Araceli Aragó i Emigdi Subirats han publicat un article titulat La parla catalana de Campredó al llibre-revista 25è aniversari del temple parroquial de Campredó, que segons sembla ha aparegut aquest mes de febrer.
Es pot llegir per entregues en el bloc Poemes i lletres, d'Emigdi Subirats:
La parla catalana de Campredó (1)
El bloc Gazophylacium ja fa uns mesos va publicar publicar una notícia de la publicació del CEL, 10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1985-1995).
El bloc, obra d’en Joan Puig Malet, professor de català a l’IES Estany de la Ricarda del Prat de Llobregat, ha guanyat en la categoria Societat la primera convocatòria Premis Blocs Catalunya 2008.
La Societat Catalana de Sociolingüística es presenta a Castelló amb una jornada científica.
L'acte tindrà lloc el dissabte 21 de febrer, de 9,00 a 4,00 h a la llotja del Cànem de Castelló de la Plana.
Presentació de la Jornada (Margarita Porcar, Vicent Pitarch i Joaquim Torres)
Ernest Querol: "Dades sociolingüístiques més recents de la Regió de Castelló"
Albert Fabà: "Política i demolingüística: una comparació entre territoris valencians i catalans"
Enric Forner: "La transmissió del valencià a Castelló de la Plana"
Josep J. Conill: "Paradoxes i dilemes: el valencià a través de l'espill"
Col·loqui sobre les dues intervencions precedents
Taula redona sobre la situació sociolingüística de Castelló en el context dels Països Catalans. Joaquim Torres (Context general dels Països Catalans), Miquel Àngel Pradilla (Context general del País Valencià), Brauli Montoya (La transmissió de la llengua al País Valencià), Vicent Pitarch (Paper de Castelló en el futur del català)
Conclusions i roda de premsa de la Jornada (Vicent Pitarch, Joaquim Torres i Miquel Àngel Pradilla)
Onada Edicions ha publicat el llibre La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística, de Miquel Àngel Pradilla, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
La presentació del llibre tindrà lloc dimarts 17 de febrer, a les 19.00 h., a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (c. del Carme, 47), a Barcelona.
Dimecres 18 de febrer, a les 19.30 h, tindrà lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa l'acte inaugural de l'exposició "Xeic! Paraules de l'Ebre", organitzada pel Consorci per a la Normalització Lingüística en l'any del seu 20è aniversari. L'exposició es podrà veure fins el 18 de març.
Més informació: CNL de Terres de l'Ebre.
Al mateix lloc i el mateix dia se celebra el Dia Internacional de les de les Llengües Maternes a Tortosa.
A més a més de la presentació de l'exposició, i abans del refrigeri, Jordi Duran, director del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de les Terres de l'Ebre; Montse Esteve, presidenta de l'Associació Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa, i Rosa Cid, regidora d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tortosa, faran uns parlaments, i es farà una lectura del "Fandango dels adéus", de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (del disc Si no fos), en diferents llengües per part de parlants de xinès, amazic, quítxua, wòlof... i una cantada col·lectiva, per part de tots els assitents a l'acte, del "Fandango dels adéus", acompanyats dels components de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
El número 2 de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura (2006), editada pel CEL ja es pots consultar al portal RACO. Revistes Catalanes d'Accés Obert, gràcies a la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner.
Aquest mes es posarà a la venda el número 3 de la revista.
A finals de l'any passat es va presentar el llibre de Vicent Pitarch (ed.) Les normes de Castelló fan 75 anys. Homenatge de la premsa. Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló / Institut d'Estudis Catalans, Castelló de la Plana, 2008.
Destaquem quatre articles de les estudioses i estudiosos de les nostres comarques:
L'edat de Plata, de Lluís Meseguer (p. 31-34).
Carles Salvador i el 75 aniversari de les Normes de Castelló (1932-2007), de Pere-Enric Barreda (p. 51-53), publicat al nostre bloc loCEL (21/12-2007).
100 anys de l'Institut d'Estudis Catalans en el 75 aniversari de les Normes de Castelló, d'Àngela Buj Alfara (p. 55-57), publicat a L'Ebre (14-12-2007).
Normes de Castelló i Església valenciana, d'Òscar Pérez Silvestre (p. 93-97), publicat a Saó, 323 (des. 2007), p. 32-33.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua convoca unes Beques per a la realització de treballs d’investigació lingüística sobre el valencià. Podeu llegir les bases que apareixen al DOGV 27-1-2009.
Les ajudes tindran un import global de 100.000,00 €.
Es valoraran prioritàriament aquelles investigacions al voltant dels aspectes següents:
– Documentació i estudi d’escriptors valencians medievals (Ausiàs March, Francesc Eiximenis, sant Vicent Ferrer...).
– Documentació de cultura popular valenciana: la cançonística.
– Estudi de les bases de dades i bibliografies existents d’escriptors valencians del segle XX, especialment de la segona mitat del segle.
– Recull, transcripció i estudi de “miracles vicentins” d’interés lingüístic o literari.
– Diccionari fester valencià (falles, fogueres, gaiates, moros i cristians, etc.).
- Diccionari de dubtes en els usos lingüístics del valencià.
– L’ús de llengües en l’àmbit empresarial.
– Les actituds de la joventut davant de l’ús del valencià.
– Vocabulari i terminologia toponímica, relacionada amb els regadius, d’una comarca valenciana.
– Toponímia de les serres valencianes.
– Aspectes de morfologia i sintaxi del valencià des d’una perspectiva sincrònica o diacrònica.
– Qüestions gramaticals dubtoses del valencià actual.
– La presència del valencià en Internet.
– Reculls lèxics locals i comarcals.
– Vocabulari dels noms populars de les plantes a la Comunitat Valenciana.
Els treballs resultants de cada investigació s’hauran de presentar en paper per triplicat i en suport informàtic abans del 5 de desembre de 2009.
El termini de presentació de les sol·licituds i de la documentació s de 30 dies naturals a partir de l’endemà de la publicació d’esta convocatòria en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, és a dir, fins al 26 de febrer de 2009.
En el número 65 de la revista Llengua Nacional (quart trimestre 2008) ha aparegut una ressenya sobre el recull de conferències de la jornada 10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2005), una jornada que va organtizar el CEL a finals del 2005 i que va publicar el 2007.
Gràcies, Xavier.
10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. 1995-2005 (Albert Aragonés, ed.).Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC, Alcanar 2007
L’any 2005, amb motiu del desè aniversari del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC1), es va fer a Tortosa una jornada d’estudi i reflexió sobre aquesta obra. L’acte va ser organitzat pel Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans. La majoria d’intervencions d’aquella jornada s’han recollit en un llibre (que conté, a més, una introducció de Carles Castellà) que pot servir per a conèixer amb més detall com és —i com hauria de ser, si més no en alguns aspectes— el diccionari normatiu. La primera aportació és una anàlisi tècnica del DIEC1 feta per Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili). L’estudi abraça dos àmbits: la planificació del corpus i la tècnica lexicogràfica. En aquesta aproximació, Ginebra no tan sols analitza el DIEC1 sinó que també, ocasionalment, el compara amb el Diccionari general de la llengua catalana (DGLC) de Pompeu Fabra —referent immediat— i el Diccionari manual de la llengua catalana (Institut d’Estudis Catalans, 2001), ja que incorpora novetats respecte del DIEC1. Àngela Buj i Lluís Gimeno (Universitat Jaume I) fan dues aproximacions a l’aportació de les Terres de l’Ebre, el Maestrat i la Plana a la lexicografia catalana. Buj fa un breu repàs dels autors més influents de les Terres de l’Ebre i del Maestrat, com Pere Labèrnia, Mn. Joaquim Garcia Girona o Mn. Joan Baptista Manyà; i se centra en l’estudi de dos personatges rellevants: Francesc Mestre i Noé i Carles Salvador (aquest darrer, destinat com a mestre a Benassal). El primer va publicar el Vocabulari català de Tortosa, vinculat a la tasca de recerca de mossèn Alcover (1915 i 1916); i el segon va publicar el Petit vocabulari de Benassal (1943). Buj analitza aquests treballs i els compara amb el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) —el primer— i amb el DIEC1 —el segon—. De la seva banda, Gimeno estudia les aportacions fetes per Mn. Joaquim Garcia Girona i Josep Pascual Tirado al DCVB, i en ressegueix el rastre en el DGLC i en el DIEC1. També fa una aproximació a les aportacions d’aquests autors al món literari. Els estudis de Buj i Gimeno permeten copsar el grau d’influència dels autors ebrencs i maestratencs en mossèn Alcover i Fabra i, de retruc, el grau de presència i representativitat dels mots d’aquesta regió en els diccionaris catalans. Finalment, Xavier Rull analitza la presència de tecnicismes en el DIEC1 (hi fa un contrapunt a les crítiques que havia tingut el diccionari en aquest camp) i fa altres valoracions de caràcter més sociolingüístic relatives a l’equilibri territorial i a l’encaix dels diversos parlars en el llenguatge estàndard en general i en el diccionari normatiu en particular.
Xavier Rull
La Revista de Llengua i Dret ja està disponible en línia.
També es poden consultar els números anteriors, entre els quals destaquem els següents articles, alguns dels quals hem anat recollint a la bibliografia de la pàgina del CEL:
Núm. 1,
06/1983
El tractament de la llengua en l’Estatut d’autonomia valencià
Lluís B. Polanco i Roig
Núm. 1,
06/1983
Llengua
única i llenguatge administratiu únic: el 1r. Curs de Llenguatge en la
Documentació Administrativa de la Diputació de València
Joan R. Solé i Durany
Núm. 2,
12/1983
El marc legal del català a l’Aragó
Artur Quintana
Núm. 2,
12/1983
El vocabulari jurídic del Llibre de les Costums de Tortosa (MS. de 1272)
Carles Duarte i Montserrat
Núm. 4,
11/1984
Les Constitucions de Catalunya de l’arxiu de la ciutat de Tortosa
Jesús Massip i Fonollosa
Núm. 6,
12/1985
Notes sobre el Llibre de les Costums de Tortosa
Carles Duarte i Montserrat
Núm. 6,
12/1985
Les Costums de Mar de Tortosa
Jesús Massip i Fonollosa
Núm. 7,
06/1986
Un manuscrit de Les Costums de Tortosa retrobat a Mallorca
Jesús Massip i Fonollosa
Núm. 43,
07/2005
Llengua catalana i identitat: ús i model a les Terres de l'Ebre
Montserrat Ingla i Torné
Núm. 44,
12/2005
El valencià a debat. Entre l'ontologisme de l'acadèmia i el relativisme de la realitat
Joaquim Viaplana
Aquest dissabte 17 de gener de 2009, a les 19 h, es va presentar el primer número de la revista Pinna-Rubea. La revista de Pena-roja, al Centre Polivalent de Pena-roja de Tastavins.
El primer número, coordinat per Elena Nito i Natxo Sorolla, és una iniciativa de l'Associació Cultural Tastavins i està dedicat a la música de Pena-roja de Tastavins (Mataranya).
La podeu llegir obrint aquest enllaç: http://www.lafranja.net/pena-roja/pinna-rubea_1.pdf
Font: La Franja (15/01/2009).
El novembre del 2005 la Generalitat de Catalunya va licitar un servei per al desenvolupament i implantació d'un corrector gramatical i ortogràfic per a la llengua catalana amb un pressupost màxim de 270.000 euros. Al febrer del 2006 el projecte es va adjudicar a la Universitat Pompeu Fabra i a principis de setembre de 2007 es va posar en marxa.
Aquest corrector, que du el nom de El Corrector en línia, treballa amb el lèxic de la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d'Estudis Catalans i, teòricament, permet activar que la correcció es realitzi en una o més de les quatre variants dialectals següents: balear, central, nord-occidental i valencià.
Provem-ho amb aquesta frase una mica superrealista:
Este dematí vorem si jo m'unflo i patixo, si jo llijo juís, si jo òbric desset ametles, si nosaltres farem dos redones i si vosaltres sou hòmens jóvens i teniu bigot.
