RELATS D' UNA PASSEJADA (2)

14 Febrer, 2007 09:02
Publicat per josepro, General

Feia massa dies que no sortia a caminar.

La curta durada dels dies hivernals feia incompatible el compliment dels horaris laborals i aquesta saludable fal·lera meva per gastar xiruca i xandall.

La dita diu ,per Sant Valentí ,s’ allarga el dia i s ‘escurça la nit ,així que ahir per la tarda vigília del patró dels enamorats , en acabar les meues obligacions radiofòniques,sense perdre temps , vaig marxar cap a casa, em vaig calçar les botes ,els xandall i el bastó de caminar i vaig donar oficialment inaugurada la temporada de passejades vespertines pel terme.

L ‘intenció: fer salut ,tan del cos com de l’ esperit i donar-me el generós caprici de perdrem una horeta i mitja o dues pels camins i soledats dels meus propis pensaments

Enguany he decidit compartir , com ja vaig fer setmanes enrera ,aquestes passejades i per això, encara que per a molts pot ser no siguin interessants us les relataré i fins i tot si consulteu la nostra pagina blog a Internet podreu veure algunes fotos de les coses que em criden l ‘atenció d ‘aquestes passejades amb mi mateix ,tot i que avui , no.

Avui no hi ha fotos. Bàtua...dons no m’ he deixat a casa la camera... !!!be, la pròxima vegada serà !

M’ he estrenat prenen el camí de Potret , fins a un km aproximadament mes enllà del casc urbà ,fins una cruïlla que hi ha l ‘esquerra del camí i que connecta el camí de Potret amb el camí vell de la Galera (antiga via romana).Costat o costat del camí asfalt la catifa que m’ acompanyava era verda i a molts trams taronja ...Quina llàstima, quin mal de cor veure tant mandarina als arbres i altra tanta ja a terra , tirada pels mateixos pagesos que l’ han de treure dels arbres per a que no xarrupi de l ‘arbre i malmeti la collita de l’any que be.

M’ he apropat a un mandariner del costat del camí i he arrancat un fruit per menjar-me’l. Encara era dols ,un poc ja dessaborit per l ‘època tardana que ens trobem ,però menjable.....amb tanta gent que no te res per menjar i aquí el menjar es fa malbé als arbres perquè a qui pertoca no vol pagar lo que mereix el treball dels pagès.......i desprès ens fan malbé la consciència amb missatges subversius a la tele, sobre tot a l’ hora dels àpats, dient-nos que col·laborem a eradicar la fam del mon....... !!que ja em sembla be ,però no comprenc com podem col·laborar si ningú fa res per deixar que es perdi el menja que cultiven aquesta gent del camp per guanyar-se la vida....no o entenc i amb aquestes reflexions segueixo camí ,arribant a la fi de la connexió del camí que uneix Potret i el camí vell de la Galera. Allí giro de nou cap a l’ esquerra, direcció sud oest i cap al camí, ara carretera del Mas a Sta. Bàrbara.

Al cap de poc metres veig una dona que ve en direcció contraria. Quant soc a uns 50 metres ‘ ella la reconec i veig que porta arrossegant darrera d’ ella un carret de la compra.....no se que hi hagi cap supermercat per allí !! ,pero jo com si res , al creuar-nos la saludo amablement , pero per dintre em segueixo preguntant...que hi fa aquesta dona aquí, caminant per aquest solitari camí i amb el carret de la compra... ???

En uns minuts em presento a la cruïlla entre el camí vell de la Galera i el camí ,ara carretera cap a el Mas de Barberans, just on s’ esta acabant de construir el dipòsit , el nou dipòsit municipal d’ aigua potable. I veig molt de moviment, operaris, paletes , fins i tot el regidor d’ urbanisme....penso que això deu d ‘estar ja a punt i prompte tindrem la noticia de que ja es operatiu...el no pou clar....Paco o a estat de sempre actiu i operatiu.

Paso un poc amb el cap cot per no entretindrem , creuo la carretera i segueixo pel camí direcció a La Galera. Travesso el barranquet del Pelós i al cap ‘ un moment ,des de la finca d’ oliveres que tinc a la meua dreta, una remor sorgida del no res m ‘espanta perquè coincideix amb un núvol d’ ocells que s’ aixequen del terra...són el maleïts estornells que han passat per la plana de no se qui a berenar i sopar les poques olives que queden...Clar , els animalets, també tenen dret a la vida, han de menja....lo mal és que també es una altre pagès el qui ha de pagar l ‘àpat dels milers de estornells que s’ eleven per sobre del meu cap , planejant fins a aterrar uns 100 metres mes enllà d’ on soc jo.

Segueixo caminant fins a l’ altura d’ un camí de terra que queda a la dreta del camí vell de Tortosa a La Galera. Està a uns 100 meres de la carretera del barranc de les Coves i del abocador de runes clausurat. No arribo a la carretera perquè vaig mes tranquil pel caminet de terra i a mes escurço un poc el camí. Ja son les sis i el sol es perd per l’ oest darrera de les muntanyes pel barranc de Valldebous , cap a la Sénia.

Aquest caminet fa cap a la granja d’ Álvaro el pescater, el xalet de les germanes Escude i finalment , per a que us ubiqueu-ho a la circunvalacio que enllaça la carretera del Mas i la Galera, prop de l ‘estadi municipal.

Abans d’ arribar però a tots aquests llocs ,quan el caminet es mes salvatge i poc transitat ,em torno a quedar sorprès. La darrera vegada que hi vaig passar, acabant la tardor ,a aquesta finca que veig ara arrasada i erma i havia un pressegueral fantàstic, de seca ,on al juliol els préssecs penjaven incitant al petit furt per calmar la sed del calorós excursionista.....ara no hi ha res ,terra , còdols i al mig amontegats els esquelets dels presseguers...Torno a pensar en els pagesos i amb els nens que es moren de gana...segur que l ‘arrabassada es deu al desesper del pagès, fart de perdre diners i collites

Mentre tant ,a algun lloc d ‘África ,un nen mor de gana. Possiblement , dintre d’ uns anys ,si seguim així, el nostre pagès serà un altra d`aquestes víctimes de l ‘especulació, un altre d’ aquests famèlics cadàvers caminats que ens ensenyen a la tele mentre sopem..........

Preocupat per les conclusions del a meua passejada, arribava a casa ,mentre les darreres llums crepusculars il·luminaven els cims de Caro REALTS D' UNA PASSEGADA

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: