Pablo

La meva relació epistolar amb el Capità Tarragona va començar amb un petit comentari al seu blog. Es tractava d’avaluar amb una mica mes de rigor l’impacte que una mesura electoral (no electoralista, ja que queda molt per les properes) com l’eliminació de zones blaves tindria sobre la nostra economia.

Des d’aquell dia hem intercanviat comentaris als nostres respectius blogs amb un sentiment creixent de respecte mutu.

El que no m’esperava,  es que arribés a atorgar-me un dels cinc premis de blogs que fan pensar. Li agraeixo perquè crec que tinc un dels espais mes poc elaborats i entretinguts de la bolgesfera tarragonina. ..

Accepto el seu repte, tot i que a mi també m’agradaria nomenar-ne més, com fa ell (cinc per “sant blocaire” i cinc que fan pensar) però no vull fer trampes i em limitaré al que em demana.

Els meus top 5 són:

Xavier Sabaté.- Un dels politics que mes admiro, des de fa anys. Dels primers en fer ús de la tecnologia per arribar a la gent. No us perdeu el seu darrer post des de Berlin, crec que és de lo milloret.

Alejandro Fernández.- Des de la discrepància. Un altre polític en estat pur que sap escriure perquè ha llegit molt. Genera sovint debat de nivell i és qualsevol cosa menys avorrit. I a mi em cau bé!

El saló dels penjats.- Fil directe amb els que ens controlen, a vegades mes que la mateixa oposició. Potser massa endogàmic i amb excés d’anònims als comentaris, però sempre fan pensar.

Alejandro Caballero.- Pura adrenalina. Irradia energia i la encomana. Sap, com l’altre Alejandro que no estic sempre d’acord, però el seu blog t’hipnotitza. Està sempre al costat donant suport i té el cor mes gran que el cos.

Josep Maria Yago.- La pau bel·ligerant.  Estic sovint en desacord, però sense dubte dona una altra dimensió a la reflexió. I també em cau bé....

Es queden uns quants sense premi, perquè només han de ser cinc. Però no vull deixar-me a la Bego, Gerad Castells, Quim Amorós, Oriol Vazquez, Gustavo Cuadrado, Tarragona 2016 i mitja dotzena mes!!!!