El resultat, però, és sempre el mateix:
Este dematí vorem si jo m'unflo i patixo, si jo llijo juís, si jo òbric desset ametles, si nosaltres farem dos redones i si vosaltres sou hòmens jóvens i teniu bigot.
És a dir, marca com a error gramatical dos redones i com a errors ortogràfics vorem llijo òbric hòmens jóvens.
Fem la prova amb un altre corrector en línia més veterà: el Corrector ortogràfic de Softcatalà, un servei desenvolupat amb el diccionari ortogràfic de Softcatalà i l'Ajax Spell Checker.
El resultat és gairebé idèntic, només que hi afig patixo com a error i no advertix el suposat error gramatical del dos femení:
Este dematí vorem si jo m'unflo i patixo, si jo llijo juís, si jo òbric desset ametles, si nosaltres farem dos redones i si vosaltres sou hòmens jóvens i teniu bigot.
Provem-ho encara amb un altre corrector en llínia (sí, no m'he equivocat: en llínia): el Corrector Ortogràfic de Valencià, de la pàgina Llengua i Tecnologia, que "utilisen les recomanacions i treballs de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana".
El resultat és realment sorprenent:
Este dematí vorem si jo m'unflo i patixo, si jo llijo juís, si jo òbric desset ametles, si nosaltres farem dos redones i si vosaltres sou hòmens jóvens i teniu bigot.
És evident que les màquines encara no en saben prou, però no ho dubteu: ho aconseguiran.
L'Associació Cultural del Matarranya estrena nova pàgina web, dissenyada per La Formiga.
A més de les seccions pròpies de l'associació, hi podeu consultar el catàleg de publicacions i us podeu descarregar tres contes populars del Matarranya del CD Qüento va, qüento vingue, i un grapat de cançons del CD d'homenatge a Desideri Lombarte Una roella al cor.
Destaquem sobretot la secció Geolingüística del Matarranya, des d'on podeu podeu accedir a onze mapes del llibre Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya, de Pere Navarro.
El dia 25 de novembre de 2008, a les 16.30 h, tindrà lloc l'acte Ofercat 2001-2006: l'oferta lingüística a 15 ciutats catalanes, al Palau Marc (rambla de Santa Mònica, 8), de Barcelona, amb l'objectiu de fer la presentació pública del primer cicle d'observacions Ofercat (2001-2006). a les ciutats de Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Lloret de Mar, Manresa, Mataró, Olot, Reus, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Tortosa i Tremp.
La Jornada sobre el Mercat Cultural en Català 2008, que organitza la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), enguany se centra en els mitjans de comunicació.
La jornada es durà a terme a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa el dissabte dia 15 de novembre de 2008, a partir de les 10 h.
PROGRAMA
JORNADA SOBRE EL MERCAT CUTURAL EN CATALÀ: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ A DEBAT
10.00 Inauguració i presentació de la Jornada
10.15 -11.00 Discurs inaugural
11.00-11.30 Pausa- cafè
11.30-14.00 Taula Rodona. Balanç de la situació del català als mitjans de comunicació
* Televisió: Toni Mollà
* Premsa: Francesc T. Martínez. “Estudi sobre l’ús del català als mitjans de comunicació del País Valencià”
* Ràdio: Rita Marzoa
* Noves Tecnologies: Gustau Moreno
14.30h Dinar
16.00h Presentació d’El Baròmetre de la comunicación, a càrrec de Lluis Tolosa
16.30h. Taula rodona: Projectes catalans reeixits
* Vilaweb: Vicent Partal
* Ràdio Arrels: Marta Serra
* Cultura 03: Oriol Solé
* President de l' ACPG: Josep Ritort
18:00 Acte de cloenda a càrrec del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Sr. Joan Manuel Tresserras
La jornada comptarà amb l'exposició 'Realitat i vitalitat de la llengua catalana' duta a terme per la FOLC, sota el comissariat de Jordi Solé i Camardons
Més informació: FOLC.
