CABELLS LLARGS , CABELLS BLANCS
15 Març, 2007 12:50
Publicat per josepro,
General
Una prova irrefutable de que el temps passa
ens la trobem cada mati al quan ens mirem a l’ espill.
Aquella arruga ,aquella pota de gall, aquell cabell blanc........
De sobte un dia agafes l ‘àlbum de fotos familiars i dius ......... “ tu , pos si que he canviat eh ¿? “
Clar ,immediatament desprès penses que no de bades han passat 20 , 30 o mes anys i que es normal que el nostre aspecte físic canviï , com també evolucionen moltes de les nostres actituds davant la vida.
A mi em va passar fa uns mesos.
Un diumenge d’ hivern , una tarda d’ aquelles en que ja estàs cansat de revoltar-te pel sofà i de que la tele t’ escalfi el cap , vaig dedicar-me a remenar pels àlbums de fotos i entre nostàlgia i melangia vaig anar girant fulles de la meu vida.
Una de les fotos em va sorprendre especialment. Ja gairebé no m ‘en recordava , però si, estava allí a l’ àlbum deixant constància d’ una etapa de la meua vida especialment valorada .Trenta anys enrera , es a dir quant tenia poc mes de 20 anys i la meua vida es centrava especialment en el mon de la musica , perquè jo he estat músic ,d’ escola domèstica , autodidacta , heretada i de fina orella. De intuïció precoç i d’ ànima aferrissada.
Amb 20 anys que voleu ??? . Un és per força contestatari , un pel rebel i trencador d’ esquemes i a l’ hora seguidor de les mes agosarades modes .I 30 enrera , eren anys 70 de pantalons acampanats , cabelleres al vent i cants amor i no de guerra i jo , en aquella època portava el cabell llarg ,....que dic llarg... ,una lleonina crinera arrissada que era el meu orgull i l’ angoixa dels de casa......”fill meu i quin cabell portes...quant te’l tallaràs....” era el prec diari de la meua mare , especialment.
El cabell , finalment va acabar caient baix les tisores in-misericordes del barber , però abans vaig voler deixar constància de la meua cabellera amb les fotos que esmentava fa uns moments.
Perquè us explico tot això , ?? Dons be, perquè des de fa uns dies , molta gent em pregunta perquè torno a portar el cabell llarg .Perquè els que m’ heu vist darrerament us haureu donat compte de que , si , per a un home de la meua edat , certament , el cabell que porto no es lo mes habitual....Dons, la resposta és, pot ser pueril , desenfocada , però que voleu ,els anys ,( i això o trobo just ), també et poden permetre certes llicencies , no . .??
Així i encara que sigui una ridícula u utòpica il·lusió, aquesta incipient pelusera , em recorda temps pretèrits , i quan ,amb “coqueteria” un es mira a l ‘espill ,fa un breu viatge en el temps ,del que torna als pocs instants ,desprès de comprovar , irònicament ,com aquesta cabellera , per molt que o vulgui imaginar , no és exactament igua lque aquella de fa 30 o mes anys.
Els cabells pot ser son llargs , però els cabells blancs que es reflecteixen al mirall ,em retornen immediatament a la realitat , al present.....
Així , qualsevol dia d’ aquests , em veureu un altre cop amb el meu aspecte habitual perque el que està clar ,es que si no acceptem el present ,dificilment podem afrontar el futur.Si no digerim la realitat del dia a dia , no fem mes que enganyar-nos a nosaltres mateixos i segur que hi ha un temps per als cabells llargs i un per als cabells blancs i jo estic ja al segon temps de partit.
Josep Roig Cardona