A Joan, des del dolor

Publicat per pph | 1 Jul, 2007

    Ahir a la tarda la Pobla era tota a l’església. Els que no hi eren físicament ho estaven amb el cor. Un poble al voltant d’una família. Uns familiars i amics per donar suport amb la presencia.

     

    Compartir el dolor és dissipar-lo. Patir junts és patir menys. Es trobar raó on no hi és. Es retrobar-se en els ulls dels que mai no podran entendre el que passa cada dia pel teu cos.

     

    Poc a poc sortirà el sol. Deixeu que vagi entrant. La nit més llarga ja ha acabat. Us teniu tots junts i ens teniu a prop.

     

    Ahir a la tarda, un any després, us vam acompanyar en lo possible.

      
















Dos i dos fan cinc?: