig. Un home amb idees i ganes de posar-les en practica. Una persona que transmet confiança i que exerceix la pedagogia, la seva professió, dia a dia als assumptes públics. Es sense dubte la millor opció.

Però aquest home té un equip sòlid, dones i homes de sectors i ambients ben diversos. Tots viuen del seu treball i tots estan disposats a dedicar lo millor del seu temps i el seu saber a millorar la vida dels tarragonins. Son sense dubte (si se em permet d’immodèstia per formar part de l’equip) la millor opció.

I finalment, aquest home i aquest equip estan proposats pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Un partit que defensa els valors universals de llibertat, igualtat, justícia i solidaritat. Un partit per tots però amb la clara prioritat del mes necessitats, com no es cansa de recordar Xavi Sabaté. Aquest partit es també sense dubte la millor opció.

Sant Jordi

Publicat per pph | 24 Abr, 2007

Tan sols unes paraules per Sant Jordi, dia de les lletres.

A casa meva Sant Jordi ha estat de sempre una data pel record. Un germá meu, que va morir als 34 anys, es deia Jorge i així vam decidir que es diria el meu fill petit.

Dia de roses i llibres a Catalunya, pero també dia dels enamorats, pel damunt del 14 de febrer de Sant Valentí. Dia de Rambla i passeig. De castells i sardanes. Mara, la meva dona, catalana del mismo Madrid, fa més de 25 anys que va aprendre a ballar sardanes amb el que avui es president de molts sardanistes. Ahir m'explicaba, il-lusionada, que havia pogut ballar una estona amb alguns dels seus vells companys. I que ho va fer bé!

Pels politics va ser també festa major. Pep Felix Ballesteros, el proper Alcalde si no ens confiem, va signar uns quants exemplars del seu magnific "amb la mirada alta" escrit a quatre mans amb la Bego. Xavi Sabate donava abraçades i plantes. La resta de la llista, tant "nanos vells" com "nanos nous" repartien de valent. No vull parlar de les altres "parades", pero la del PSC va tornar a ser enguany visitadisima.

Vergonya

Publicat per pph | 17 Abr, 2007

L’altre dia varem assistir a un dels molts actes preelectorals que a partir d’ara veurem per part de l’equip de desgovern de la ciutat. Un acte multitudinari, francament ben preparat i millor presentat. Tot i que es va fer una mica llarg amb el repartiment de tants diplomes. Em refereixo a la celebració de la primera pedra del mercat provisional de substitució temporal del mercat de Tarragona, que es va fer al Palau de Congressos. La conya no la poso jo, ja la va posar el Teatre de Guerrilla, contractat per l’ocasió.

Vaig patir vergonya aliena veient com es feia servir el DVD promocional del nou mercat per promocionar al candidat de Convergència. Va aparèixer dues vegades de forma no sospitada i sense que, al meu entendre, pintés res en la remodelació. Molta presa s’estan donant en amortitzar a l’alcalde Nadal, i entenc que no vengui la seva cara ara que marxa, però…