DIUMENGE 110911 – DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, 18ENA TIRADA DE BITLLES A COLLDEJOU I PAELLA POPULAR, TROBADA DE MANOTES A SALOU

Posted by iblanch on 14 Setembre, 2011 00:39


El dia s’ha llevat esplèndid, tan sols alguns nuvolats –per ajudar a fer millors fotos- feien de tan en tant la guitza.

18ena TIRADA DE BITLLES DE COLLDEJOU

Puntualment, a les 07:00 del matí els membres de la colla de bitlles de Colldejou han anat traslladant tot el parament a l’àrea de lleure, on estava previst l’esmorzar de tots els participants. Com sempre els més matiners, a tocar de les 8:00 hores, ja s’arremolinaven als voltants de les instal·lacions. Cap a les 8:30 hores s’han fet entrega dels tiquets i després de les cues -sempre una mica nervioses i desordenades- tothom ha pogut esmorzar un bon pa amb tomàquet amb embotit (1 tall de cada: xoriço normal i vermell, pernil salat i formatge), cafès i coca de poma. Acte seguit s’han acabat d’arranjar les pistes i s’ha procedit al començament de la 18ena Tirada de Bitlles de Colldejou. Les colles participants han estat les d’Horta, Bot, Xerta, Montbrió, La Fatarella, Rasquera, Cambrils, Pinell, Pratdip, Benissanet, Corbera, Reus, Mont-roig, Vandellòs, Alforja, l’Hospitalet, Miami, Masboquera, Tivissa i Colldejou. La tirada, sota un sol de justícia, s’ha allargat fins a tocar de les dues amb els desempats i tirades lliures. Els guanyadors han estat: en primer lloc Cambrils (18), Rasquera (17), Miami (15), Reus (15), Pinell (15). Destacant també el premi individual que aconseguit el Marc Barrera a nivell individual. Abans de cloure l’acte l’Alcalde de Colldejou (Marcel) ha fet entrega dels diferents premis ala participants, ja sigui individualment com per equips.

 

PAELLA POPULAR DE LA DIADA

Mentre a l’Àrea de Lleure es feia la Tirada de Bitlles, a les antigues Escoles ara reconvertides en centre d’entitats, es començaven a fer els preparatius per a la paella. Primer de tot netejar el peix i fer bullir el brou amb el peix en unes grans olles que es tenen. Coincidint amb l’acabament de les bitlles es va treure la gran paella al porxo es va obrir el foc i hi van tirar els calamars tallats. Després hi van afegir l’arròs en cru i posteriorment el brou de peix. Evidentment les mides la Madalena, la Montse i la Maria del Carme i els Sussos ja les tenen preses de tantes i tantes paelles i fideuàs amb les que ens han deleitat en altres ocasions. A partir d’aquí només cal esperar que el suc es vagi bevent i anar corregint de sal. El toc final consisteix en col·locar per sobre les bèsties en pota. Tapem i au, agafar la paella entre quatre persones, pujar-la per les escales del frontó i deixar-la a punt a l’entrada del Casal per ser servida. Fem plats, no sense haver fet abans la foto de rigor amb les tres excepcionals cuineres del poble. Anem repartint els plats per les taules i les cent trenta i escaig persones ja poden dinar. A les taules hi havia repartides amanides amb tomàquet, ceba i enciam (preparades per l’Associació de Dones i el Centre Cultural), a part de tot tipus de begudes. De postres gelat i fins i tot, per acabar-ho de rematar, cafès, tallats, cigalons... I vinga, a allargar la sobre taula parlant dels temes d’actualitat com de l’empat del Barça a Anoeta, les enèssimes vexacions d’Espanya contra Catalunya en temes de llengua, la situació de crisi internacional ect ect ect I sobretot que volem una Catalunya Lliure sense més històries rares, sense que ens prenguin els calers i sense que haguem d’aguantar més imposicions. Sens dubte el millor moment del dinar! És d’aquells moments en el que et sents a gust i que aturaries el temps.

Evidentment, no vam abandonar la sala del Casal sense deixar-la immaculada.

 

TROBADA DE MANOTES DE SALOU

Vam tenir temps de fer una petita becaina i dutxar-nos breument, ja que havíem de fer cap a Salou. A les 19 hores s’iniciava el cercavila al passeig de Jaume I. La plantada dels diferents elements Manotes va ser a tocar de la font lluminosa amb el dia que anava caient. Nosaltres vam baixar amb els grallers i timbalers de la Mola i l’Espantall que lluïa una bonica estelada a la seva esquera en commemoració de la Diada. Curiosament, el passeig està encarat d’una manera que a mesura que avances en direcció contrària al fons sobresurten majestuoses la Mola mi la Serra de Llaberia per entre les palmeres del interminable passeig.

Ahir ens vam trobar amb dues curiositats. De sobte se’ns va acostar una noia amb el seu company (joves) i un nen petit que duien als braços. Se’m van acostar i em van demanar si es podien fer una foto amb l’Espantall. Evidentment, vaig dir que si! Es van col·locar i els hi vaig fer la foto. El curiós del cas és que llavors vam encetar una conversa la mar de divertida amb la noia i ens va explicar per relaxar el seu fill li ha de posar fotos o buscar al youtube vídeos en els que hi surti l’Espantall. Jejejeje La segona gran curiositat és recurrent sempre que tornem per Salou. El passeig està ple de gent. Segurament, és la trobada en la que hi deu haver més gent. Doncs és realment gratificant veure com s’ho passen els estrangers. Tu t’acostes amb l’Espantall perquè el vegin bé, se’l miren i quan estan distrets els ruixes amb la pixona. Primer no entenen que ha passat, plou? Però quan veuen que els has mullat amb un enorme penis esclaten a riure i embogeixen. Com sempre, sempre solem trobar algun senyor que s’emprenya perquè li mulles la camisa d’anar a missa els diumenges. Sempre reps algun que altre insult d’algun ximple de la comunitat veïna a la nostra però per norma general la gent s’ho passa de conya. També és altament divertit quan hi ha gent que es fot a córrer pensant-se que no els atraparàs i tu els vas darrere mullant-los encara més. Brutal! És una descàrrega d’adrenalina impagable. Segur que si ho féssim més sovint em trauria algun quilet de sobre amb més facilitat. Ostres, ahir fins i tot una dona es va amorrar al penis de l’Espantall i el va mig agafar preguntant-me: -<>- Mare meva! Li vaig haver de prendre de les mans perquè premia fins i tot el botó per beure.

Vam passar per davant del monument de Jaume I i vam arribar fins a tocar del Nàutic. Allà vam entrar a la nova plaça que han fet a mà esquerra on antigament hi havia la fira amb les atraccions. Actualment hi ha fet una plaça ampla amb una mena de graderies i amb unes fonts la mar de boniques que van canviant les figures que fan. Allà vam plantar les “bèsties” i vam descansar una estona. Llavors va arribar un dels moments emotius de la trobada. Les colles amb els grallers van fer una rotllana i van tocar els segadors. La pell se’t posava de gallina perquè molta gent al mateix temps cantava. Genial! Hi va haver uns sentits aplaudiments! Molta gent de fora no sabia de què anava el tema i ens van preguntar que eren les banderes estelades que duien els gegants i que què tocàvem. Els ho vam explicar i ho van entendre!

I res vam tornar passeig amunt aquest cop tocant i ballant i remullant a la gent fins a tornar a arribar a la font Lluminosa. La trobada s’havia acabat i amb ella gran part de la il·lusió de l’estiu. Com cada any la trobada de Salou marca una mica el final de l’estiu i la tornada al cole. Doncs res a afrontar amb alegria el començament del curs. Un gran colofó amb una gran diada i a un dia carregat però esplèndid! Visca Catalunya Lliure! Iblama

 RECULL PER AL RECORD DE FOTOS!

Information and Links

Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.


















El segon mes de l'any: