Miscel·lània

Tots sabem de les grans diferències econòmiques que hi ha entre les diverses comunitats de persones que habiten en aquest nostre món.

D'una banda, els països desenvolupats amb alts nivels de renda; de l'altra, els països pobres, la majoria dels quals s'han vist saquejats per a la comoditat dels primers: el nord i el sud, el primer i el tercer món, opulència i misèria, superproducció i fam,...

En un mateix grup, persones amb grans nivells de riquesa i altres esfonsades en la misèria que únicament persegueixen el substen diari.

La fam, la ignorància, les malalties, els desastres naturals, les guerres,... afecten a una bona part de la població mundial.

Però, per ajudar a aquests éssers humans que pateixen, que passen penalitats, com ho fem? 

Les nostres societats desenvolupades han inventat els impostos com a eina de redistribució de la riquesa. Han creat organismes internacionals de cooperació internacional. Han desenvolupat alta tecnonogia industrial, agrícola, de comunicació, de transport... Les eines són, doncs, al nostre abast.

Vet aquí, però, que el diferencial de riquesa/pobresa entre els humans, en lloc de disminuir, augmenta.

Aquestes nostres societas opulentes, consumistes, .. no tenen cap interés en disminuir l'umbral de pobresa del món. El capitalisme, que controla totalment la política mundial, ja fa temps que ha trobat la fórmula màgica per a mantenir sota mínims les polítiques que puguin fer desenvolupar els països pobres. La fórmula es diu ONG's.

En lloc de fer política de desenvolupament mundial global com la democratització del països no desenvolupats, la creació d'impostos o taxes a nivell internacional, la fi de l'expoli dels recursos naturals,...  en definitiva, el repartiment equitatiu de la riquesa mundial, han optat per fomentar la creació de les ONG's.

Les administracions han convingut un topall del 0,7% dels seus pressuposts -que, directa o indirectament, mai compliran- per a que gestionin les ONG's i el 99,3% restant d'aquest petit pastís, que no els hi toquin. Mentrestant, "el mercat" devora el gran pastís del capital.

S'estalvien el control polític, que deixen en mans de la bona voluntat dels membres cooperants de les ONG's, que en general existeix, però que, de tant en tant, fluixeja. I a més, la caritat la fa la classe mitja i baixa, mentre que els grans beneficis se'ls emporten els "accionistes".

Aquí ningú molesta ningú: les ONG's, persones de bona fe, contentes de poder fer caritat; els organismes internacionals, les administracions, els governs...  en "statu quo"; i les empreses amb la batuta a la mà.

Les ONG's són, doncs, la tapadora.

• Inici
• Albums

• Mort i sufriment (Un capítol d' "El camí dels cireres")
• La meva primera novel·la: "El cami dels cirerers"
• "Jo també hi era"
• "Els Pets" fan "Amics"
• Burka?
• El llenguatge de "Els Amics" de les Arts
• El fenomen "Amics"
• Teresa Forcades: Una reflexió i una proposta en relació a la Grip A
• B&B i els Amics de les Arts
• La tribu dels 'teniques' i les rareses d'Els Amics de les Arts
• CRISI, càlcul per a la reflexió
• GAZA, orígens del conflicte
• Guatemala, agost 2008
• Música fresca: "Els Amics de les Arts"
• Decreixement

• Relats [2]
• Aquí [5]
• Economia [2]
• Els Amics de les Arts [5]
• Religions [3]
• Nicaragua i Guatemala [4]
• Tercer món [8]

• Tots els enllaços
  • Els Amics de les Arts
  • Teresa Fargas, fotografies
  • El Cognom Cama
  • Home Page

• Novembre 2012 [1]
• Juny 2012 [1]
• Febrer 2011 [1]
• Juliol 2010 [2]
• Gener 2010 [1]
• Novembre 2009 [1]
• Octubre 2009 [1]
• Setembre 2009 [1]
• Juny 2009 [1]
• Gener 2009 [2]
• Setembre 2008 [1]
• Juliol 2008 [1]
• Maig 2008 [2]
• Novembre 2007 [1]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [1]
• Abril 2007 [1]
• Octubre 2006 [1]
• Setembre 2006 [1]
• Juliol 2006 [1]
• Juny 2006 [1]
• Maig 2006 [4]
• Novembre 2001 [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0