RELATS D' UNA PASSEJADA (3)

23 Març, 2007 08:45
Publicat per josepro, General

Les 5 de la tarda i , com los toreros , surto , no al “ruedo” , si no als camins, senders i carreteres que envolten el poble . La meua intenció : fer un poc d ‘exercici que és lo mateix que fer un poc de salut , en mig d’ aquesta vida sedentària a la que , el treball , m’ esclavitza.

Sense que el vent em faci por , decideixo avui xafar asfalt. Normalment escolleixo recorreguts on prevalgui la terra , però avui, no , avui em faig el propòsit d’ arribar fins a La Galera i per això enfilo cap al Polisportiu i d’ allí carretera i manta , cap a la veïna població.

No m’ agrada caminar per les carreters per tres motius.

El primer perquè que hem sento un poc com un d’ aquests rodamóns que de tant en tant veus per les voreres arrossegant un carret o amb una gran bossa amb les seues escasses pertinences, despentinats i amb barba de 2 setmanes.

En segon lloc perquè xafar l’ asfalt es mes dur que xafar la terra i el caminar és mes pesat i menys saludable. Es curiós , però és així .Et sortiran mes agulletes , et faran mes mal els peus desprès d’ una caminada a sobre l ‘asfalt que desprès de caminar per camins de terra.

I tercera i darrera , perquè , òbviament i circulen vehicles , amb el perill per al vianant que això significa i perquè a mes el soroll dels motors potents dels camions no hem deixa escoltar la musica relaxant que porto als meus walkmans.

Però be, avui vull trencar la regla i per una vegada i amb pas ferm i decidit estic arribant ja a l’ antiga gasolinera d’ Agip , mentre els cotxes i camions segueixen passant amunt i avall sense parar...Deu ! si en hi ha de vehicles .Un jove que be de cara amb el seu camionet , des de la cabina veig com em saluda alçant el braç posant-se la ma dreta a l’ altura de la cella , a la manera de la salutació militar....no se .., penso que pot ser em fa aquesta entranya salutació pel pas marcial que porto....Arribant ja a la vista de La Galera una furgoneta plena de dones , uns metres abans de creuar-se amb mi, fan sonar eixordadorament el clàxon del vehicle i al creuar-me hem saluden totes revoltades....em coneixen ??, penso , o pot ser senzillament es una gresca entre dones en veure un xicot esportista i ben plantat com jo ?? je...je..je..

Parlant de dones. Una curiositat que observo amb el meu trescar cap a La Galera , és que pot ser un 70 per cent dels vehicles que em venen de cara , són conduïts per dones. Si , certament em sorprenc perquè també en aquest camp les fémines sembleu avançar-nos ,al menys per lo que puc veure i això és que les dones són conductores majoritàries aquest dijous , entre les 5 i les 6 de la tarda i mentre que arribo a uns 500 metres de la població que dona nom al barranc de La Galera ( o és al contrari ?)

Just en aquest punt ,giro a l ‘esquerra enfilant per l ‘antic camí a Masdenverge. Aquí el meu passeig ja és mes tranquil.

Un enfredorit tractorista , torna cap a casa amb una ma la volant de la màquina i l ‘altra arrecerant el cabàs de la berena ( crec ).Uns gossos que borden al sentir el meu pas. Suposo que sóc una breu distracció per a la seua avorrida existència, presoners de la cadena que els amarra.

Amb aquests pensaments arribo al camí que passa pel costat de la finca de l’ Advocat, creuo de nou la carretera, en aquest cas la circumval·lació , i enfilo el tram final ,pel camí de “Barrina”. Just superant el mas que dona nom al camí , a ma dreta veig el camp de calçots que algú , fa mesos , va plantar .Ara sembla mes un camp de Citrons que és l’ herba que hi predomina , que no pas una plantació de cebes. Penso que és estrany que no s’ hagin collit tots els calçots, essent com és una hortalissa molt demanada i cabilo un altre cop en els infortunis dels pobres pagesos que posen cada dia els seus diners , els seus interessos al banc de la terra i aquesta agraïda els dona un bon interès en forma de fruits .La llàstima és que desprès , l’ especulador de torn li pren el guany i el treball , i suposo que fins i tot la moral per seguir endavant.

Endavant segueixo jo , ja a les “parets” del poble i en un parell de minuts , em planto a casa, cansat pel trot que he portat , però satisfet d’ haver fet un poc de salut ,,,,crec !!

Per cert, avui no trobo cap motiu significatiu per fotografiar. Sempre porto la camera de fotos, perquè sempre hi ha alguna cosa que perpetuar. Però avui , a part de les entranyes salutacions motoritzades i dels calçots menystinguts , no he disparat ni a res ni a ningú ,però si que tinc una curiosa foto que vaig fer fa uns deu dies en un altra passejada , en aquest cas per la carretera del Mas de Barberans i on vaig poder captar l’ imatge que encapçala i tanca aquest escrit. Crec que és interessant , perquè jo mai havia tingut l’ oportunitat de veure’n un de veritat per aquestes rodalies . Si que coneixia els seus caus , però de teixo , així “en persona” mai n’havia vist cap, pot ser perquè son animals esquerps i nocturns. Lo que em dol és que precisament aquest que puc veure sigui mort i segurament , atropellat creuant la carretera mentre feia alguna incursió nocturna buscant aliment...llàstima.

Acabo amb la definició que fa el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’ aquest animalet , que conviu , o pot ser malviu amb nosaltres , per culpa de l ‘asfalt que li roba el seu espai vital i fins i tot , com mostra la foto , l’ existència.

Per això a mi m’ agraden mes els camins de terra. Són menys perillosos i alenteixen les presses .

teixó


[s. XV; del ll. td. taxo, -onis, íd.]

m ZOOL Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels mustèlids, de cos massís, cua i potes curtes i dits amb ungles fortes, i que pertanyen als gèneres Meles, Arctonyx, Mydaus, Suillotaxus, Taxidea i Melogale. L'únic dels Països Catalans és el teixó comú (Meles meles), de pèl poc espès, negrós i amb taques blanques, de costums nocturns i que excava caus on passa l'hivern.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: