Totes les coses cal que canvin

Publicat per irg | 11 Jul, 2010

         No puc ressistir-me a escriure en llatí tot assumint que diguin que soc un pedant. Es un cant de l´ofici de la "Adoració nocturna" i diu: Recedant vetera, nova sint omnia, Retireu les coses antigues, perquè es renovaran totes les coses. I m´ha vingut a la memòria tot veient la gernació de catalans, un milió duescentes mil, un milió siscentes mil, persones, que lliurament ens manifestaven llur oposició a la sentència del Tribunal Constitucional contra l´Estatut d´Autonomia de Catalunya.

       Aquestes xifres absolutes son poc significatives i prenen el seu valor quan les projectem sobre el total aproximat de de catalans i catalanes residents a Catalunya. Sis milions dels quals el vinticins per cent, la cuarta part, un català o catalana de cada cuatre votaven contra aquesta sentència en aquest plebiscit espontàni. I penós de participar-hi: tarda de dissabte, tarda de platja, de passar amb la família o els amics i no pas passant calor i incomoditats de tota mena per dir NO! a l´Estat espanyol, al Regne d´Espanya, representat pe aquest Tribunal inicu que sentència per anu-lar el mecanisme socio polític que caracteritza totes les democràcies, la voluntat popular de la majoria expressada en un referèndum vinculant per l´Estat que el convoca celebrat al seu dia per aprovar el text de l´Estatut.

        Retornant al llatí. Després de la manifestació cal que deixem a banda l´Autonomia i centrem tota acció política en que SOM UNA NACIO, ara sense Estat pròpi però amb tots els drets que totes les Nacions amb Estat reconeixen a totes les Nacions, tinguin o no tinguin un Esta pròpi. Recedant vetera, no parlem més d´això que ja ha caducat, ni els ciutadans corrents ni, principalment els ciutadans polítics electes. I recordem tots que el principal dret de totes les NACIONS, amb o sense Estat, és el dret a decidir o autodeterminació: NOSALTRES DECIDIM. Totes les coses de la política catalana cal que siguin plantejades de nou sobre aquest principi.     

         

Totes les coses cal que canvin

Publicat per irg | 11 Jul, 2010

         No puc ressistir-me a escriure en llatí tot assumint que diguin que soc un pedant. Es un cant de l´ofici de la "Adoració nocturna" i diu: Recedant vetera, nova sint omnia, Retireu les coses antigues, perquè es renovaran totes les coses. I m´ha vingut a la memòria tot veient la gernació de catalans, un milió duescentes mil, un milió siscentes mil, persones, que lliurament ens manifestaven llur oposició a la sentència del Tribunal Constitucional contra l´Estatut d´Autonomia de Catalunya.

       Aquestes xifres absolutes son poc significatives i prenen el seu valor quan les projectem sobre el total aproximat de de catalans i catalanes residents a Catalunya. Sis milions dels quals el vinticins per cent, la cuarta part, un català o catalana de cada cuatre votaven contra aquesta sentència en aquest plebiscit espontàni. I penós de participar-hi: tarda de dissabte, tarda de platja, de passar amb la família o els amics i no pas passant calor i incomoditats de tota mena per dir NO! a l´Estat espanyol, al Regne d´Espanya, representat pe aquest Tribunal inicu que sentència per anu-lar el mecanisme socio polític que caracteritza totes les democràcies, la voluntat popular de la majoria expressada en un referèndum vinculant per l´Estat que el convoca celebrat al seu dia per aprovar el text de l´Estatut.

        Retornant al llatí. Després de la manifestació cal que deixem a banda l´Autonomia i centrem tota acció política en que SOM UNA NACIO, ara sense Estat pròpi però amb tots els drets que totes les Nacions amb Estat reconeixen a totes les Nacions, tinguin o no tinguin un Esta pròpi. Recedant vetera, no parlem més d´això que ja ha caducat, ni els ciutadans corrents ni, principalment els ciutadans polítics electes. I recordem tots que el principal dret de totes les NACIONS, amb o sense Estat, és el dret a decidir o autodeterminació: NOSALTRES DECIDIM. Totes les coses de la política catalana cal que siguin plantejades de nou sobre aquest principi.     

         

interƩs sobiranista

Publicat per irg | 7 Jun, 2010

       

         El reportatge-documental "Adeu, Espanya?" va tenir un gran èxit d´audiència, el 23' 9 % d´espectadors televidents tot i l´hora de la seva emissió, prime time, i que no s´havia anunciat especialment. Es una satisfacció per a tots els catalans aquest resultat que confirma l´existència, poc aparent, d´una minoria social nombrosa d´independentistes. Aquest èxit està en la línia dels resultats dels plebiscits pro independència celebrats a un munt de municipis catalans per iniciativa popular sense el recolzament de cap administració ni de cap partit polític català (més aviat amb l´oposició de totes aquestes entitats).

         Naturalment que dels plebiscits populars i de l´èxit d´audiència del documental no en sortirà pas la nostra independència. El seu efecte independentista rau en obrir els ulls de molts catalans "implícitament" independentistes, o per no esverar el personal sobiranistes, que veuen que no passa res per manifestar el nostre sentiment mes o menys pùblicament i es diuen, doncs, ben mirat jo també soc català independentista i probablement seran "explícitament" independentistes quan arrivi el moment de participar en un plebiscit de tot el poble català per l´autodeterminació de la nostra independència.

           Aquesta audiència tant nombrosa d´un simple entreteniment televisiu sobre el tema independència en perjudici de l´audiència d´altres programes emesos a la mateixa hora, i en la línia "d´allò que verdaderament interessa als ciutadans" demostra la falsetat de decidir quins son els interessos d´ells. Interessos que ja veiem que no coincideixen amb els interessos dels que amb aquestes definicions només cercan desautoritzar el nostre afany independentista.

una preocupaciĆ³ dels ciutadans

Publicat per irg | 1 Jun, 2010

     A la mateixa plana del diari La Vanguardia de fà un parell de dies, dos columnistes, els Srs. Requejo c<zli Colomer, des de punts de vista diferents,fan referència a que els ciutadans, en els darrers estudis d´opinió, els preocupa especialment els polítics i els partits politics i institucions, els membres de les quals, son elegits des dels partits polítics. 

     Aquesta desafecció socialre a persones, els polítics, i a organitzacions, els partits polítics i les Institucions els membres de les quals elegeixen els polítics, es fà palesa en el vot en blanc i l´abstenció a les eleccions. Es un mal averany en vistes a la supervivència de la nostra Nació negada a la Constitució espanyola (anava a dir a la nostra Constitució).

     Fet un diagnòstic i un pronòstic ens cal cercar un remei. Ja el tenim: la responsabilitat dels polítics! No cura res aquest remei, ni que decidisin ser responsables i pospossar els interessos corporativistes partidaris a l´ínterés nacional (ni que només fos interés autonòmic) ningú s´en refiaria tant desacreditats estan tots.

      El remei jo, ingenu que soc, el veig en una unió dels ciutadans que tinguin interés i vulguin comprometre´s que controli els polítics i configuri una opinió pùblica d´optimisme i esperança. No un nou Partit polític: des del primer moment estaria desacreditat, com ho estan tots els polítics i els seus partits. Unió virtual, a la xarxa internàutica, pràcticament sense inversions, ni locals, ni diaris, dels que s´hi voguessin inscriure per participar en els seus debats....A veure si alguns valents s´hi apunten.

 

    

una bona nova

Publicat per irg | 23 Mai, 2010

Una bona nova de les que només en surt una cada moltes dècades. Es tracta de la síntesi d´un genoma, en aquest cas d´un bacteri,a partir de molècules. El genoma bactrerià s´ha anat construint tot ensamblant aquestes molècules, nucleòtids, d´una en una i en la sequència en la que estan presents al genoma d´aquesta mena de bacteris (una espècie de Mycoplasma) fins completar-lo totalment. Llavors aquest genoma artificial l´han implantat al cos d´un altre bacteri Mycoplasma d´una altra espècie al que previament li havien sustret el seu pròpi genoma. I el genoma artificial ha començat a governar aquela cèlula: governant el procés de divissió i de diferenciació de les estructures i funcions celulars.

Aquest descobriment científic planteja questions legals,ètiques i religioses de gran calat. Només un comentari de les implicacions religioses.

Possiblement és el primer pas cap a la "creació" de vida: s´ha sintetitzat el genoma, després se sintetizaràn les proteines associades que li permetran expressar-se plenament i, voilà un nou vivent totalment sintètic capaç de reduplicar-se i creixer. Els creients no ens hem de sorprenden´s d´això. Al Gènesi(G.27)llegim:"Deu creà l´home a la seva imatge, el creà a la imatge de Deu".I totes les religions veuen a Deu, la seva imatge, com el creador i ens veiem com a creadors: el primer "creador" humà va ser aquell que tot picant  una pedra amb l´altre va crear una eina: una creació transformadora d´una pedra en una eina. Al seu moment la trasfrmació crfeadora serà d´un munt de molècules proteiques i de bases nitrogenades (nucleótids)en un ser vivent obra creadora humana.

inauguraciĆ³ del bloc

Publicat per irg | 19 Mai, 2010

Bon dia per la inauguració. Avui es reuneixen els membres magistrats i magistrades del Tribunal Constitucional pe dictar sentència sobre l´Estatut d´Autonomia de Catalunya.

Com la majoria dels catalans consultats, enquesta que publica el diari La Vanguardia avui, ens oposem a que el tribunal retalli el seu text. I ens hi oposem per dignitat: no podem admetre que la nostra voluntat expressada democràticament i legalment, d´acord amb l´Estatut vigent llavors, sigui anulada per decissió d´aquests senyors i senyores.

Malgrat tot, però, l´Estatut no el volem perquè és la normalització de la nostra submissió a l´Estat espanyol i nosaltres, la Nació catalana, volem una Constitució catalana que defineixi la nostra independència.

 Al TC. espanyol, però, li haurem d´agraïr que amb la seva sentència obri els ulls de tants catalans que no s´havien adonat d´aquesta situació. Amen.

Benvinguts

Publicat per irg | 17 Mai, 2010
Hola, us dono la benvinguda al meu nou bloc.