Lo Collet digital

Tombant per internet trobes coses com aquesta!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sobren els comentaris.

Els més grans del poble coneixen bé aquest fenòmen metereològic, que any rere any es va repetint incansablement. La padrina Maria de Cal Tomàs sempre en parlava. Visualment el raig és una espessa boira, que pot anar acompanyada de pluja, que es posa damunt de la Serra de Llaberia i la Mola de Colldejou. Les temperatures solen baixar. I pot restar-hi diversos dies. La sensació és com si haguéssin deixat anar de forma perfecta un munt de cotofluix sobre aquest acccidentat relleu.

Aquesta és la imatge que es veia avui 020109 una mica abans d'arribar a Montbrió. És un altre dels espectacles que la natura ens depara

Volant, noi; volant! Ens passa la vida volant. Fa uns dies estaven pendents del tió, dels galets, del turró, del raim, del cava... i ara ja ens trobem a l'any nou i amb una sola festa per davant: els reis! Pels més menuts la més bonica, segurament! I segur que per la resta la més cara!!!!!!

Com cada any ens vam reunir al voltant d'una taula (el motiu gastronòmic mai falla) i després d'un bon sopar i un bon cava, i després d'haver paït el ridícul programa de la Nostra, vam seguir les campanades de molt diversa manera. Uns van optar per seguir-ho per la tele. Sé d'algú que ho va seguir per ràdio i mols altres van sortir als carrers dels pobles i ciutats a comptar els segons que faltaven per consumir el 2008 i donar la benvinguda al 2009. Pel que he sentit a dir molta gent va aprofitar que enguany feien les campanades des de Les Canàries. I com que allà tenen una hora menys doncs van poder tornar a brindar i van repetir de raïm. Tot és bo perquè la festa continuï.

 (Segueix)

 Aquesta tarda de temporal del mes de desembre, hem pogut gaudir a l'església del poble del veritable cant dels àngels. Ha cantat la Coral Verge de la Camí de Cambrils fundada l'any 1937 per Àngels Recasens i que avui dirigeix la Núria Ortoneda.

 El concert s'ha dividit en dues parts. De la primera en destacaria: l'Ave Maria i el Cant del Ocells. En canvi, a la segona part s'han dedicat més a Nadales com Allà en un pessebre, Santa Nit, el Noi de la mare...

Al final del concert, ens hem dirigit cap al Casal on hem pogut gaudir d'un bon refrigeri a base d'avellanes, olives, fuet, patates i begudes de tot tipus.

Vam acabar el dia de Sant Esteve -mentre els turrons i les neules encara feien run run a l'estòmac- amb una bonica nevada. A la zona de Colldejou el temporal va afectar més cap a la banda del Priorat. Hem tingut l'oportunitat de poder anar fins a la Torre de Fontaubella, seguint el rastre de la màquina llevaneus. El cert és que era un espectacle preciós: arbres plens de blanc, glaceroles que penjaven de molts llocs, els camps nevats, les teulades emblanquinades... La neu va començar a ser més important pels voltants del Coll Roig, d'allí fins a la Torre passant per Marça, Coll de la Teixeta, Pradell... i s'endinsava fins a Porrera o el Lloà deixant petjada a Llaberia, La Mola i el Montsant.

Com que era festa hem pogut veure com molts curiosos -tipus "dominguero"- pujaven lentament fins trobar el tram nevat. Allí, després de fer-se les pertinents fotos emblanquinades, agafaven trossos de neu i la repartien pel capó del cotxe i el vidre, per poder fardar que han vist i tocat neu verge al Tarragonès.

Uns dels símbols del Nadal -potser el més important- és el pessebre. Amb ell volem fer present diferents escenes relacionades amb el naixement de Jesús: el nen i la família a l'estable de Betlem, l'adoració dels reis, la notícia que reben els pastors de la bona nova, gent que treballa, l'estel... La gràcia -i el mèrit- és que cadascú el fa com vol, però en el fons representa el mateix. 

Aquestes imatges són del pessebre de Colldejou. És a l'església i el podeu obrservar tots els dies de Nadal. Val la pena visitar-lo.

Els més menuts de la casa -i altres de no tant menuts- hem participat d'una nit inoblidable. Primer sopant al voltant d'una acollidora taula amb la família. Gaudint d'un bon sopar, entre el rebombori impacient dels més menuts que reclamen impacients l'arribada del tió. Després escalfant els bastons perquè estiguin ben calentons. A continuació fent cagar el tió amb aquella alegria indescriptible amb que es fa. Obrint els regals. Començant ja a jugar-hi al terra mateix de la casa. I, finalment, despedint el tió perquè ja està cansat i s'ha "pixat". Menjant-nos els turrons i bevent cava. Cantant nadales de tot tipus.

I, en segon lloc, quan els més menuts ja estan sominant anant una estoneta (per alguns més llarga) de festa amb els teus amics, posant la música que ens agrada i compartint xerrades de tot tipus.

Ja hem esgotat el primer cartutx del Nadal, però afortunadament encara en queden molts. Les trobades dels dies 25 i 26. La Revetlla de Cap d'any. El dinar del dia 1. Els Reis... Hi ha molta tela per tallar, doncs. Gaudim-ne al màxim! Intentem ser una mica més feliços! Bona Festa.

Ja tornem a ser a Nadal. Com cada any una màgia diferent embriaga la gent de tot el món. Les persones tenim ganes de retrobar-nos, de reunir-nos al voltant d'una bona taula. Tenim ganes de verure'ns; de demostrar-nos que ens estimem. I aquest un dels moments de l'any per fer-ho evident amb més força i alegria.

Doncs bé! Bon Nadal, Bones festes i que l'any 2009 sigui molt profitós per tothom. Ah! i vetllem perquè la màgia que ens envolta s'allargui molt més enllà d'aquestes dates nadalenques. Salut!... i peles; ara sobretot!

Desafiant el fred intens que ha fet avui al poble, la gent, entre el vent i algun que altre tímid floc de neu, ha donat una bona resposta a l'Escudellada popular. Aquest dinar s'ha convocat en benfici del programa de la Marató de TV3 dedicat a les malalties mentals.

El menú ha estat el següent: escudella, llangonissa i cansalada a la brasa, taronges, cafès i coc. Magnífic! En un dia com el de d'avui s'agraeix menjar calent i més si tenim en compte que les persones que han cuinat el brou amb el tall i la sopa són unes veritables professionals.

Ja en poden prendre nota molts dels grans gourmets que ens hem de tragar avui en dia, amb platerets de misèria que no saps ni que és ni si et tocarà a la dent.

L'estiu i el bon temps tenen la màgia de poder estar al carrer i poder gaudir de la fresqueta del capvespre. Però els dinars a la tardor i l'hivern tenen una màgia especial. Com que fa fred la gent s'arremolina més als casals i sembla que no tingui tanta pressa en marxar. Xerres i xerres i estàs a gust, sempre i quan i hagi una bona escalforeta!

Després de tres hores de lluita de membres del Centre Cultural i l'AVA, vam poder veure el partir Barça-Madrid en una pantalla gegant cedida per Joan Gaya al Casal. Ho vam provar tot: tdt, antena normal, a través de video, directament... no hi havia manera. Només es sintonitzaven els canals de TV3. Al final la bona mà del Nanu, va permetre veure la primera part -amb una mica de boira- en sistema analògic i la segona -amb pluja, però sense boira- amb el tdt.

Tothom es va afanyar a sopar d'hora -uns més que altres- i vam anar fent cap al Casal. l'Ambient era execel'lent. La majoria de persones erem del Barça però també n'hi havia una quants del Madrid. Tot va ser portat amb esportivitat. Els sentiments es van notar més a flor de pell amb l'aturada del Casillas en el penal d'Eto'o, i, especialment amb els gols d'Eto'o i Messi. Llavors els culés vam deixar anar sota l'adrenalina que portaven a la nostra sang en forma de crits esbojarrats, salts...

Del partit em quedó amb dues coses. El bon plantejament que va fer el Madrid; va saber treure a la llum molts dels defectes del Barça. I el premi a la insistància i tenacitat que rebre el Barça en forma de victòria al final del partit. Enrere sembla que queda aquell vaixell a la deriva que semblava el Barça fa un temps. Ara som com una espècie de vaixell de luxe que va a tota màquina independentment del trajecte que faci. Esperem que el bon sabor de boca dura més.