Lo Collet digital

Després de tres hores de lluita de membres del Centre Cultural i l'AVA, vam poder veure el partir Barça-Madrid en una pantalla gegant cedida per Joan Gaya al Casal. Ho vam provar tot: tdt, antena normal, a través de video, directament... no hi havia manera. Només es sintonitzaven els canals de TV3. Al final la bona mà del Nanu, va permetre veure la primera part -amb una mica de boira- en sistema analògic i la segona -amb pluja, però sense boira- amb el tdt.

Tothom es va afanyar a sopar d'hora -uns més que altres- i vam anar fent cap al Casal. l'Ambient era execel'lent. La majoria de persones erem del Barça però també n'hi havia una quants del Madrid. Tot va ser portat amb esportivitat. Els sentiments es van notar més a flor de pell amb l'aturada del Casillas en el penal d'Eto'o, i, especialment amb els gols d'Eto'o i Messi. Llavors els culés vam deixar anar sota l'adrenalina que portaven a la nostra sang en forma de crits esbojarrats, salts...

Del partit em quedó amb dues coses. El bon plantejament que va fer el Madrid; va saber treure a la llum molts dels defectes del Barça. I el premi a la insistància i tenacitat que rebre el Barça en forma de victòria al final del partit. Enrere sembla que queda aquell vaixell a la deriva que semblava el Barça fa un temps. Ara som com una espècie de vaixell de luxe que va a tota màquina independentment del trajecte que faci. Esperem que el bon sabor de boca dura més.