Manel Martínez

 Molt a prop (35 m) de la petita església romànica de Sant Pere de Sabella, al despoblat de Sabella de l’Abadiat, trobem un petit pou de gel excavat a terra.

La porta d’accés està orientada a Sud-Oest, gairebé a l’alçada del camí, costat esquerre, tot pujant cap a l’església.

Per arribar fins al despoblat de Sabella es pot anar per una camí asfaltat que uneix els pobles de Conesa i Forès. Trobarem una cruïlla amb la indicació per accedir a Sabella.

Es tracta d’un pou de gel de planta rectangular (no són massa habituals les plantes rectangulars en els pous de gel).Tot el pou està construït amb pedra picada i uns bons carreus de pedra, la volta és apuntada.

Té una planta de 3,40 x 2,10 m, i una alçada de 3,00 m. La porta d’accés (0,51 x 0,90 m) està situada a partir de l’arracada de la volta, a 1,80 m d’alçada. Hi ha alguna pedra caiguda en un dels muntants. La doblada de paret que es pot mesurar a la porta és de 0,40 m.

Es pot accedir a l’interior del pou per unes pedres encastades que fan la funció d’escales.

Per les seves característiques i, donat que prop no hi ha cap font, ni corrent d’aigua, jo em decantaria a dir que segurament deuria ser un pou de neu en que s’aprofitaven les nevades per empouar neu al seu interior.

No he trobat dades històriques sobre aquest pou. El fet que Sabella fos propietat del monestir de Santes Creus (des de 1385 fins el 1835), fa pensar que l’explotació o l’arrendament del pou es portés des del mateix monestir.

A la Serra Carbonaria (dins del terme de Montblanc), a prop de l’Estret de la Riba, podem trobar un pou de gel de petites dimensions, comparat amb altres dels pous existents a la Conca de Barberà, tot construït amb pedra seca, inclosa la cúpula.

Té un diàmetre de 3 metres i una alçada d’uns 5/6 metres. L’accés d’entrada al pou té una alçada de 2 metres i una forma trapezoïdal amb una amplada exterior de 1,15 m i interior de 0,60 m, i un recorregut de 1,40 metres.

Segons es pot apreciar a la zona exterior de l’accés, aquest deuria haver estat cobert (hi ha tres forats on es deurien encastar el cabirons de la teulada i un petit pilar de pedra adossat a la paret). És molt probable que aquest cobert fos tancat per facilitar encara més la fredor de l’interior del pou.

La profunditat actual del pou, per sota de la porta d’accés és de tant sols 1,15 metres. Hi ha però l’indici d’una altra obertura més petita, actualment tapiada amb pedres, situada a la zona de la cúpula que probablement deuria ser usada per omplir el pou per la part superior. El tancament de la cúpula també té un petit espai de forma quadrada on s’aprecien les pedres col·locades en forma de dovella i que es poden treure i posar fàcilment. Segurament aquest espai era utilitzat per a col·locar algun sistema de politja per ajudar a entrar i extreure el blocs de gel.

A gairebé tocar del pou podem veure les restes d’una altra construcció que si bé està molt coberta de vegetació i no es pot aclarir del que es tracta exactament, podria ser les restes de la bassa per gelar l’aigua i fabricar el gel.

L’arxiver i historiador Josep M. Grau i Pujol en el seu treball “La indústria tradicional de Montblanc i la Conca en el segle XVIII” fa esment d’un document de l’any 1794 sobre la venda d’una part del molí de l’Estret. En el document queda especificada la reserva de l’ús de l’aigua per les necessitats del consum en el cas de la construcció d’un pou de gel, si bé no se sap si el pou fou construït o no, i si aquest pou localitzat, a uns 500 m, muntanya amunt del molí de l’Estret, podria ser el pou que es volia construir.

Al voltant del nucli de Rojals, petit poble situat a uns 980 m d’altitud podem trobar les restes de dos pous de gel.

Els dos pous havien estaven coberts amb una volta semiesfèrica, si bé actualment només queden les restes de la cavitat. Tots dos estan situats molt propers al poble.

Un és el pou de gel de la font de les Basses. Al llibre “La vida tradicional a les Muntanyes de Prades”, de Josep Insa Montava, es diu que antigament se l’anomenava com el pou del Moragues (família de Valls que també eren propietaris del mas d’en Just de Vilaverd) o com el del Cal Pàmies (darrer propietari). La volta d’aquest pou s’ensorra per allà la dècada dels vuitanta del segle XX, fa doncs pocs anys. De fet al llibre “La vida tradicional a les Muntanyes de Prades” podem trobar un dibuix realitzat l’any 1965, per Josep Insa, on encara es veu el pou cobert. El pou està situat en una zona de davant del poble, sota de Cantacorbs i al costat de la font de les Basses.

L’altre pou de gel se’l nomenava com a “Pou del Joanpere” ( sembla ser que aquest Joanpere també tenia una altre pou a prop del mas de la Variella). El pou està situat al costat de l’antic camí a l’Espluga de Francolí, sota de l’obac, darrere del poble i proper a la font del Prat.

Hi ha poca documentació relacionada amb aquests pous de gel, l’existent és del segle VXIII. Els Batlle, ciutadans honrats de Barcelona, residents a Vilaverd, tenien en propietat el dos pous de gel existents al terme de Vilaverd i sembla ser que també foren propietaris dels pous de Rojals. Segons una tabla de l’arrendament del refresc i venda de vi a Montblanc de l’any 1723, el concessionari havia de buscar gel al pous que Francesc Batlle tenia a Vilaverd, i en cas que faltés, en el pous del mateix situats prop de Rojals.

En el fons Moragues de Valls es conserva un quadern dels comptes dels pous de Vilaverd i Rojals dels anys 1786-1788, l’única anotació específica al pou de Rojals apareix el 1787, quan es destinen 19 lliures i 5 sous per arreglar el pou, les basses, l’escala i rames, que actuaven d’aïllant entre el gel i les parets del pou i de separació entre els pans o blocs de gel en el moment de guardar-los. 

 la Vall de Montblanc (Vall de Lladrons), al costat del molí de Britets, tot just damunt del camí, hi trobem una cavitat d’uns 4 metres de diàmetre. El primer que em va venir al cap al veure-la fou que es tractava de la bassa d’aigua que alimentava el molí, però per ser una bassa era molt petita.

Posant més atenció es pot veure que algunes de les pedres de la part superior són de grans dimensions i estan col·locades inclinades cap a dins com si fos l’arrancada d’una volta. L’amplada de les parets també és considerable (1,20 m) per tractar-se només d’una bassa.

La profunditat actual del forat és de només 1,50 metres doncs està ple de pedres i terra. Per la banda del camí encara es veu part de la paret exterior, construïda entre mig de roques, i en aquest punt l’alçada és de 4,70 m, amb la possibilitat que encara sigui molt més profund.

Aquestes dades em fan pensar que pot tractar-se d’un pou de gel i, més encara, després de repassar el treball de Josep M. Grau i Pujol, “La indústria tradicional de Montblanc i la Conca en el segle XVIII”, editat l’any 1989. En aquest treball hi ha documentació sobre un pou de gel situat a dins de la Vall:

“En un buidatge del Capbreu de la Comunitat de Preveres de Montblanc de 1727, conservat a l’Arxiu Comarcal, trobarem la confessió de Josep Casanovas, pagès de la Vall de Dins, de “tota aquella casa o masia junt amb un pou de neu i amb totes les seves terres cultivades com incultivades i garrigues a dita masia contigües”. Les afrontacions eren: a solixent (E) amb terres de Francesc Vergonyós, abans propietat de Maria de Llordat, a migdia (S) amb terres de Josep Escoter de Rojalons, la Serra de la Bardina i amb terres de Jaume Sanahuja, a ponent (O) amb el bosc de Josep Escoter, i finalment a tramuntana (N) amb el camí dels mas d’en Soler.

La finca l’havia rebut de la seva mare en els capítols matrimonials escripturades davant el notari i prevere de Montblanc Pere Joan Murtra, el 25 d’agost de 1710”.

Així doncs, si no vaig errat, podríem dir que hem localitzat el pou de gel (de neu) que cita en Josep M. Grau en el seu treball.

El pou de gel del mas de Mateu s’ha convertit en un pou enigmàtic, ja que se sap de la seva existència, però pocs l’han vist realment. Això m’ha havia passat a mi fins fa poc, quan finalment vaig trobar-lo i vaig poder-ho fotografiar.

El pou és molt proper a la font del mas i a la bassa terrera que hi ha sota mateix de la font i on es deuria glaçar el gel per empouar-ho al pou. La densa vegetació existent a la zona fa però, que el gran forat del pou (deu tenir uns 10/12 m de diàmetre i uns 8 m de fondària) sigui difícil de localitzar.

Les coordenades del pou són: Y:338842; X:4576550; Z: 970m.

Font del mas de Mateu

Bassa terrera

l pou de gel dels Capellans està situat al costat de la rasa o torrent de l’Escanceta. És molt probable que al mateix torrent hi hagués alguna mena de basses on es canalitzés l’aigua del torrent i un cop glaçada, el gel deuria ser tallat i empouat al pou.

 Per accedir al pou sortirem de Sarral per la carretera T-233 direcció Forés. Agafem el primer camí a mà dreta i seguim el camí. Cruïlla a l’esquerra (trobem un indicador). Seguim pel camí fins trobar un altre indicador. Aleshores hem de baixar direcció al torrent per un senderó amb fort pendent. El sender ens portarà fins al pou de gel.

Les restes actuals tenen uns 5 metres de diàmetre. La cavitat del pou esta plena de terra i l’alçada actual des del terra fins al lloc on es veu que arrancava la volta és d’uns 2,30 metres.

Les coordenades són: 353411; 4590965. Altitud 487 m.

A prop de l’antic llogaret dels Cogullons (Rojals – Montblanc) podem trobar un pou del gel. L’indret és fàcil de localitzar. Podem anar pel GR-171 de Rojals als Cogullons i al arribar a la font del Grèvol (situada al costat mateix del sender), ens hem de desviar pel PR que puja de la Bartra. A pocs metres, en una zona on creixen diferents teixos, trobarem el pou de gel. Es pot baixar a dins del pou per un dels costats ensorrats.

Dins del pou hi ha un dos exemplars de teix, un d’ells de grans dimensions, fet que ens indica els molts anys transcorreguts des de l’ensorrament de la cúpula del pou.

Encara s’aprecien les pedres de l’arrencada d’un dels arcs que deurien formar la cúpula del pou.

L'indret conegut com la Pasquala, al terme de Montblanc, és un lloc amb molt d'interès pels seus dos pous de gel, la casa que feien servir els  poues de gel i les mines d'aigua de baix i de dalt que abasteixen d'aigua al municipi de Montblanc.

Vista de la casa de la Pasquala i el seu barranc.

Detall de la casa de la Pasquala en una postal dels anys vint.

La casa de la Pasquala actualment.

  Interior del pou de gel situat al costat del camí.

L'amic Rafael López Monné fotografiant des de l'interior del pou de gel.

En Rafael preparant-se per fotografiar l'accés al pou de gel de la casa de la Pasquala.

Boca d'entrada del pou de gel de la casa.