TROBADA DE GEGANTS DE PORRERA 020509
La plantada tingué lloc a les quatre de la tarda a la plaça Carretera de Porrera. Feia bastanta calor i encara circulava alguna que altra garrafa de vi negre de l'hora de dinar. Els que estàvem més endormiscats vam optar pel cafè.
El cercavila va arrencar amb retràs ja que els amics d'Almoster van fer tard. Fou als voltants de les cinc i mitja quan ens vam començar a enfilar pels drets carrers de la vila. Primer travessant per l'antic pont vell rodó que passa per sobre del riu Cortiella. Per acabar -de tornada- passant pel pont nou.
A la plaça de Missa van fer la segona plantada. Pujar pels costeruts carrers de Porrera és fa complicat, de manera que es va optar per frer una plantada intermitja per descansar. El més curiós és que es van canviar el recorregut i en ves de tirar més amunt fins el Castell vam fer una ballaruca de lluïment i van recular cap a la part baixa. Gran decisió! El cert és que la plaça de Missa i la de l'Abadia estaven plenes de gent. Amb els gegants la gent s'hi implica moltíssim! Així que una per una les colles van fer un ball al mig de la plaça. En el cas de Colldejou foren l'Espantall i l'Oriola -davant l'absència de la Iaia- els que es van lluir.
En pic vam arribar a la plaça Carretera es va tornar a fer un petit descans perquè la gent pogués recuperar forces. Es van repartir begudes i al final entre tots els gegants vam ballar un ball comunitari i el ball final de despedida. La gent estava neguitosa i és que en una hora jugaven el Madrid i el Barça. Acte seguit van muntar les taules i vam poder berenar acompanyats pels rajos emprenyadors del sol.
Cap a tres quarts de vuit la gent va anar desfilant cap al casal. Quan hi vam arribar fins i tot vam poder ballar una estona. L'orquestra Matinada estava fent el ball de tarda. Els més ansiosos van anar posant les cadires per poder veure el Partit en pantalla gegant. Què poder dir del partit! Doncs que els que ens vam quedar -Espantalls, Joanets, Xells, Alberts...- vam xalar com bojos veient com el Barça ballva una MEGA SARDANA al Bernabeu. Això costarà molt tornar-ho a veure. Victòria sense paliatius, eufòria, afonia, ressaca final i cansament; que al final, com era d'esperar, va acabar sortint. Malgrat tot encara vam tenir valor d'anar a sopar, ballar i participar del Dj Pepes. Una matí, una tarda i una nit inoblidables!.
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
