loCEL

Ricard Serra i Fer ha publicat el llibre de refranys geogràfics de les comarques centrals dels PPCC, l'àmbit d'actuació del nostre centre d'estudis. L'autor ha publicat abans el volum 1 de Refranys geogràfics (Pirineu i pre-Pirineu) i 25 volums de la col·lecció «Comarques i Subcomarques de Catalunya».

Refranys geogràfics (Volum 2). Comarques Meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València). L'autor, . ISBN: 978-84-613-6157-1.  

Aquest volum, a més a més de gentilicis, dites o refranys geogràfics (p. ex.: «A Tivissa són «festeros», a Móra són morellans”), sovint comentats, conté la llista de municipis d´aquesta zona, amb els pobles, barris i caserius agregats, i el seu principal patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural; una llista de cims de la zona, amb la seva altitud i adscripció municipal; i fotografies (en color o en blanc i negre) o dibuixos d´alguns pobles de cada subcomarca o rodalia de la zona. 

El llibre es pot adquirir a Amposta (Llibreria Ràfales: c/ Mestre Sunyer,14), Tortosa (La 2 de Viladrich), Móra d´Ebre (Llibreria Bassa), Gandesa (llibreries Foncalda i Puey), Vall-de-roures (Llibreria Serret), Benicarló, Vinaròs (llibreries Diaris i Lisboa), Albocàsser (llibreria Miguel García), l´Alcora (Papereria Ll. Salvador), Morella (Llibreria Carceller), Vilafranca (Esports-Papereria Els Ports), Faió (hostal Roca i la Tienda de Mª Ángeles), Favara (Llibreria Cari), Maella (Museu Pablo Gargallo), Mont-roig (botiga d´Elvira Molinos), etc.

Podeu llegir-ne també una ressenya a Serret Bloc. 

Divendres 5 de març, en el marc de la II Jornada in memoriam de Josep Panisello, que es va celebrar a Jesús, Miquel Àngel Pradilla va presentar el llibre Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal, de Joan Beltran.

El llibre, editat en dos volums per Onada Edicions, de Benicarló, és un vocabulari de paraules del dialecte tortosí, en sentit ampli, que descriu els mots, proposa la grafia més adient, si no figura als diccionaris normatius, i dóna informació sobre l'extensió geogràfica i la tradició escrita i lexicogràfica, tot amb l'objectiu de donar a conèixer uns mots que han estat generals en aquestes comarques i que avui han sofert una reculada notable.

Es tracta, sens dubte, d'una obra imprescindible per a conèixer el lèxic patrimonial del nostre parlar.

Divendres 19 de març, a les 19.30 h, es presenta a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa.

Divendres 12 de febrer a les 19.30, a la sala polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat, d'Alcanar, tindrà lloc la presentació del llibre d'Àngela Buj Alfara Notes lexicogràfiques sobre el Petit vocabulari de Benassal, de Carles Salvador i Gimeno. El llibre inclou una anàlisi lingúística amb referències a la parla d'Alcanar i un recull inèdit de l'epistolari entre Joan Coromines i Carles Salvador.

La presentació anirà a càrrec de Carles M. Castellà Espuny

Ha aparegut el segon volum del Petit atles lingüístic del domini català, de Joan Veny, que sintetitza els materials del segon volum de l'Atlas lingüístic del domini català: 2. El vestit ; 3. La casa i ocupacions domèstiques.

Segons deien, n'enviaran un exemplar a tots els centres educatius. 

El nostre company Xavier Rull ha publicat un nou llibre: La composició culta en català (Palma de Mallorca: Moll, 2009).

Aquesta obra tracta, amb voluntat d'exhausitivitat, la composició culta en català, un dels
recursos de què disposa la llengua per a crear paraules noves. S'hi explica què són els formants cultes, com s'obtenen, de quina manera es combinen i quin comportament morfofonològic tenen (al·lomorfies, vocal d'enllaç, accentuació, reducció d'aplecs vocàlics, etc.).

Aquest és un treball de descripció lingüística, però com que els compostos cultes apareixen sobretot en terminologia tècnica i científica, l'obra també és útil per a l'estudi de la terminologia (el vocabulari especialitzat) i la neologia (les tendències en la creació de paraules noves). A més, tot i que es refereix a la llengua catalana, part del que s'hi exposa també és útil per a l'estudi de la composició culta en altres llengües romàniques.

Acaba d'aparèixer el llibre Com natros ho diem: un recull lèxic de les terres de l'Ebre, d'Albert Puente Reverté. 2a ed. reimpr. revisada i ampliada. Bubok Publishing, 2009. 379 pp. ISBN: 978-84-9916-009-2.

Segons l'autor, "aquest recull és una tria personal, és la meva visió d'una parla que amera la terra i se n'alimenta i, com l'aigua del riu, s'escampa per sèquies i ullals, sense unes fronteres que l'acaben. És, també, un testimoni directe del nostre passat, de la nostra manera de ser, la nostra identitat. I una aproximació a la meua llengua materna, fonamental".

El treball té l'estructura d'un diccionari de definicions. També presenta algunes transcripcions fonètiques i senyala amb un asterisc les paraules que no figuren a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, un detall que és d'agrair.

El llibre es pot adquirir a directament a Bubok:

http://www.bubok.es/libro/detalles/7623/COM-NATROS-HO-DIEM-2a-reimpr-revisada-i-ampliada-marc-2009

o a qualsevol d'aquestes llibreries:

Áncora y Delfín: av. Diagonal 564, Barcelona - tel. 93 200 73 80 - web  http://www.ancoraydelfin.com/
Llibreria Laie: c. de Pau Claris 85, Barcelona‎ - tel. 93 302 73 10 - web
‎ http://www.laie.es/html2006/entrada.php
Llibreria La Jurídica: Ronda Sant Pere 22; Urgell 51 bis, Barcelona - tel. 93 452 10 56 - web http://www.lajuridica.es/
Llibreria L'Estanc: c. Major 12, Masquefa - tel. 93 772 72 96
Llibreria Bonaire: c. de Juan de Cremona 3 baixos, Palma de Mallorca - tel. 971 22 78 66
Llibreria Drac: pg. de Blai, 61, Olot - tel. 97 226 10 30
Llibreria Railowsky Moncada: c. de Sagunto 48, Moncada - tel. 961 39 31 42
Llibreria Inter Técnica: c. del Cronista Carreres 11,  València - tel. 963 51 05 90

Albert Puente Reverté va nàixer a Sant Carles de la Ràpita (1975), on se va criar en una família pagesa. Als deu anys va marxar a Barcelona, on ha estat fins ara, tret d'algunes escapades cap al sud, el paisatge natal amb el que manté un vincle molt fort. És llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatures Comparades per la Universitat de Barcelona i compta amb diverses titulacions relacionades amb l'estudi de la psicoanàlisi. Actualment treballa com a professor de llengua i literatura a un institut de Barcelona. Ha col·laborat en diverses revistes literàries, amb entrevistes als autors més representatius de la poesia catalana actual i amb la seva pròpia obra de creació, una obra incipient que beu del paisatge de "la ribera" -el delta de l'Ebre i els seus autors- i de la psicoanàlisi.

La Fundació Carles Salvador ha publicat el seu primer llibre, Carles Salvador: una vida en imatges, a cura de Pere-Enric Barreda.

Es tracta d'un àlbum de fotografies comentades "amb les dades que hem trobat publicades, i, en algun cas, amb anècdotes explicades per Sofia Salvador, la seua filla".

També hi ha una detallada cronologia de la vida i l'obra de Carles Salvador, "de tota una vida, el seu mestratge rigorós i el seu exemple permanent a seguir".

El nostre company Xavier Rull ha publicat un nou llibre: Els estrangerismes del català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística (Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2008).

Estudia el fenomen dels manlleus en català i en altres llengües, però també tracta les qüestions lingüístiques que els afecten (adaptació, traducció, pluralització, etc.) i els factors socials que hi intervenen (superposició cultural, veïnatge, esnobisme, etc.). És la seua segona obra sobre lexicologia, que ja va publicar La formació de mots. Qüestions de normativa (Vic: Eumo, 2004).

Us recomanem que llegiu la notícia publicada a El Punt (27/02/09), l'article d'opinió "¿Els mots estrangers també són catalans?" de Joan Abril Español publicat a Vilaweb (28 de desembre de 2008) i la recent ressenya de F. Xavier Fargas Valero a la revista Llengua i ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, 44 (2009).

L’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca han publicat el llibre Llengües i fets, actituds i franges. Miscel.lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font, a cura d’Hèctor Moret.

A més de les precioses col·laboracions de Germà Colón, Joaquim Martí, Ramon Sistac o Joan Veny, destaquem només els articles següents relacionats amb la llengua i la literatura del Matarranya:

ARAGONÉS SALVAT, Albert. Quatre notes sobre bolets, rovellons o fongos del Matarranya, p. 13-24

BIOSCA POSTIUS, Mercè. Fraseologismes d'àmbit fluvial en l'obra de Jesús Moncada, p. 43-55

CARRÉGALO, Josep Antoni. Les vicissituds gràfiques del topònim Mont-Roig, p. 57-67

ESPLUGA TRENC, Josep . El dilema de la girafa. Hipòtesis sobre les interaccions lingüístiques a la Franja, p. 119-132

GARGALLO GIL, José Enrique. Refranys metereològics del Matarranya de Lo Molinar a Badare, p. 165-185

GIMENO PUYOL, Mª Dolores. La veu dels marges a Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989), p. 187-204

MORET COSO, Hèctor. Tirulilu i xinxeu: ornitònims expressius i onomatopeics en el parlar de Mequinensa (i Matarranya), p. 309-318

MORET, Mª Teresa. Contribució a l'estudi dels clítics pronominals en documentació del segle XIV, p. 319-337

PEREA, Mª Pilar. Noves dades lingüístiques sobre l'aragó catalanòfon. L'epistolari de Ferran Esteve a Antoni M. Alcover, p. 355-382

RAJADELL, Lluís. Entre el tòpic i la desídia: el català al Matarranya i el Mesquí. Tres notes, de la transició a l'actualitat, sobre el xapurriau, p. 401-406

SANCHO MEIX, Carles. La música al Matarranya, p. 427-444

TEIXIDO PUIGDOMÈNECH, Francesc. Les antigues mesures tradicionals a La Franja, p. 479-494

VICENTE LLAVATA, Santiago. Lexicografia, fraseología i diatopisme. A propòsit del Diccionari català-castellà/ castellà-català de Francesc de Borja Moll, p. 529-548
 

L'Editorial Moll acaba de publicar el CD-ROM Epistolari d’Antoni M. Alcover (1880-1931), a cura de M. Pilar Perea. Es tracta de l’edició íntegra del conjunt de cartes que va rebre entre els anys 1880 i 1931, que actualment es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca.

En una primera ullada hem trobat correspondència dels primers col·laboradors d'estes comarques (1901-1913): Josep Pastoret, Francesc Mestre i Noé, Joaquim Garcia Girona, Tomàs Bellpuig, Joan Abril i Emili Sastre; dels col·laboradors de l'època en què l'Institut d'Estudis Catalans va assumir el projecte (1913-1918): Tomàs Bellpuig i Josep Mª Queralt (Tortosa), Ramon Bruço (Morella), Josep Cuartiella (Rossell), Eloi Ferrer (a les cartes de Salvador i Garcia Girona), Joaquim Garcia Girona i Carles Salvador (Benassal), Santiago Vidiella (Calaceit) i Joan Bta. Manyà (Gandesa); i dels corresponsals de la darrera època (1920-1924): Mestre, Bellpuig, Manyà...

Entre tots destaquen pel nombre de cartes conservades Joaquim Garcia Girona (58), Tomàs Bellpuig Joy (58) i Francesc Mestre i Noé (39).

La correspondència de Garcia Girona ja ha estat estudiada i publicada per Lluís Gimeno Betí en el llibre Mossèn Alcover i les comarques centrals del territori lingüístic. Correspondència amb mossèn Joaquim Garcia Girona (Curial-Abadia de Montserrat, 2004).
 
De la correspondència de Bellpuig, en canvi, només s'havien exhumat algunes cartes a Alcover, Antoni M. La pronúncia llatina entre catalans (Estudis fonològics). Introducció, edició i notes de Nicolau Dols (Abadia de Montserrat, 2004), que jo mateix he aprofitat per redactar l'article "El parlar de Freginals al Diccionari català-valencià-balear. Una aportació de Tomàs Bellpuig", publicat recentement a beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, 3 (Alcanar, 2008). Gràcies a aquesta edició ara podem conèixer més detalls de l'aportació de Bellpuig a l'Obra del diccionari, especialment en la darrera època.

«A mi'm sembla que de polític ne tinc molt repoquet, potser no gens: a última hora tot lo meu catalanisme potser quede reduït a un romàntic amor a la llengua catalana i prou.» (T. Bellpuig, pre. Tortosa, 26 de novembre de 1921)
 
La correspondència de Mestre i Noé, el qual ja figurava a la Lletra de convit, és la més dilatada i era del tot inèdita. Les úniques mostres que es coneixien, són les publicades per Àngels Massip a ”Francesc Mestre i Noé i la seva actitud davant la llengua. Correspondència amb Mn. Alcover" (T(D), núm. 1 [Tortosa], 1986, pàg. 16-20). Amb aquesta edició de M. Pilar Perea podem conèixer, per exemple, més detalls del procés d'elaboració i publicació del llibre Giripigues tortosines (1915), a qui Alcover va fer un pròleg, o del Vocabulari català de Tortosa, publicat l'any 1916.

«Jo que "he vist naixer lo primer brot", quan encara la terra apenes estava preparada, sento avui la satisfacció de veure la mesada d'eixe corpulent abre llingüistic, sostenidor de rames diverses, rablertes totes de un fruit gemat i escullit.» (Franc[isco] Mestre Noé, Tortosa 9 de juliol de 1927)

Sens dubte, aquesta edició de l'epistolari d'Alcover no només contribuirà a "posar fi als tòpics sobre Alcover", segons ha dit la curadora Maria Pilar Perea, sinó que permetrà conèixer amb més detalls la magnitud de l'aportació dels seus corresponsals.

El bloc Gazophylacium ja fa uns mesos va publicar publicar una notícia de la publicació del CEL, 10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1985-1995).

El bloc, obra d’en Joan Puig Malet, professor de català a l’IES Estany de la Ricarda del Prat de Llobregat, ha guanyat en la categoria Societat la primera convocatòria Premis Blocs Catalunya 2008. 

Onada Edicions ha publicat el llibre La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística, de Miquel Àngel Pradilla, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

La presentació del llibre tindrà lloc dimarts 17 de febrer, a les 19.00 h., a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (c. del Carme, 47), a Barcelona.

A finals de l'any passat es va presentar el llibre de Vicent Pitarch (ed.) Les normes de Castelló fan 75 anys. Homenatge de la premsa. Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló / Institut d'Estudis Catalans, Castelló de la Plana, 2008.

Destaquem quatre articles de les estudioses i estudiosos de les nostres comarques:

L'edat de Plata, de Lluís Meseguer (p. 31-34).

Carles Salvador i el 75 aniversari de les Normes de Castelló (1932-2007), de Pere-Enric Barreda (p. 51-53), publicat al nostre bloc loCEL (21/12-2007).

100 anys de l'Institut d'Estudis Catalans en el 75 aniversari de les Normes de Castelló, d'Àngela Buj Alfara (p. 55-57), publicat a L'Ebre (14-12-2007).

Normes de Castelló i Església valenciana, d'Òscar Pérez Silvestre (p. 93-97), publicat a Saó, 323 (des. 2007), p. 32-33.

Divendres 26 de setembre, Oleguer Arqués presenta el llibre La seua terra, editat per Edicions Saragossa, a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, d'Amposta, a les vuit del vespre.

El llibre, que recorre la vida i costums dels pagesos del delta de l'Ebre, conté també un vocabulari.

S’ha publicat, en el DOCV núm. 5796, d’1 de juliol de 2008, el Decret 91/2008, de 27 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi Torre Endoménech per la forma exclusiva en valencià la Torre d’en Doménec.
 
Per a més infornació:
https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/07/01/pdf/2008_8126.pdf

Font: Flaixos d'actualitat (Generalitat de Catalunya)