EL CONGRÉS

13 Novembre, 2006 15:17
Publicat per josepro, General

La ràdio Municipal s' ha tornat a reunir per debatre els seus reptes , les seues inquietuds de futur.
Els dies 10 i 11 de Novembre , la Federació de Ràdios Municipals de Catalunya ens va convocar un altre cop en un Congrés que volia buscar respostes davant el nou escenari que s' ens presenta en el mon de la comunicació de proximitat , i concretament a les emissores municipals catalanes .
Destacar en aquest escenari la frase que jo crec que marcarà el Congrés i que va pronunciar el conferenciant que l' inaugurava l 'escriptor i periodista Vicenç Villatoro : "les ràdios locals heu de crear la plaça major dels vostres pobles i ciutats" , es el que va dir Villatoro amb totes les connotacions que se li vulguin donar a l 'espai virtual i d' encontre que ha de ser la ràdio local que va proposar el conferenciant i que van utilitzar sovint els participants a les diferents taules rodones posteriors per refermar els continguts dels seus arguments .
No vull estendrem gaire , perquè en el seu moment, quant m'arribin, ja publicaré les conclusions a les que es va arribar en aquest encontre. Però si que vull dir que a mi em va fer
l' impressió que cal deixar de plorar i lluitar per avançar després de mes de 25 anys de ràdio local,.Alguns problemes son endèmics, com la precarietat tècnica o humana en la que viuen encara algunes emissores i sobre tot la falta de reconeiximent que tenim per part de "la mare" administració.
No puc entendre que el Consell de l' Audivisual de Catalunya ,ens consideri la segona ràdio mes escoltada al pais (les municipals en global ,s' enten) i en canvi no s 'ens dongui el mateix suport , o l' equivalent que la ràdio nacional de Catalunya reb.......si som un servei local públic !!!...
No podem estar debatent el futur , el nou escenari , l' importancia que tenim com eina de cohesió territorial o les noves possibilitats que ens obre Intenet, si professionals, usuaris i polítics no arriben a un enteniment per valorar conjuntament si aquesta ràdio de proximitat es necessària o no, perquè sembla que no tot hom o te clar...per diferents interessos ,es clar.
A la Federació demanar-los que siguin mes incisius , mes directes i si convé dràstics.Als oients o usuaris que fessin sentir també la seua veu , si cal , per que tots sapiguem si som necessaris o no com a servei públic i als polítics que sàpiguen que la ràdio mes propera al ciutadà ,cas de ser necessària , necessita també dels ajuts econòmics i morals que reben altres estaments públic de comunicació.
Josep Roig Cardona

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EL PASTIS

10 Novembre, 2006 08:48
Publicat per josepro, General

L' infant es passejava una i altra vegada per davant de l 'aparador de la pastisseria.
El pastís de xocolata i crema estava allí, desafiant , regalimant un tot de sensacions que el vailet s' imaginava amb el nas pegat al vidre.
Tan prop i tan lluny. Solament uns mil·límetres de vidre el separaven de la cobdiciada llaminadura i en canvi no hi podia fer altra cosa que mirar-se-la , parlar-li ,acariciar-la amb les ulls i imaginar els mil gustos que tindria si li pogués clavar un mos .

Sabia que era impossible , perquè a casa mai li donarien els cèntims necessaris per poder-la posseir. Hi havia altres necessitats a casa, altres prioritats i allò era un luxe que no es podien permetre.

El noi o sabia ,però tot i això, un dia i un altre dia passava per davant la fleca i es repetia el ritual.
De vegades es feia el propòsit de no passar per aquell carrer.. Pot ser estava uns dies resistint la temptació ,però al final, el tou i tendre pastis el cridava i un altre cop, el xiquet ,amb l' il·lusió renovada es tornava a plantar davant l 'aparador dels seus pecats pensant que pot ser aquell dia seria el seu dia de la sort i podria aconseguir la moneda que li obriria l' aparador del seu sofriment . Però al final , tot acabava igual. El cap cot i cap a casa.

Un dia el noi va passar per l' aparador i va veure un home que es mirava també la pasta que li treia la son.. Es va arraulir al seu costat i l' home en veure la fixació amb que es mirava el dolç li va preguntar si li agradaria menjar-se'l .El xiquet s' el va mirar amb ulls de sorpresa i li va dir que, clar, que si , que era la seua il·lusió.
L' home el va mirar amb cara seria i li va proposar de comprar-li el pastis a canvi d' una prova. Tindria el pastis , però solament en podria tastar un bocinet cada dia , de manera que al cap de set dies ,tornaria un altre cop al mateix lloc i si comprovava que encara li quedava pastis ,si era capaç de resistir la temptació de menjar-se'l tot el primer dia , ell li donaria cada dia el dols que vulgues , perquè l' home en qüestió , resulta que era el pastisser.
El xiquet entusiasmat , va acceptar el tracte i tots dos va entrar a la pastisseria

No us explicaré el final de l' historia ,perquè la moralitat que s' en pot treure , pot ser tan diversa com oients o lectors pugueu escoltar o llegir això i per tan pot tenir tants altres finals com reaccions davant l' historia.

El que vull dir es que a la vida , no tot sempre es fàcil d' aconseguir i si al final un dia "el pastis" acaba essent nostre, cal saber ben be que fer amb ell ,com dosificar-lo per a que la nostra vida , el nostre egoisme , la nostra ambició , passi la prova de la mesura , del seny , per poder tenir-ne mes d' un .Per poder tenir cada dia un d' aquests pastissos metafòrics que en endolcin un poquet l'existència.

Josep

Novembre 2006

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

ESTILS

07 Novembre, 2006 20:28
Publicat per josepro, General

Ahir ,en aquesta mateixa fresqueta salutació matinal ,us parlava d’ un amic que de tant en tant ens servirà les seues ocurrències perquè trenquin el gel a l’ hora de donar inici al nostre mati radiofònic.

Avui , em perdonareu que insisteixi en parlar d’ ell , ja que , si o recordeu , la presentar-lo deia que era una persona d’ aquelles amb les que es difícil enfadar-se perquè (entre-comillem ), sap dir les coses sense ofendre.

Al menys a mi em fa aquest efecte. Tot i que sovint no estem d’ acord en molts punts vista sobre les mes diverses temàtiques ,lo cert es que mai em acabat amb morros – em discutit ,em exposat i defensat amb arguments diferents una mateixa qüestió i ens em dit pot ser alguna cosa grossa...però mai ens em enfadat ,mai ens em dit paraules grolleres o malsonants ,mai ens em deixat de parlar , ans al contrari ,això pot ser a fet mes forta la nostra amistat i jo avui li dono tot el mèrit a aquest caràcter seu ,perquè pot ser si no haguera estat així si que haguérem tingut algun problema.

Dic tot això ,perquè si jo pogués tenir la recepta màgica per forjar caràcters com el del meu amic ,que no s’ amaga de dir lo que pensa ,que defensa els seus criteris o que discuteix amb qui sigui ,però això si ,sempre sense perdre el control i dient-te les coses amb un to que no et permet enfadar-te amb ell .Si jo tingués aquesta fórmula la regalaria gustosament a molts de personatges propers i llunyans a mi i m’ en faria un gotet per mi mateix , per aconseguir un clima mes relaxat i convivencial.

Perquè em sembla ,(pot ser una observació meva i pot ser compartida per alguns dels que esteu escoltant) , que lo que sentim i la manera com o sentim els darrers temps en boca de molts de personatges públics i també per personatges mes propers , es reflex d’ una falta total de sensibilitat , una perdua lamentable de l 'estil que altres personatges han tingut en èpoques no gaire llunyanes.

Ara sembla que tot val i el vocabulari , com mes groller , millor.

No vull posar cap exemple , pero segur que algun us vindrà al cap.

Josep

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

L' ART D' ESCOLTA PARLANT

03 Novembre, 2006 19:21
Publicat per josepro, General

ES UN DISSABTE A LA TARDA.

ES UN DISSABTE JA CALUROS DE PRINCIPIS D’ ESTIU.

ACABO DE POSAR AL PLAT GIRADISC UN TEMA DELS PET SHOP BOYS.

ESTEM A LA SEGONA MEITAT DELS 80 I JO M’ ENCARREGO D’ ANIMAR LES TARDES DE CAP DE SETMANA A AQUELLA EMISSORA QUE M’ HA DONAT L’ OPORTUNITAT DE REALITZAR LA MEUA VOCACIO RECENT DESCOBERTA : LA RADIO.

NO TINC AIRE CONDICIONAT I OBRIC LA FINESTRA QUE DONA AL RIU. EL RIU ENCARA ES VEU . LA VORACITAT URBANÍSTICA ENCARA NO A ENGOLIT EL BELL PAISATGE QUE DES DE LA PETITA FINESTRA DEL LOCUTORI, EM PERMET AGAFAR UN POC D’ AIRE FRESC.

MENTRE ELS PET SHOP BOYS ACABEN EL SEU “WEST END GIRLS” , JO FAIG UN ALTRA CALADA AL FORTUNA (ENCARA FUMO ,TOT I QUE NO TARDARÈ A DEIXARME’N) I EL RELLOTGE ANALÒGIC ESTÀ A PUNT DE CREUAR LA MANETA GROSSA A LES 12 I LA PETITA A LES 4 . PEL PREEESCOLTA ESTIC PENDENT DELS PITOS DE LES 4 PER A QUE SAPIGUEM QUE PASSA AL MON AQUELLA XAFOGOSA TARDA ESTIUENCA.

AL MOMENT DE FER LA CONNEXIÓ SONA EL TELÈFON. PENSO QUE ES UN ALTRA OIENT QUE VOL UNA CANÇO. EL PROGRAMA TRACTA D’ AIXÒ , DE COMPLAURE LES PETICIONS DELS OIENTS I D’ ANAR POSANT LA RÀDIO FÒRMULA MUSICAL QUE PROGRAMA LA DIRECCIÓ DE L ‘EMISSORA.

LA VEU EM SONA FRANCA , FRESCA ...JOVE . NO SE DE QUE PARLEM , SEGUR QUE DE COSES IMPERSONALS PERO LO CERT ES QUE HAN PASSAT ELS 5 MINUTS DE NOTICIES I ENCARA TINC LA OIENT AL TELEFON.

TINC QUE TORNAR A PARLAR PER A TOTS ,PERO AQUELLA VEU DIRECTA ,SENCILLA...AGRADABLE EM RETÈ A L’ AURICULAR.

A LA FI LI TREC LA CANÇO QUE VOL , DESPRES DE SALTAR-ME LES NORMES I MENTRES , SENSE PRESENTAR-LO GEORGE MICHAEL ENS XIUXIUEIGA L ‘ESTIMADA DEL BOIG , ENS DESPEDIM I PENJO EL TELEFON.

NO SE AMB QUI HE PARLAT , PERO TOT I QUE SOC NOVELL EN AQUESTA PROFESSIO SE QUE ÉS IMPORTANT PER A MOLTES PERSONES ,QUE EN L’ INTIMITAT DE LES SEUES CASES ,DELS SEUS TREBALLS ...DE LA SEUA SOLETAT , BUSQUEN EN LA RÀDIO ALGÚ QUE ELS ESCOLTE.

ES PARADOJIC ,PENSO , LA MEUA FEINA ES LA DE PARLAR , LA DE CONTAR COSES I EN CANVI , ES LA GENT LA QUE EM VOL EXPLICAR COSES , LA QUE TE NECESSITAT DE PARLAR ,PERQUE EN REALITAT , MOLTES VEGADES LES PERSONES QUE TENIM MES PROPERES NO SON CAPAÇOS D ‘ESCOLTAR-MOS TAL I COM NECESSITEM.

NO ES QUE NO ENS ESTIMEN . NO ES QUE NO ESTIGUEN PER NOSALTRES , SI NO QUE HI HA COSES QUE SOLAMENT LI POTS EXPLICAR A UN EXTRANY ... A UNA PERSONA ANÓNIMA...A UNA VEU... A ALGU QUE T ‘ESCOLTA

AL DECURS DE TOTA LA MEUA TRAJECTORIA PROFESIONAL – I PORTO JA 22 ANYS - HE APRÉS MOLTES COSES DE LA RÀDIO...PERO MOLTES MES DELS OIENTS QUE COM AQUELLA VEU ,D ‘AQUELL LLUNYA ESTIU DELS 80 EM VA OBRIR EL TRESOR DE LES SEUES INQUIETUTS , NEGUITS I ILUSIONS.

EM VA ENSENYAR QUE MASSA SOVINT ,ENCARA QUE ESTEM ENVOLTATS DE MOLTA GENT , EN EL FONS DE LA NOSTRA ÀNIMA , EN LA DUALITAT DE LES NOSTRES PERSONALITATS , ESTEM NECESSITATS D’ AQUETS BOIJOS QUE ENVIEN PETONS CADA COP QUE ENS ESCOLTEN , ENCARA QUE SIGUI PARLANT DES DE LA RADIO.

EN AQUETS 22 ANYS HE APRÉS QUE SOLAMENT PER AIXÒ , CADA DIA JA VAL LA PENA OBRIR EL MICRÒFON I ESCOLTAR MENTRES US PARLO

BENVINGUTS AL NOSTRE MATI

Josep - 2006-03-28

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Jo també he anat a fer rovellons.

29 Octubre, 2006 12:40
Publicat per josepro, General

Jo també he comprovat com s' ha despertat aquesta falera rovellonera i com es confirma la meva teoria , expressada fa uns dies des de aquest mateix bloc , de que la televisió autonòmica catalana ha col.laborat en bona part a portar al bosc tota classe de "bitxos" urbanites.

No o dic en sentit pejoratiu.Tot hom tenim dret , suposo , a anar al bosc i provar sort per trobar algun dels preciats fruits boscans.Però també deures.

Lo que no es possible es que un no tingui un mínim de coneixement de que és lo que va a fer o de com o ha de fer.

Si vas a fer rovellons , has de fer rovellons i tot lo que no siguin rovellons o has de deixar tal i com o veus i trobes..No cal ni trepitjar ,ni trencar , ni arrencar cap dels fongs que no coneixem.

Ho dic perquè aquest dissabte , en la meua sortida a fer una menjadeta de "lactarius" , vaig trobar un bosc com si haguera passat un ramat de bous salvatges amb la descripció que feia unes línies mes amunt : especies de fongs que no es coneixen ,( "morenetes" "bitxecs" "bolets de bou" "apagallums" etc...) però que tot i així es trenquen , arrenquen , trepitgen i es fan malbé sense cap sentit , deixant una imatge deplorable del bosc i de tots aquells que i accedim ,tant dels "bitxos" com dels que i van i anem en un mínim de coneixement de causa i respecte.

Anem a buscar rovellons , no a fer malbé el medi col.laborant a la destrucció del bosc i al bosc cada cosa està al seu lloc per una raó i amb un objectiu....no trenquem aquest equilibri.

Al final , com ja a passat altres vegades , tindrem que pagar tots aquestes negligències : els "bitxos" que dic jo i els que saben que fan i on estan , perquè el bosc , i mes si és un parc natural com és , en bona part el cas , s' acabarà tancant al trànsit i solament es podrà accedir caminat i pot ser ni això.

I un altra cosa.El bosc no es un camp de futbol o la discoteca del poble on es pugui cridar i chillar com un energumen.

Aquest dissabte , al lloc on vaig anar a fer rovellons ( no gaires perquè no els deixem ni sortir) , hi havia un altre grup de 4 persones , que no coneixia de res , però de les que ja se el nom ( i mitja comarca també ) perquè no van deixar de cridar-se els uns al altres , " fulanitoooo !!!!.en trobes ???? menaganito !!!!! on estàs ????? etc etc....

Al bosc no es pot fer soroll. També el soroll trenca l' equilibri i la pau que alguns també i anem a buscar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

BAIX LES TEULADES

26 Octubre, 2006 12:19
Publicat per josepro, General

El dia a començat gris. La música que sona a la ràdio sembla haver-se posat d' acord amb els núvols que impedeixen el pas dels raigs de Sol i enfosqueixen , melangiosament , el meu estat d' ànim.

Estic flonjo ,com si un fil imaginari fora el que mogués els meus gestos artificialment , com una titella.

No m' he rentat la cara , ni m' he fet la llet. Estic dejú

Amb els ulls enteranyinats m' aboco a la finestra i em quedo absort , contemplant aquest paisatge tardoral. Els ametlles que tinc a la finca de davant de casa em semblen esperpèntics esquelets , nus de les fulles que els han vestit fins fa ven poc. Jo també em sento un poc despullat , com ells , de coses , sentiments i emotivitats fins ara properes


Els núvols, amb una panxa ennegrida , tapen l' habitual rialler paisatge d' arbres i muntanya que es divisa. Un aire humit i ranci m' omple la boca i tanco la finestra.

Pujo al terrat de casa i des de allí contemplo el puzle de teulades que
m 'envolta i penso....baix de cada una d' aquestes teulades hi viu gent , amb problemes ,com jo. Amb neguits , com jo. Amb responsabilitats , com jo...amb alegries.........com jo.

Torno a la planta baixa de casa convençut de que , tot el i dia gris , la musica grisa ,els núvols grisos i el paisatge gris, la meva vida no és tan diferent de la de tots aquells que viuen baix les teulades que acabo de veure.

Els meus problemes i angoixes , per tan , no son res que no es pugi superar , igual que , segur que desprès d'aquest dia, que a començat gris en vindrà un altre on el Sol tornarà a omplir les teulades del meu poble de llum i colors.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

UNA IMATGE I POQUES PARAULES

25 Octubre, 2006 12:53
Publicat per josepro, General

Ahir vaig passar pel abocador de sòlids municipal, clausurat fa uns mesos , com a mesura de seguretat ,desprès de que "algú" i aboques material considerat perillós per les autoritats mediambientals.
El recinte està envoltat d' una tanca metàlica amb la corresponent porta i cadenat i el rètol que indica que no s' hi pot tirar res com a mesura preventiva............

Dons suposo que hi deu d' haver molta gent que , o no sap llegir o que tan li fot lo que posi allí , perquè com es pot observar a la foto , hi ha desaprensius que segueixen tirant coses , algunes perilloses com les bombones negres que hi vaig veure i que ves a saber que devien contenir.

Alguns encara o tiren per sobre de la tanca , però els mes incivics o fan deixant-ho a la part de fora de la tanca , al vora del camí vell de La Galera , amb el perill que significa, tan per la composició del propi material ,com per a la circulació de vehicles que passen pel camí.

M 'agradaria que alguna vegada , els agents encarregats de controlar aquests comportament tan incivics com irresponsables ,enxampessin als autors i els escarmentessin de manera que no o tornessin a repetir.
Mentre tant , tindrem que enrabiar-nos una vegada mes davant de fotos com aquesta que vaig voler fer , perquè una imatge val mes que tot lo que us pugui explicar.Vosaltres mateix podeu jutjar.

Josep

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EUROTOPS 15 - Setmana nº 461

24 Octubre, 2006 11:46
Publicat per josepro, General

Aquí teniu la proposta musical d 'aquesta setmana.La llista dels Eurotops 15 que recull cada setmana les 15 cançons que mes ens han agradat de lo que sona a Catalunya, Espanya i alguns països europeus.

De fet , podeu trobar a la llista , a la primera casella a la dreta , despres del nom de l' interpret, les sigles del país on esta present el tema i el lloc que actualment està ocupant a les llistes oficials de vendes del mateix.
Us recordo que podeu votar aquestes cançons o inscriure les vostres candidates a l' opció "missatges" del bloc.

Per veure la llista , cal que premeu on diu "test".

Ah , i no oblideu d 'escoltar a Aida Roig , els dissabtes a les 12 del mati o diumenges a les 6 de la tarda , presentar el programa des de La Plana Ràdio.

Per les ràdios convencionals l 'escoltareu al 100.6 de la fm ,però si estàs un poc mes lluny de Sta. Barbara pots escoltar-la per interent accedint des de la pagina web de l' Ajuntament de Sta. Bàrbara

test

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

CAÇADORS DE ROVELLONS ??

22 Octubre, 2006 12:59
Publicat per josepro, General

Segurament que hi ha poques persones que el passat mes de setembre no han tingut el neguit de mirar el cel i veure com no ens enviava l 'aigua necessària , per a tantes coses , però també per complir el ritual anual de anar a buscar rovellons.
Para.lelament el personal de TV3 s' encarregava una temporada mes de fer-mos dentetes posant en antena el programa amb que he titulat aquest escrit.
No se si la televisió catalana encerta molt emeten aquest programa tantes temporades seguides , crec que es la tercera , perquè tot i que no se li pot treure l 'alt valor informatiu i didàctic del mateix , també s' ha de reconèixer que col.labora any rera any a "invitar" a fidels i profans a la recerca i captura del desitjat fong.
Els fidels, els rovelloneros de sempre ,s 'els hi suposa un coneixement i un respecte per allò que estan fent i la cura necessària per a que la seua presencia al bosc passi gairebé desapercebuda.
El profans no tenen aquesta sensibilitat i no m estendré en explicar el perquè , perque considero que es un obvietat i que es pot comprovar cada cap de setmana amb la desfilada de "domingueros" i "patans" que trobem al bosc i que en bona part son el resultat del poder mediatic que te el programa esmentat.
El programa Caçadors de bolets , tot i que també es cert que hi afegeix una part educativa en vers el comportament que cal tenir al bosc , crec que hauria de tenir un paral-lel amb el nom de " Caçadors de boletaires inconscients"

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

NO ES VEU , PERO ES NOTA

20 Octubre, 2006 08:51
Publicat per josepro, General

Com tots els matins , prop de les 6 i mitja , baixava carrer major avall per arribar a l 'emissora.
El poble , silenciós.Algun tractor ,alguna furgoneta que marxa a la feina , al camp.
El cel , després de la pluja dels darrers dies està esplèndid ,nítid i brillant .Al cel un estol d 'estels.
El breu passeig de casa a l' ajuntament , no mes de 4 minuts a peu , el silenci, el bucòlic paisatge estrellat , invita a la meditació :
" i que poca cosa som en realitat davant l' immensitat del cel, del univers.Tan poca cosa que naixem per morir i el nostre pas per aquest mon es senzillament circumstancial , inapreciable.......o pot ser no tant... perquè , es cert, el nostre cos acabarà essent destruït , però no pot ser que tanta energia acabi convertida en pols... hi ha d' haver alguna cosa mes...l' essència, l 'esperit, l' energia còsmica que desprendrà cada una de les nostres cel.lules en desfer-se.
Pot ser per entendre-ho un exemple . Pensem que som una botella de vi o un flascó de perfum. El líquid, el vi , el liquat perfum ,és el nostre cos , la màteria.
L'aroma ,l' olor que ens impregna i volatilitza , penetrant els sentits es el nostre esperit...lo que no es veu , pero que es nota , està i així ha de ser.
La nostra essència perdura desprès de l' óbit ,com el perfum queda als flasco buit despres del temps d' usar-lo"

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA LLISTA D`ÉXITS MUSICALS DE LA PLANA RADIO

18 Octubre, 2006 12:12
Publicat per josepro, General

Com el nom indica , aquesta es un pàgina que es gestiona des de una de les moltes emissores municipals que hi ha la territori , des de La Plana Ràdio , al municipi de Sta. Bàrbara.

L' objectiu es fer-la participativa a tots aquells oients que tinguin alguna cosa a dir , com ja es va fer palés a la primera página escrita a aquest blog.

Però , be, perquè no ? També pot servir per donar-vos a coneixer alguns dels programes que s' emeten i he pensat que per començar podiem oferir-vos la possibilitat de que i participeu activament.

Es tracta de la llista d' èxits musicals que anomenem Eurotops 15 i que recull els 15 temes musicals que al nostre parer representen l' actualitat musical no solament al país , sinó a tot Europa , per la qual cosa , recorrem , per la seua confecció , també als nostres "contactes" a alguns països del vell continent.

El programa el presenta Aida Roig els dissabtes a les 12 del mati i els diumenges a les 6 de la tarda.

A partir d' ara cada setmana publicarem la llista i a l 'apartat de comentaris podeu posar les cançons per les que voteu o les suggerències que vulgueu

Desitjaria que fora molt participatiu per a que llista fora encara mes auténtica i sense les influències de les multinacionals.

Josep

NOTA.- Per accedir a la llista feu clik al test

test

EUROTOPS 15

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

AVUI..................LA CARA

17 Octubre, 2006 15:26
Publicat per josepro, General

Al poble es queixen alguns veïns conscienciats i que han denunciat , en mes d' una ocasió , que no fem tant be com caldria el reciclatge de la brossa o que els llocs on hem de dipositar aquestes restes , estan tan plens i bruts que no goses d' apropar-t'hi.
Segur que tenen molta raó.

Jo mateix en mes d' una ocasió , per la ràdio , he publicat la meua opinió al respecte.
Falta conscienciació , falten mitjans , falta alguna sanció , falta voluntat i moltes altres coses per a que lo poble doni una imatge mes salubre dels comportaments mediambientals dels planers i planeres.....però no tot ha de ser negatiu .

Avui , amb la meua digital en bandolera , he descobert un d' aquests punts o es concentren els contenidors per reciclar i he volgut deixar constància d' un fet poc corrent
: estava net i ordenat com es pot observar a l' imatge.
Es cert que moltes altres vegades sembla un pou de merda ( en perdó) , però avui , dilluns 16 d' octubre , estava amb "la cara neta i recent pentinat"....cosa que he de dir.
Segur i tan de bo m' equivoqui, que no tardaré a oferir-vos la creu d' aquesta imatge.De moment avui , la cara.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

CAÇAR SI , PERÒ AMB RESPONSABILITAT

14 Octubre, 2006 09:25
Publicat per josepro, General

Ha començat la temporada de caça i un altre cop els trets dels caçadors mes matiners son els despertadors del meu repòs tranquil de cap de setmana.Es possiblement una de les desavantatges de viure a lo que en diem "les parets del poble".Estàs mes prop del camp i clar....se senten millor el bucòlic cant dels grills però també els trons de les escopetes que en les primeres llums del dia comencen la traca de pim pam pum !!!
Però aquest no es el pitjor dels mals . No , el motiu d' aquest comentari es per demanar prudència als caçadors i recordar a tot hom que lliurement poden exercir la seua afecció,però tenint en compte que no estan tot sols al camp i que hi ha unes normes que cal seguir.Això es bàsic per la bona convivència.
El passat dia del Pilar vaig anar , pel mati , a exercir la meua afecció: caminar.Vaig fer un bon tom de 3 hores pel terme i em vaig trobar en un bon grapat de caçadors que esperaven impacients abatre les primeres peces de la temporada.Val , res a dir , tot i que he d 'admetre que en algun moment m' imposava passar pel mitj d' aquell reduït peró impacient exercit d 'escopetes i gossos.
Va ser a l 'arribar a 100 metres del poble peró quan si que em vaig sorprendre i empipar.
A 100 metres del dipòsit d' aigua municipal ,a la segona finca que hi ha pujant a l 'esquerra , dos caçadors estaven apostats amb els seus gossos i per lo que semblava , esperant que saltés algun conill.
Desprès he sabut que els caçadors en qüestió , van fer una bona cacera de mes de 20 peces , que ja està be , però lo que no es pot permetre es que la cobdícia de cobrar mes peces allí on no o fa ningú per prudència i per coneixement , uns inconscients o facin de manera irresponsable , temerària i posant en perill l' integritat física i fins i tot la vida dels demés.
Al costat de la carretera , a 100 metres del poble no es pot caçar !!!! .I molt menys no es pot caçar peces que van pel terra (conills) i que en un moment donat a l' hora de pegar el tret en horitzontal , no en vertical com passa en la caça al tord , podrien certament produir una desgracia de la que desprès en sentiríem dir....o es que no ens o pensàvem ...o es que no o volíem fer....
Per favor ,a qui pertoqui , que adverteixi seriosament a aquests caçadors irresponsables ( segur que molta gent els va veure perque eren les 11 del mati dels dia 12 d' Octubre ) i al mateix temps a tot el col.lectiu , gaudiu de la vostra afecció ,però pensant que no esteu sols al camp ,que i anem mes gent , per treballar ( prompte arriba l' oliva i ara estem amb la garrofa ) o senzillament per practicar també la nostra afecció , com en el meu cas marxant pels camins del terme.
Penseu que porteu un arma a les mans , no un bastó i per tant caçar si ,però amb responsabilitat , vosaltres mes que ningú.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

COSES A DIR

12 Octubre, 2006 06:45
Publicat per josepro, General

La veritat es que això es apassionant.

Descobrir el mon dels blogs i poder conèixer les mes diverses opinions vers els mes variats temes de tantes i tantes persones, em sembla fantàstic ,però això , tot i que suposo que com la majoria , disposem de poc temps per dedicar a l' escriptura ,em decideixo a provar-ho.

No se si molt o poc temps ,no se si molt o poc assiduament ,no se si amb molt o poc interès ,però jo també vull tenir el meu blog.........be ,en realitat serà el blog de La Plana Ràdio on qualsevol dels que li donem forma i te , a partir d' avui , la porta oberta per deixar constància de les seues inquietuds literàries , socials , d' observador , radiofòniques etc, etc.

Crec que , tot i que tenim una activa i inserida radio municipal , on es dinamitza bona part de la vida cultural ,política ,social i altres , de la vila , tot queda en converses quer s' emporta l 'aire la major part de les vegades.Solament guardem arxivats els informatius i les entrevistes ,però moltes de les inquietuds del poble , de la gent que ens telefona per contar-nos coses , es perden just desprès de néixer en una conversa.

No tenim ( si que teníem fa temps ) una revista on pugui queda constància gràfica d' aquestes inquietuds , per això crec que aquest blog potser una eina , si no substituta d' aquella , no se perquè , desapareguda revista , si una alternativa a la que us invito a participar amb els vostres escrits , preguntes ,denuncies o agraïments i tot allò que tingueu ganes de "treure" de dins i expressar-ho en aquesta gran xarxa de comunicació global.

Deixar clar també que les opinions i material que es publiqui aquí serà essencialment responsabilitat dels signants.La Plana Ràdio ,com a tal i com a un altre dels serveis municipals que és , no o subscriu , com tampoc no subscriu les opinions lliurement expressades pels radiooients en la programació convencional.

Tan de bo sigui una bona i dinàmica eina d 'expressió.segur que hi ha moltes coses a dir !!

Josep

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11