Llengua Nacional parla del llibre 10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2005)

Publicat per locel | 22 Gen, 2009



    En el número 65 de la revista Llengua Nacional (quart trimestre 2008) ha aparegut una ressenya sobre el recull de conferències de la jornada 10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2005), una jornada que va organtizar el CEL a finals del 2005 i que va publicar el 2007.

    Gràcies, Xavier.

     

    10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. 1995-2005 (Albert Aragonés, ed.).Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC, Alcanar 2007
     
    L’any 2005, amb motiu del desè aniversari del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC1), es va fer a Tortosa una jornada d’estudi i reflexió sobre aquesta obra. L’acte va ser organitzat pel Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans. La majoria d’intervencions d’aquella jornada s’han recollit en un llibre (que conté, a més, una introducció de Carles Castellà) que pot servir per a conèixer amb més detall com és —i com hauria de ser, si més no en alguns aspectes— el diccionari normatiu. La primera aportació és una anàlisi tècnica del DIEC1 feta per Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili). L’estudi abraça dos àmbits: la planificació del corpus i la tècnica lexicogràfica. En aquesta aproximació, Ginebra no tan sols analitza el DIEC1 sinó que també, ocasionalment, el compara amb el Diccionari general de la llengua catalana (DGLC) de Pompeu Fabra —referent immediat— i el Diccionari manual de la llengua catalana (Institut d’Estudis Catalans, 2001), ja que incorpora novetats respecte del DIEC1. Àngela Buj i Lluís Gimeno (Universitat Jaume I) fan dues aproximacions a l’aportació de les Terres de l’Ebre, el Maestrat i la Plana a la lexicografia catalana. Buj fa un breu repàs dels autors més influents de les Terres de l’Ebre i del Maestrat, com Pere Labèrnia, Mn. Joaquim Garcia Girona o Mn. Joan Baptista Manyà; i se centra en l’estudi de dos personatges rellevants: Francesc Mestre i Noé i Carles Salvador (aquest darrer, destinat com a mestre a Benassal). El primer va publicar el Vocabulari català de Tortosa, vinculat a la tasca de recerca de mossèn Alcover (1915 i 1916); i el segon va publicar el Petit vocabulari de Benassal (1943). Buj analitza aquests treballs i els compara amb el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) —el primer— i amb el DIEC1 —el segon—. De la seva banda, Gimeno estudia les aportacions fetes per Mn. Joaquim Garcia Girona i Josep Pascual Tirado al DCVB, i en ressegueix el rastre en el DGLC i en el DIEC1. També fa una aproximació a les aportacions d’aquests autors al món literari. Els estudis de Buj i Gimeno permeten copsar el grau d’influència dels autors ebrencs i maestratencs en mossèn Alcover i Fabra i, de retruc, el grau de presència i representativitat dels mots d’aquesta regió en els diccionaris catalans. Finalment, Xavier Rull analitza la presència de tecnicismes en el DIEC1 (hi fa un contrapunt a les crítiques que havia tingut el diccionari en aquest camp) i fa altres valoracions de caràcter més sociolingüístic relatives a l’equilibri territorial i a l’encaix dels diversos parlars en el llenguatge estàndard en general i en el diccionari normatiu en particular.
     
    Xavier Rull
     

















Animal amb trompa: