PUBILLES GLOBALS

22 Maig, 2007 08:04
Publicat per josepro, General

Des de no se quants anys fa ( la rapidesa amb que transcorre el temps et fa perdre sovint la perspectiva del camí fet ) que tinc la sort de moderar l ‘acte de presentació de pubilles i elecció de les pubilles majors del meu poble ,Sta. Bàrbara. Des de fa 12 anys ( els mateixos que te la ràdio) ,això possibilita que l ‘entrevista que fem  per a l’ emissora a la pubilla major infantil i a la pubilla major gran,  desprès s’ aprofiti per publicar-la transcrita i reduïda al programa de festes majors. D’ aquesta manera les paraules no se les emporta el vent i queda constància escrita de les declaracions de les agraciades que ens permeten conèixer-les un poc millor , suposant que a tots ens interessa saber com son i pensen les noies que representaran el poble en aquest acte convivencial que son les Festes Majors.

 

Ahir va venir als nostres estudis  Dalila i la seua mare. Per als que no o sàpiguen Dalila és la nostra pubilla major gran i no és nascuda a Sta. Bàrbara i a mes el color de la seua pell es mes moreneta que la de la majoria d’ autòctons. Això no us o dic en cap sentit pejoratiu ,ans al contrari, o destaco pel fet , per la reflexió que m’ ha portat a escriure aquest article al que dono lectura des de aquesta tribuna de “El Nostre Mati”.

El fet de que Dalila no sigui nascuda a Sta. Bàrbara ni a Espanya i tot i així sigui la pubilla major ,no es excepcional. Ella naixia a Itàlia i la procedència de la seua família es Dominicana , però recordem també que al 1999 la nostra pubilla major infantil va ser Carlyn Ebbers nascuda a Holanda i traslladada aquí amb els seus pares feia poc temps.

S’ han donat altres casos de pubilles majors que no vivien al poble , tot i que els seu vincle amb la  localitat era familiar. Pero be ,els casos excepcionals de tenir pubilles no nascudes ni vinculades familiarment amb Sta. Bàrbara , si no recordo malament es limita als de Carlyn al 1999 i a Dalila aquest 2007.

La  reflexió que , com  us deia ,  em mereix aquest fet , es que les coses , encara que  ens costi acceptar-ho , estan canviant també als pobles petits com els nostres. La globalització del mon i les noves realitats a les que ens enfrontem cada dia , ens han d’ acostumar a acceptar-les i a entendre que no es pot parar.

Ens pot fer un poc de por perdre la nostra identitat planera ,la idiosincràsia que ens dona aquests trets diferencials amb les costums pròpies de cada poble i comunitat i que ens fan ser qui som , però jo crec que mentre hi hagi la capacitat d’ adaptació que mostren els dos casos explicats , la voluntat d’ integrar-se a les costums i tradicions  del lloc on es viu , la nostra capacitat de supervivència individual com a poble , dintre d’ aquest col·lectiu global ,esta assegurat .La millor prova es la frase que Dalila em va dir ahir a l ‘entrevista que li vaig fer i que escoltareu demà. La noia planera ,nascuda a Itàlia i de procedència dominicana deia : “Estic orgullosa de ser la pubilla major .O faré lo millor que podré i en nom de totes dic que farem lo millor també per representar les nostres festes i vull animar a totes les altres noies que vindran en anys posteriors a que també vulguin ser pubilles del nostre poble.

Crec que el missatge és directe. Ella, tot i no haver nascut aquí , tot i el color de la  seua pell,  o te clar. Aquesta tradició ,aquest tret diferencial de nostre poble el te  assumit ja com a propi , i sense renunciar als seus orígens , reclama que no és perdi. Ella vol que tingui continuïtat i anima a que es senti i és visqui com un orgull de pertinença a la comunitat.

Això, Dalila o te clar. Tant de bo o tinguessin tan clar tots els nouvinguts, i fins i tot alguns autòctons.

 

Josep Roig Cardona

 

 

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: