LA CASA DELS PARES

27 Febrer, 2007 15:49
Publicat per josepro, General

Les cases acullen famílies. Les famílies acullen persones i les persones acollim sentiments.

Les cases són per tant molt mes que ciment , rajoles ,fusta i ferro.

Les cases on vivim aixopluguen a les persones humanes i totes les vivències ,bones , dolentes, intranscendents o decisives que configuren una vida en comú.
I això dona ànima ,esperit a les nostres llars

Les cases tenen èpoques.

Com les persones, travessen etapes de naixença , consolidació i esplendor per acabar habitualment , amb la mes cruel de les decadències i el mes pervers dels oblits. I es que les famílies mai moren , però s' escindeixen i en aquesta escissió ,aquell esperit ,aquella anima de la que parlava fa un moment es dilueix en cada una de les noves nissagues.

A aquella casa li passà igual i al pensar-ho no puc , per mes que o intenti , deixar de sentir un dolorós apretament de cor.
Allí ,fins no fa gaire ,tot i tots hi tenien cabuda : un plat a taula si calia , la conversa amable que propicia el bon veïnatge , la visita anhelada dels fills o els nets.
La trobada festiva amb la família i aquelles animades xerrades que , anàrquicament , s 'entremesclen de banda a banda de taula. El caliu i ambient que alimenta i dona vida a la llar i que la converteix en un ens viu .

Avui la casa esta muda, freda , solitària. No hi cotxes aparcats al seu davant , prova irrefutable en altres temps de que els seus ocupants estaben dintre portant una afable enraonia en el breu encontre al final del dia , on cada membre intercanviaba informació del tarannà que havia tingut la jornada al treball, als estudis, al mercat , coses , pot ser intranscendents , però bosinets a fi de comptes ,de l' història d'aquella llar .........i tot això entre cullerada i cullerada de sopa.
No ,avui ,aquella energia ,aquella vida s' ha traslladat a la casa de davant. Els cotxes segueixen estacionats al mateix carrer però les veus amb les animades converses , s'escolten a un altra casa .

Travesso el carrer i passo per davant d' aquella porta altra hora sempre oberta i des de on sempre s' escoltaven animades converses ,ara esta tancada ,muda .Passo per davant d' aquella finestra sempre oberta , ara adormida , morta .
No puc evitar un calfred ,un estremiment de l `anima , mentre m' endinso a la casa del costat , on al voltant de la taula i ha una família...una nova família : la meua família , que parla , conta coses , riu,explica neguits , fa broma ,omple d' energia i de vida aquestes parets , que dintre d' uns anys ,estaran també tant solitàries i tristes com he vist avui les parets de casa els pares.

Josep

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: