"TARRACO ELS 4 GRANS", Scipió, Cèsar, August, Vespasià.

12 Maig, 2011 17:53
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa; www.jordifreixa.com  jfk@tinet.org

JORDI FREIXA: ELS QUATRE GRANS DE ROMA,
A REDÓS DE LES PEDRES MIL·LENÀRIES

Sala d’Actes del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.
Del 4 de maig al 5 de juny de 2011.
9 de Mayo de 2011.
El Col•legi Oficial de Metges de Tarragona, ubicat a la Via de l'Imperi Romà, acull des del passat dimecres, dia 4 de maig, una exposició de fotografia digital, obra de l'artista tarragoní Jordi Freixa, sota el títol “Tarraco, els quatre grans: Scipió, Cèsar, August i Vespasià”. Conduí l’acte la doctora Conxa Abril, vice-presidenta del Col•legi, acompanyada dels tinents d'alcalde d'Urbanisme, Xavier Tarrés, i de Cultura, Carme Crespo, que inaugurà la mostra; el secretari de l’Ateneu i comissari de l’exposició, David Domènech, i l’artista protagonista, Jordi Freixa.

Jordi Freixa amb una de les seves obres.

Crònica de Cèsar Pastor
Fotografies de Francesc Basco

Difícilment s'hauria pogut escollir un escenari més idoni per albergar l'exposició de fotografia digital que, sota el títol "Tarraco, els quatre grans: Scipió, Cèsar, August i Vespasià", ens ofereix el popular artista tarragoní Jordi Freixa, president alhora de l'Ateneu de Tarragona. El Col•legi Oficial de Metges de Tarragona, ubicat a la Via de l'Imperi Romà i literalment incrustat en un superb llenç de la muralla romana que cenyia l'antiga Tarraco, acull des del proppassat dimecres dia 4 aquesta suggeridora exposició en què Jordi Freixa ens mostra una síntesi del que serà una exposició més àmplia en què està treballant. Tan àmplia que, segons ell, no s'acabarà mai si tenim en compte la inesgotable font documental, artística i arquitectònica que atresoren les pedres monumentals de la nostra ciutat. La pròpia Via de l'Imperi Romà ja ens produeix una sensació de monumentalitat amb els impressionts carreus del mur mil•lenari. La mostra que avui ens ocupa recull una dotzena de fotografies digitals dels indrets i de les efígies dels personatges més emblemàtics de la Tarragona romana. Aquesta exposició coincideix amb la celebració anual de "Tarraco viva" que compleix ara la seva 13a. edició.

PARAULES DE LA DOCTORA ABRIL.

Obrí l'acte la doctora Conxa Abril, vice-presidenta del Col•legi de Metges, donant la benvinguda a tots els assistents, a títol personal i en nom del President del Col•legi, absent per trobar-se en un altre acte. La doctora Abril expressà la seva satisfacció per haver estat escollit el Col•legi de Metges com amfitrió d'aquest esdeveniment cultural i donà la paraula a David Domènech, secretari de l'Ateneu de Tarragona i comissari de l'exposició que s'inaugurava, qui posà de manifest l'ampli currículum artístic de Jordi Freixa des de l'any 2004 en què va fer la seva primera exposició.


David Doménech, comissari de l'exposició.

Un aspecte de la sala.

JORDI FREIXA: ELS ORIGENS DE LA CIUTAT

Tot seguit, la doctora Abril donà la paraula a l'autor, Jordi Freixa, qui començà explicant amb desimboltura i amenitat el motiu de l'exposició i els detalls de cadascuna de les fotografies exposades, referides als temes següents: Voltes del Pallol, Octavi el Jove, Pax Augusta, Colonia Iulia Triumphalis Tarraco, Muralla romana, Torre dels Scipions, 218, el principi, Naixement de Roma (amb la imatge de la Lloba del Capitoli) i Contrastos del Delta; aquesta darrera en referència a la batalla de l'Ebre en què les naus romanes van derrotar les cartagineses. Jordi Freixa va fer un ampli recorregut explicatiu per cadascuna d'aquestes fotografies, amb gran riquesa de detalls històrics i arqueològics, sobretot pel que fa a la ciutat de Tarraco i fins i tot remuntant-se a la primitiva Cose. Enriquí el seu discurs parlant-nos dels fets d'armes de les legions romanes, els desembarcaments a Empúries i a Sagunt, la divisió del territori peninsular en tres províncies (la Tarraconense –amb capitalitat a Tarragona–, la Bètica i la Lusitània). Però sobretot remarcant l'herència cultural i arquitectònica deixada per Roma a la nostra ciutat, gràcies a la qual avui Tarragona ostenta la qualificació de Patrimoni de la Humanitat. La seva dissertació constituí una veritable lliçó magistral sobre els origens històrics de la nostra ciutat. Jordi Freixa és –ja ho hem dit altres vegades– un fervent devot del tarragonisme, al qual dedica íntegrament la seva obra artística i gairebé la seva vida.

XAVIER TARRÈS: EXALTACIÓ DE TARRAGONA

Després del documentat parlament de Jordi Freixa féu ús de la paraula Xavier Tarrés, tinent d'alcalde d'Urbanisme, en representació de l'alcalde Fèlix Ballesteros. Començà dient que, per coherència, en un acte cultural com aquest correspondria parlar a la regidora de Cultura, Carme Crespo, però que es permetia fer-ho ell per la llarga vinculació que el seu pare i el seu avi havien tingut amb l'Il•lustre Col•legi Oficial de Metges. Elogià la interessant alocució de Jordi Freixa i expressà la seva complaença per trobar-se present en un acte de tan exquisida exaltació de Tarragona i de la nostra història mil•lenària.


Un altre aspecte de la sala.

Un racó de la sala.

CARME CRESPO INAUGURA LA MOSTRA

Finalment Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, pronuncia les paraules rituals: "Queda inaugurada l'exposició de fotografies digitals Tarraco, els quatre grans: Scipió, Cèsar, August i Vespasià, original de Jordi Freixa".

L'acte acabà amb la degustació d'un delicat vernissatge en un ambient de general satisfacció.

Cèsar Pastor


GALERÍA VIRTUAL.


Naixement de Roma

Naixement de Tarraco

Batalla de l'Ebre


Colonia Iulia

August

Voltes del Pallol

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANÀGLIFES "TARRAGONA EN 3D" DE JORDI FREIXA.

16 Març, 2011 18:42
Publicat per jfk, General

Jordi Freixa i Querol   www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org

 EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANÀGLIFES "TARRAGONA EN 3D" DE JORDI FREIXA.

 

      Membre de la Federació d'Ateneus de Catalunya

15 de Marzo de 2011.
En un ambient d'autèntica gala, l'alcalde de la ciutat Josep Fèlix Ballesteros presidí a l'Ateneu de Tarragona la inauguració de l'exposició de fotografia tridimensional, que presenta l'artista Jordi Freixa, sota el títol "Tarragona en 3D".

Crònica de Cèsar Pastor

A l'Ateneu de Tarragona ja es pot admirar per primera vegada una exposició de fotografia tridimensional amb temes tarragonins, realitzada per Jordi Freixa, reconegut fins ara com un excel·lent especialista en fotografia digital.


L'alcalde Ballesteros signa al llibre d'honor de l'entitat

Jordi Freixa comenta l'exposició

Amb la sala plena de gom a gom, obrí la vetllada de presentació el mateix Jordi Freixa en la seva qualitat de president de l'Ateneu i alhora autor de les obres exposades. Mostrà la seva satisfacció per la nodrida assistència de públic i de seguida passà la paraula l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, qui després de saludar els assistents féu una mica de broma col·locant-se les ulleres anàglifes ("red and blue") i dient que ho feia per comprovar si veia el públic en relleu, cosa que provocà el somrís del respectable, i cedí la paraula al secretari de l'Ateneu, David Domènec, qui després d'agrair la presència de l'Alcalde i del públic enumerà cadascuna de les fotografies exposades i les característiques tècniques respectives, i tot seguit féu una breu referència retrospectiva de les exposicions de Jordi Freixa i de les activitats portades a terme per l'Ateneu de Tarragona en els darrers anys.

A continuació Josep Fèlix Ballesteros donà la paraula a Jordi Freixa perquè expliqués les motivacions i el contingut de les seves obres exposades. Freixa, visiblement emocionat, digué que les motivacions han estat simplement el seu profund tarragonisme i el desig de presentar unes imatges de la ciutat obtingudes en gran format anàglifes, en tres dimensions, una tècnica pionera a Tarragona, i afegí que si fos possible dominar la quarta dimensió ell l'empraria per acostar-se encara més a tot allò que vol exposar i oferir tot el millor a la ciutat. Cità el poeta llatí Martel•lus, qui deia que "quan torno a Tarraco reconec que la terra és una forma més de la meva carn". Digué que si bé Tarragona ja havia estat profusament fotografiada des de tots els angles, mai no ho havia estat en 3D, és a dir, en fotografies anàglifes tridimensionals, que ofereix als tarragonins la possibilitat de contemplar la nostra ciutat d'una manera inèdita, per bé que cal mirar-les amb ulleres "red and blue" (vermell i blau) per aconseguir l'efecte tridimensional. Lamentà que l'exposició només recollís unes quantes vistes de Tarragona per la manca d'espai de l'Ateneu i per l'elevat cost del procediment, i clogué les seves paraules desitjant que els assistents gaudeixin contemplant aquestes fotografies tant com ell havia gaudit realitzant-les.


David Doménech presenta l'acte

Ramon Martí comenta l'obra de Freixa

Tot seguit l'Alcalde cedí la paraula a Ramon Martí, vicepresident del Sindicat d'Iniciatives i Turisme de Tarragona i crític d'art, conegut amorosament pels ateneistes com l'Avi Martí, un home que des de sempre ha pres part activa en totes les manifestacions artístiques de l'Ateneu. Digué que això de "crític" deu ser perquè critica la gent. Cità Jules Verne com a profeta de la tècnica tot establint una correlació amb el progrés de la fotografia. Mostrà la seva gran complaença per la primícia artística que representava aquesta original exposició de fotografies en 3D, felicità l'autor i renovà la seva estimació per Tarragona i per tots els nostres artistes.

Parlà després Natàlia Sabaté, comissària d'exposicions de l'Ateneu. Començà felicitant Jordi Freixa per haver sabut conjugar les noves tecnologies amb el seu sentiment de tarragonisme per enaltir amb el seu art fotogràfic la riquesa monumental de Tarragona així com els nostres costums i tradicions amb aquesta exposició que tantes expectatives ha despertat en els mitjans de comunicació. Acabà manifestant el seu orgull per ésser comissària de les exposicions de l'Alteneu, sobretot en aquesta ocasió en què l'obra exposada per Jordi Freixa és pionera en la fotografia tridimensional a la nostra ciutat.

A continuació Josep Fèlix Ballesteros inicià el seu parlament de cloenda tot elogiant Jordi Freixa com a home polifacètic, comparant-lo amb aquells artistes del Renaixement que sabien de tot: ciències, art, literatura. "Però per damunt de tot –digué l'Alcalde– el valor més alt de Jordi Freixa és el tarragonisme que reflecteixen les seves obres". Digué que l'acte que celebràvem coincidia amb el fet que avui mateix li havien lliurat unes làmines enormes que feia un mes que havia anat a signar amb la ministra de Defensa a l'Institut Cartogràfic de Catalunya. En aquestes làmines hi havia una sèrie de fotografies aèries de Tarragona de 1945–1947, en blanc i negre en què la Plaça de Braus apareixia als afores de la ciutat i la Tabacalera encara més als afores. I l'última fotografia, la més propera en el temps, ja en color, mostrava una Tarragona amb molt més detall. La Ministra va dir a l'Alcalde: "Ara ja teniu aquí la vostra ciutat vista amb els darrers mitjans de la tècnica". I l'Alcalde va replicar: "Amb tots els respectes, haig de dir que encara falta la visió tridimensional de Tarragona". Doncs bé, conclogué Josep Fèlix Ballesteros, la visió tridimensional de Tarragona és la que avui ens ofereix Jordi Freixa. Felicitats, enhorabona i moltes gràcies.


Natàlia Sabaté, comissaria d'exposicions comentà lactivitat artística de l'Ateneu

L'alcalde Ballesteros tanca l'acte

Tots els parlaments foren subratllats amb el calorós aplaudiment del públic.

La vetllada es clogué amb la degustació d'un delicat vernissatge ofert a tots els assistents, gentilesa d'Exclusives D. i R. vins i caves.

Breu meditació sobre l'evolució de l'art fotogràfic

Quan a meitan del segle XIX aparegué el descobriment del principi científic basat en la llum com a element primari de formació d'imatges, molts cregueren que es tractaria d'una simple curiositat experimental, sense pensar ni remotament que "allò" pogués esdevenir un art. Però conforme passava el temps aquell descobriment es convertia, cada dia més, en un veritable art: l'art fotogràfic, fins assolir l'extraordinària importancia que té avui la fotografia en tots els aspectes de la vida social i científica. Només cal recordar que amb el descobriment dels raigs X, abans d'acabar el segle XIX ja es podien fotografiar les vísceres del cos humà.

La fotografia és una creació de la tècnica al servei d'un art nou. Un art mecanitzat, és cert, però la representació fotogràfica d'un objectiu, tot i ésser un procés científic, pot contenir el valor d'intimitat per verificar-la i un gust personal per completar el seu atractiu. I la fotografia, entesa com un art, no ha deixat mai d'evolucionar, de tal manera que a partir d'aquelles rudimentàries capses fosques, s'hi ha anat incorporant visor, diafragma, obturador, filtres, color, telèmetre, fotòmetre, flash, gran angular, disparador automàtic i moltes més coses fins arribar a la sofisticada fotografia digital dels nostres dies, que és el cas de l'art que contenen les obres de Jordi Freixa, actual president de l'Ateneu de Tarragona, un entusiasta de la càmera fotogràfica entre altres manifestacions artístiques que també cultiva. Però aquesta vegada ha volgut introduir un nou element en les seves fotografies: el relleu, és a dir, la 3D, per tal d'oferir al públic tarragoní un nou enfocament dels nostres monuments i vistes més emblemàtiques de la nostra ciutat. Congratulacions.

Cèsar Pastor


La sala, plena de gom a gom
EXPOSICIONS DE JORDI FREIXA


2004: Ateneu de Tarragona, “JORDI FREIXA, FOTO ART DIGITAL” foto muntatges artístics – digitals en gran format: 60x40, 70x50 i 100x60 en temàtica variada: Tarragona, Catalunya, objectes, paisatges, etc.

2004: Ateneu de Tarragona, “TARRAGONA A VISTA D'OCELL”. Fotografies aèries de Tarragona en gran format (60x40).

2005: Ateneu de Tarragona, “LES CARES DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA”. Fotografies en gran format (60x 40) amb cita Bíblica.

2005: Ateneu de Tarragona, “TARRAGONA LLUMS I CONTRALLUMS”, Fotografies de Tarragona en gran format (60x40) a l’albada i al capvespre, fotografies que donarien vida al calendari institucional municipal de Tarragona de l’any 2006.

2006: Ateneu de Tarragona, “FAN FAN 20 ANYS” exposició retrospectiva - fotogràfica, del personatge artístic. Fotografies en gran format (60x40).

2007: Ateneu de Tarragona i restaurant les Voltes (sota les voltes del circ romà, segle II d.C.) “TARRAGONA ROMANA, PATRIMONI I HISTÒRIA”. Fotografies emmarcades en muntatge foto – artístic digital, acompanyat d’un petit plotejat amb l’explicació històrica corresponent.

2008: Ateneu de Tarragona: Exposició retrospectiva - fotogràfica en gran format (60x40), “250 ANYS DELS ARMATS DE LA SANG DE TARRAGONA”.

2009: Formació del grup artístic “ART 5” vinculat a l’Ateneu de Tarragona i exposicions col•lectives del grup (8 artistes) al: Pati de Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona, restaurant les Voltes (sota les voltes del circ romà, segle II d.C.) i Ateneu de Tarragona.

2011: Ateneu de Tarragona: Exposició de fotografies anàglifes amb ulleres, (sistema red and blue) i gran format, (70 x 50) “TARRAGONA EN 3D”.

PROPERA EXPOSICIÓ: Mes de maig col•legi de metges de Tarragona exposició: ”TARRACO ELS 4 GRANS”, Scipió, Cèsar, August i Vespasià, els 4 personatges històrics romans que més varen representar per la nostra ciutat i en tenim constància. Fotografies emmarcades en muntatge foto – artístic digital, acompanyat d’un petit plotejat amb l’explicació històrica corresponent.

De 2004 a 2011 més de 30 exposicions col·lectives, i mostra permanent d’obres, a la volta dreta del restaurant les voltes de Tarragona (sota les voltes del circ romà, segle II d.C.). Més informació: www.jordifreixa.com


GALERÍA VIRTUAL.


Amfiteatre

Ancla

Museu Nacional Arqueològic


Canons

Castellers

Claustre Catedral Tarragona

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

UN MISSATGE AL MÓN - UN MENSAJE AL MUNDO - A MESSAGE TO THE WORLD

16 Desembre, 2010 18:07
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org

- Un missatge al món des de Tarragona, Catalunya, Espanya. Tant de bo que aquest desig nadalenc es fes extensiu a la resta de l'any. Bon Nadal.
Aixequem els nostres cors a Déu, font suprema de tot el que existeix, per demar-li Pau i Fraternitat entre tots els pobles del món. 
  
 - Un mensaje al mundo desde Tarragona, Catalunya, España. Ojalá que este deseo navideño se hiciera extensivo al resto del año. Feliz Navidad.
Levantemos nuestros corazones a Dios, fuente suprema de todo lo que existe, para pedirle Paz y Fraternidad entre todos los pueblos del mundo. 
  
  
- A message to the world from Tarragona, Catalonia, Spain. May this Christmas wish be extended to the rest of the year. Merry Christmas.
Lift up our hearts to God, the ultimate source of all that is, to ask for peace and fraternity among all people of the world.
  
 - Un message pour le monde de Tarragone, en Catalogne, en Espagne. Puisse ce vœu de Noël sera étendu au reste de l'année. Joyeux Noël.
Soulevez nos cœurs à Dieu, la source ultime de tout ce qui existe, de demander la paix et la fraternité entre tous les peuples du monde.
  
- Eine Botschaft an die Welt von Tarragona, Katalonien, Spanien. Möge dieses Weihnachten wünschen, den Rest des Jahres verlängert werden. Frohe Weihnachten.
Heben Sie unsere Herzen zu Gott, die ultimative Quelle von allem, was existiert, zu Frieden und Brüderlichkeit unter allen Völkern der Welt zu fragen.
  
- Un messaggio al mondo di Tarragona, Catalogna, Spagna. Che questo Natale fare, il resto dell'anno sarà esteso. Buon Natale.
  Sollevare i nostri cuori a Dio, la fonte ultima di tutto ciò che esiste è per chiedere la pace e la fratellanza tra tutti i popoli del mondo.
  
- nuntio ad orbem Tarragona, Catalunya, Hispania. Haec precor Christmas porrectis reliquum anni. Merry Christmas.
Sursum corda ad Deum omnium rerum primigenius fons existens, et ad pacem peten Fratrum apud omnes mundi.
    
  
- Ένα μήνυμα προς τον κόσμο από Tarragona, Catalunya, Ισπανία. Μάιος αυτή την επιθυμία Χριστουγέννων να επεκταθεί στο υπόλοιπο του έτους. Καλά Χριστούγεννα.
Σηκώστε τις καρδιές μας με το Θεό, την απόλυτη πηγή όλων που υπάρχει, να ζητήσει από την ειρήνη και την αδελφοσύνη μεταξύ όλων των λαών του κόσμου.
  
- Uma mensagem ao mundo de Tarragona, Catalunha, Espanha. Esperemos que este desejo de Natal ser estendido para o resto do ano. Feliz Natal.
Elevamos nossos corações a Deus, fonte suprema de tudo o que existe, você Demari paz e fraternidade entre todos os povos do mundo.
 
Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

TARRAGONA, 10 ANYS DE PATRIMONI MUNDIAL

03 Novembre, 2010 18:50
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol   www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org

 

 

  

TARRAGONA: 10 ANYS DE PATRIMONI MUNDIAL  

 

 

     

 

 

  

      Tarragona, fa ara 10 anys, va ser declarada Patrimoni Mundial. S’han trobat restes del s. IV a.C. corresponents als ilergetes, i posteriorment als cosetans. Publio i Cneo Escipió s’apoderaren d’ella el 218 a.C. i, després de fortificar-la, la convertiren en base d’operacions i quarter d’hivern de l’exèrcit romà.  Capital de la Citerior, es convertí en una formosa i pròspera ciutat, centre exportador dels  vins de la comarca. Actualment, la nostra preciosa urbs continua gaudint d’aquesta bellesa i esplendor a través de les restes dels monuments que erigiren els romans. L’amfiteatre romà fou construït a principis del s. II d.C. Aquí foren martiritzats el bisbe Fruc- tuós i els diaques Auguri i Eulogi (sants de l’església catòlica). Els ciutadans solien menjar el seu pa mentres contemplaven, a l’arena, espectacles de sang i fetge. Ara tenim el futbol,  un esport més civilitzat. L’aqüeducte de les ferreres data del s.I a.C. i és conegut popularment amb el nom de  “Pont del Diable”. Aquest suministrava aigua a la nostra ciutat. L’arc de Barà és, entre els monuments de les seves característiques, el més important dels coneguts a l’antiga província Tarraconensis. El circ romà es construí a finals del s. I d.C. completant el programa d’ordenació urbana del sector oficial de representació provincial de la nostra ciutat. Aquí és on es feien les famoses  carreres de quàdrigues, immortalitzades a la pel.lícula clàssica “Ben-Hur”. El fòrum provincial, La seva construcció es fixa feia l'any 70, en època de l'emperador Vespasià.
 
Un dels fòrums més extensos-de gairebé 8 Ha - de l'imperi romà.
A més és, sens dubte, del
 qual més aportacions documentals ens queden.
 
El motiu es la seva construcció va ser la necessitat de tenir un gran centre per a la
  adminstració social i política de la capital d'una gran província, que comprenia més de 300 ciutats i necessitava allotjar els seus representants, convertint així al Concilium Provinciae  Hispaniae Citerioris.   El fòrum de la colònia, el fòrum provincial,   En els seus temps va representar el nucli de la vida política i social de la ciutat i d'aquí la seva  importància com a restes arqueològiques.
L'àrea destinada als edificis religiosos mantenia un temple dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. 

 També es poden veure les àrees destinades al mercat, magatzems i tallers.

  les muralles, construides els primers anys de la presència romana a Tarraco (finals del s. III – principis del s. II a.C.)  La cantera del Mèdol, el teatre romà, que fou construït a la zona portuària, extramurs, i que es conserva parcialment (algunes de les seves decoracions es troben al Museu Nacional  Arqueològic de Tarragona). La torre dels Escipions, un dels monuments més emblemàtics de la nostra perla del  mediterrani. La vil.la romana de Centcelles, la qual documenta diferents fases d’ocupació (s. II a IV a.C.), una estança de la qual sigué habilitada com a mausoleu. La seva cúpula presen- ta un mosaic multicolor amb escenes de l’Antic i el Nou Testament, les Quatre Estacions i personatges entronitzats. Esdevení un monument clau de l’art paleocristià. La vil.la romana dels Munts, que testimonia un dilatat període d’ocupació (s. I a V d.C.) He deixat pel final els últims dos monuments que completen el conjunt patrimonial tarragoní: el temple i el museu i necròpolis paleocristians. La nova religió enfonsà la civilització romana, donant el relleu a la civilització cristiana, que dominà el pensament i la moral de  tot el món, especialment el que nosaltres coneixem millor: l’occidental. Què seria de la societat occidental sense Tarraco? La nostra urbs va ser vital per a l’evo- lució de la cultura romana, un imperi que cap lider, fins ara, ha estat capaç de ressuscitar. Molts somniaren a fer-ho, com ara Napoleó i Hitler. Cap gobern aconseguí tant de poder, tanta gloria, tanta fama immortal. Encara avui podem gaudir, esbalaïts, de les seves restes. Lleis que encara ens regeixen  (com el pater potestas, basat en l’antig dret romà); tradicions que encara seguim (sota una  aparença cristiana); costums que ara ja no continuem (ja no anem a l’amfiteatre a veure morir  homes, dones i nens), però que hem conservat transformats en festivitats i esports d’orígen  pagà. Així doncs, celebrem l’esplendorosa fundació de la nostra formosa i joliua ciutat a través del seu reconeixement com a Patrimoni Mundial. Certament s’ho mereix.        

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

ELS JUEUS DE CASA NOSTRA

07 Octubre, 2010 13:52
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com  jfk@tinet.org

 

 

ELS JEUS DE CASA NOSTRA

Els poble jueu va arribar a la Península Ibèrica mitjançant les rutes comercials fenícies.

Potser per Cadis, entre els segles XII i VIII a.C. (la Bíblia ja parla de les riqueses de Sefarad).

Amb la romanització, sent Tarraco la ciutat més important de la rebatejada pels romans Hispània, és lògic suposar que els jueus arribessin també a la nostra urb. L’any 70 d.C. l’emperador Titus  destruí el temple i la ciutat de Jerusalem. Els jueus es van veure obligats a patir la diàspora per tot el Mediterrà, arribant segurament també a la capital de la província romana de la Tarraconensis.  Es trobà constància de la presència jueva al país que després és denominaria Catalunya al segle IV de la nostra era, data probable segons la inscripció més antiga trobada a Tarragona, en la qual figura el següent text en llatí, grec i hebreu:  “ Pau sobre Israel, i sobre nosaltres, i els nostres fills”. A més, també es pot apreciar el dibuix d'un canelobre, entre d'altres símbols (com el de l'estrella de sis punxes de l'escut de David).

  Durant la baixa Edat Mitjana, va prosperar a Catalunya la cultura jueva amb aportacions de primer ordre, tant en la cultura com en la ciència.
Els jueus també van ser una peça clau en el procés de repoblació de
la Catalunya nova.


El període més esplendorós dels jueus catalans fou pels voltants dels segles XIII i XIV.
La seva població va augmentar en els segles posteriors i varen establir –se.Els jueus catalans eren considerats propietat directa del rei, de manera que aquests no havien d'estar subjectes als nobles i al sistema feudal que afectava els cristians. D'aquesta forma el rei se'n servia per a cobrar-los impostos especials i obligar-los a fer préstecs. La posició de la corona era la d'afavorir la seva existència per tal de tenir algú capaç de desenvolupar les tasques de metge i prestamista, que eren feines considerades impures pels cristians.Quan un barri o call (carrers) comptava amb institucions reglamentàries, uns edificis comunitaris, sinagoga, escoles, bany ritual, cementiri, etc. es denominava “aljama dels jueus”,  referint-se a un espai urbà i la seva corresponent organització. A Catalunya era habitual denominar els barris jueus "call dels jueus".

A la Tarragona medieval, la comunitat jueva estava establerta, a la Part Alta de la ciutat, el barri jueu o call. Aquest incloïa: el carrer de la Portella, la plaça dels Àngels, la plaça d'en Rovellat, el carrer d'en Granada i altres carrers adjacents (carrer d’Escrivanies Velles, carrer de l’Enrajolat, etc.).


 Els jueus catalans parlaven principalment sobre temes religiosos i legals. No eren araboparlants, però els seus extensos coneixements va facilitar que fossin contractats com a funcionaris per l'administració catalana, tot i que les lleis, massa restrictives, els va fer desaparèixer d'aquesta àrea en concret.Els escrits que han deixat contenen tot sovint traduccions directes de l'hebreu, així com tot d'altres paraules típiques també d’altres parlars romànics, dominats perfectament pels jueus. Aquest dialecte social és anomenat “catalànic”. Però a l'agost de 1.391, els assalts i la destrucció dels calls a Catalunya formen part de la història de l’antisemitisme estès arran d’Europa d’una forma creixent.

   La seva vida quotidiana va anar empitjorant més i més al llarg del segle XV. La major part de la població jueva de Catalunya va emigrar del Regne d’Aragó a Bèlgica, Turquia, etc.. Això explica per què havent hagut una població tan destacada al segle XIV, arran de la publicació del decret d'expulsió dut a terme pels Reis Catòlics el 1492 s’acabà amb la presència dels Jueus, i  aquesta no es restablí fins més de quatre-cents anys després. És per això que no s'ha pogut observar rastres del català en la diàspora. 

El símbol oficial dels jueus a l'exili, a més de la menorah (llàntia de set braços), va ser els dos triangles creuats en forma d'estrella, símbol de l'escut de David (Maghen David).

 

 

  

  

   Làpida funeraria Rabínica, Col-legi d'Enginyeria de Tarragona. 

 

   

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

CATALUNYA, UNA NACIÓ SENSE ESTAT, CRONOLOGIA HISTÒRICA - II

17 Setembre, 2010 15:39
Publicat per jfk, General

 Per Jordi Freixa i Querol - www.jordifreixa.com  - jfk@tinet.org - Facebook: Jordi Freixa

CATALUNYA, UNA NACIÓ SENSE ESTAT, CRONOLOGIA HISTÒRICA - II

  

Corpus de Sang (1640) Proclamació de la República Catalana per Pau Claris (1641) Batalla de Montjuïc (1641) Setge de Tarragona (1641) Caiguda de Lleida (1644) Caiguda de Barcelona (1652) El Tractat dels Pirineus (1659) Revolta dels Barretines (1687-1689) Guerra dels Nou Anys (1688-1697) Batalla de Torroella (1694) Captura francesa de Barcelona (1697) Tractat de Ryswick. Catalunya torna a sobirania de Carles II (1697)
  1. Els Borbons absolutistes i la repressió
Revolta dels Angelets de la terra (1669 - 1774) La Guerra de Successió (1700-1714) Carles III coronat a Barcelona (1705) Batalla d'Almansa (1707) Batalla d'Almenar (1710) Tractat d'Utrecht (1713) per donar fi als conflictes provocats per la Guerra de Successió Espanyola que no és acceptat a Catalunya Setge de Barcelona (1714) Els Decrets de Nova Planta (1716) Els Borbons absolutistes i la repressió Guerra Gran (1793-1795)

Edat Contemporània

La Guerra del Francès (1808-1814) Guerra dels Malcontents (1827) Primera guerra carlina (1833-1840) Desamortització de Mendizábal (1836) Segona guerra carlina (1846-1849) Revolució de 1868 Pacte de Tortosa (1869) Tercera guerra carlina (1872-1876) Primera República Espanyola (1873 - 1874) Bases de Manresa (1898)

El segle XX

Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) Fets de Prats de Molló (1926) La Segona República (1931-1939) Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià Estatut de Núria impulsat per el coronel i president, Francesc Macià en (1932) Fets del sis d'octubre. Proclamació de la República Catalana per Lluís Companys (1934) La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Batalla de l'Ebre (1938) Ocupació franquista de Catalunya (1939) La dictadura de Francisco Franco (1939-1975) Participació dels exiliats a la Segona Guerra Mundial (1939-1945) Afusellament del President Companys (1940) Els Maquis. Invasió de la Vall d'Aran (1944) La transició (1975-1982) Llei per la Reforma Política (1976) Restabliment de la Generalitat (1977). Govern de Josep Tarradellas i Joan (1977-1980) Constitució Espanyola de 1978. Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. Comunitat Autònoma El govern de Jordi Pujol (1980-2003) El govern de Pasqual Maragall (2003-2006) Estatut d'Autonomia de Catalunya de (2006). El govern de José Montilla (2006) Eleccions al Parlament de Catalunya (2010).

   Monument a Rafael de Casanova.

                                 Passeig marítim de Tarragona.

  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

CATALUNYA, UNA NACIÓ SENSE ESTAT, CRONOLOGIA HISTÒRICA

02 Setembre, 2010 14:11
Publicat per jfk, General

 Per Jordi Freixa i Querol   www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org

  

  CATALUNYA UNA NACIÓ SENSE ESTAT -  CRONOLOGIA HISTÒRICA  1

    

La  època prehistòrica a Catalunya (avanç del s VI aC.)

La cultura ibèrica (s VI aC-218 aC)

El procés de romanització (218 aC-413 dC)

 Segona Guerra Púnica. Conquesta romana d'Empúries i FUNDACIÓ DE TARRACO (218 aC)

 Hispània Citerior (217 aC)

Hispània Tarraconensis (29 aC)

Els visigots (413-v 720)

Visigots federats a Catalunya (413-475)

Regne de Tolosa (475-507)

Batalla de Vouillé (507)

Regne de Narbona (507-526)

Regne de Barcelona (526-548)

Regne de Toledo (548-725)

Conquesta musulmana de Catalunya (v 720-finals s VIII)

Revolta berber del Valiat de l'Àndalus (742-743)

Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus (745-755) Independència de l'Emirat de Qurtuba (755-784)

Edat mitjana

Alta edat mitjana

La conquesta carolíngia (759-801)

Conquesta de Girona (785)

Setge de Girona (793)

Conquesta de Barshiluna (801)

Marca Hispànica

Procés d'independència dels francs (879-987)

Destrucció de Barcelona (985).

Conquesta de Catalunya

Unió dinàstica reial (1137). Matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó

Conquesta de Tortosa (1148).

Conquesta de Lleida (1149).

Conquesta de Siurana (1153-54), darrer enclavament musulmà a Catalunya

Pau i Treva de Déu (1173).

Tractat de l'Emparança (1175). Incorporació de la Vall d'Aran a la Corona.

Batalla de Muret (1213). Final de l'expansió catalana a Occitània

Baixa edat mitjana

Conquesta de Mallorca (1229-1230)

Batalla de Portopí (1229)

Setge de Madîna Mayûrqa (1229)

Conquesta de València (1233-1245)

Setge de Borriana (1233)

Batalla del Puig de Santa Maria (1237)

Conquesta de la ciutat de Balansiya (1238)

Tractat d'Almirra (1245) Fixació fronterera de l'expansió peninsular.

Revoltes mudèjars al Regne de València (1244-1277)

Setge de Montesa (1277), darrer enclavament musulmà al Regne de València

Tractat de Corbeil (1258). Fixació de la frontera nord.

Creació del Regne de Mallorca (1276)

Tractat de Perpinyà (1279) Jaume II de Mallorca es declara vassall de Pere el Gran

Setge de Balaguer (1280). Final de les rebel·lions feudals

Expedició a Tunis (1282-1286). Conquesta de Gerba i Quèrquens.

Guerra de Sicília

Vespres Sicilianes (1282). Incorporació del Regne de Sicília a la Corona.

Pau d'Anagni (1294). Sicília torna a mans angevines. Incorporació de Sardenya i Còrsega a la Corona.

Tractat de Caltabellota (1302). El Regne de Sicília torna a la corona.

Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1285)

Invasió d'Aragó (1283)

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

Revolta de Berenguer Oller (1285)

Batalla naval de les Formigues (1285)

Batalla del coll de Panissars (1285)

Confiscació del Regne de Mallorca (1285)

Assalt al castell d'Alaró (1285)

Pau d'Anagni (1294). Jaume II de Mallorca recupera el regne.

Conquesta d'Albarrasí (1284). Incorporació del Senyoriu a la Corona.

Conquesta de Menorca (1287)

Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1300).

Setge d'Alacant (1296)

Sentència Arbitral de Torrelles (1304)

Tractat d'Elx (1305). S'incorporen els territoris al nord de la riba del Segura.

Batalla del riu Cefís (1311). Els ducats d'Atenes i Neopàtria s'incorporen a la Corona (1310-1388)

Batalla de Llucmajor (1349). El Regne de Mallorca és annexionat a la Corona d'Aragó.

Guerra dels Dos Peres (1356-1375)

Tractat d'Almazán S'acaben les discòrdies entre les corones de Castella i Aragó i es restableix la frontera

Unió d'Aragó (1348-1349)

batalla d'Épila (1348)

Unió de València (1348-1349)

batalla de Mislata (1348)

Guerra dels armanyaguesos (1389-1390)

El Compromís de Casp (1412)

Els Trastàmara (1412-1516)

Revolta del comte d'Urgell (1413)

Guerra dels Infants d'Aragó (1429-1445)

Conquesta del Regne de Nàpols (1442)

Guerra civil catalana (1462-1472)

Segona revolta remença (1485-1486)

Edat moderna

Els Àustries (1516-1700)

Revolta de les Germanies (1519-1523)

Setge de Perpinyà (1542). Fracassat intent francès de conquerir el Rosselló.

Any de sa Desgràcia (1558). Destrucció de Ciutadella pels otomans

Expulsió dels moriscos (1609-1610)

Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

Setge de Salses (1639)

Setge de Salses (1640)

La Guerra dels Segadors (1640-1659)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

2a FESTA DEL SOCI, I Ia MOSTRA ARTÍSTICA I LITERÀRIA DE SOCIS DE L'ATENEU DE TARRAGONA

19 Juliol, 2010 14:11
Publicat per jfk, General

 2a FESTA DEL SOCI, i Ia MOSTRA ARTÍSTICA I LITERÀRIA

DE SOCIS DE L'ATENEU DE TARRAGONA.

   15 de Julio de 2010.
(Crònica de Cèsar Pastor. Fotografies de Francesc Basco)
El proppassat diumenge dia 11, la sala de l'Ateneu de Tarragona resultà petita per encabir-hi la multitud de persones que allí es donaren cita per prendre part en la celebració de la "2a. Gran Festa del Soci". Presidí l'acte l'Alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, amb la presència de membres de la junta directiva de l'Ateneu encapçalada per Jordi Freixa qui, amb la desimboltura verbal que li és pròpia, fou el veritable mantenidor de la festa. Assistiren a l'acte Francesc Ferrer, síndic de greuges municipal; Josep M. Buqueras, jurat del premi; David Domènech, secretari de l'Ateneu, i Ramon Rosselló, vocal de Lletres.

  

   Les puvilles amb els seus respectius padrins:

 Mossen jordi Figueres (Vicari Episcopal)

 i el Dr. Federic Adam (Senador Tarragoní).

 A l'estrada es trobaven les pubilles de l'Ateneu amb els respectius padrins. La publilla 2009–2010, Judit Rigol, apadrinada per mossèn Jordi Figueres, vicari episcopal i rector de Sant Joan; la nova pubilla 2010–2011 Elisabet Castell, apadrinada pel doctor Frederic Adan. Ambdues pubilles s'abillaven amb el vestit típic català. La vocal de belles arts de l'Ateneu, Natàlia Sabaté, proclamà i imposà la banda a la nova pubilla.

  

  Foto de familia, Alcalde Ballesteros, amb les pubilles 2009/10 i 2010/11

padrins, i secretari de l'Ateneu Sr. David Domènech i vocal de Belles Arts:

Na: Natalia Sabaté.

 

    

En el context de l'acte es lliuraren els carnets als nous socis de l'Entitat i s'inaugurà la "1a Mostra Artística i Literària de socis de l'Ateneu de Tarragona". L'Alcalde pronuncià una senzilla i sentimental al•locució per felicitar les pubilles i per encoratjar tots els "ateneistes" en la noble tasca de fer tarragonisme col•laborant a l'enfortiment cultural i artístic dels cuitadans. Expressà el seu sincer agraïment a la pintora mallorquina i sòcia de l'Ateneu Margarida Payeres, que aprofitant l'avinentesa féu l'obsequi d'un retrat del nostre primer edil realitzat per ella.


 

  
   Ballesteros agraeix a la pintora l'obra realitzada.
  

A continuació es procedí a l'entrega de premis del concurs "Art, cultura i tarragonisme". El vicepresident de l'Entitat, Carles Clanxet, donà lectura al veredicte del jurat, que atorgà el primer premia a Ma. del Carme Sáez, i el segon premi a Francesc Martí. El tercer premi quedà desert.

  

   El vicepresident Carles Clanxet lliura un diploma al

 Sr. Jordi Freixa com a president del jurat dels premis:

 ART, CULTURA I TARRAGONISME.


Na: Natalia Sabaté, vocal de Belles Arts en la seva intervenció.

Tot seguit Natàlia Sabaté, vocal de belles arts, pronuncià unes paraules per inaugurar al "1a. Mostra Artística i Literària de socis de l'Ateneu", que romandrà oberta fins al 19 de setembre. La Mostra està formada pels grups: teatre "Rauxa", club d'escacs “Capablanca”, coral “in crescendo”, associació d'amicsdel ball de saló "Tarraco dance", col•lectiu poètic "Indret". pallassos “Troupe Trapella”, grup orquestral "Fan Fan show", Art–5, Grup musical "SPEJOS" (pop dels60), grup liric, havaneres de barca i el grup musical de l'Ateneu.

Exposen els seus llibres els escriptors i socis de l’Ateneu: Sandra Barràs, Tecla Martorell, Francesc Basco, Cèsar Pastor, Amando la Cueva, Rafel Calle, Josep Ferrer, Juan García, Rafael Rivera, Pere Camarasa i Núria Gómez.

   L'exposició d'artistes està formada per obres de Joan Blázquez, Tomás Olivar, Mila Piqueras, Joan Sentís, Jordi Freixa, Josep M. Dalmau, Joaquín Cabezas, Pere Camarasa, Pere Joan Salas, Antoni Tomàs, Montserrat Saló, Enric Leor, Alfons Martí, Maurici Montaner, Henrika, Carles Corbella, Margarida Payeras, Josep Farrell, Francesc Martí, Maria Antònia de Haro, Jordi V. Vizcarro, Joan Queralt, Adela Balcavado, Rosa Salas, Ma. Angeles Acebes, Joan Anton Porqueras, Josep M. Llorens i Ma. Teresa Gas.

  

   Ramon Martí comenta l'exposició artística



El vicepresident del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, Ramon Martí, pronuncià unes paraules sobre les obres exposades pels socis.

Els reiterats aplaudiments que sonaven a la sala eren senyal de la satisfacció del públic assistent per tot allò que tenia lloc a l'estrada de l'Ateneu.

La vetllada finalitzà amb la degustació del clàssic còctel Ateneu elaborat pel tascaman tarragoní Eduard Boada.

  

<L'ACTIVITAT ARTÍSTICA DE L'ATENEU

Els homes i dones que regeixen el nostre Ateneu saben ben bé que l'activitat artística i de comunicació és consubstancial a l'ésser humà; és com una necessitat biològica que des de l'albada dels temps ha quedat de manifest tant a les pintures rupestres de decoren les coves prehistòriques com a les inscripcions cuneiformes i jeroglífiques als murals antics. I d'ençà que l'infant intenta dibuixar un arbre o una bestiola servint-se de gargots, tot respon a una necessitat impulsada per la biologia de ser humà.



Tots els socis de l'Ateneu, companys d'ideals i d'afanys, cadascú a la seva manera, donen vida i llustre artístic i cultural a l'Entitat tarragonina, perquè no hi ha cultura sense vida ni espiritualitat sense vitalitat.

Els dirigents del nostre Ateneu ho saben i per això s'esforcen a dinamitzar i infondre vida a la institució, conservant les tradicions genuïnes de Tarragona per tal que no es perdin en el remolí de l'oblit. I sobretot busquen en el tarragonisme els ressorts de la nostra consciència ciutadana amb esforç, coratge i perseverança. Actualment l'Ateneu organitza exposicions de pintura i fotografia, conferències sobre diverses matèries, cinema, nius d'art, sessions de ball, conta contes, etc. També imparteix classes de sardanes i realitza viatges culturals, entre altres activitats.

Totes aquestes consideracions es feren ben paleses en la festa del diumenge passat, que constituí un èxit clamorós de públic i d'entusiasme corporatiu.

Endavant, doncs. Amunt i crits!

Crónica: Cèsar Pastor, fotos: Francesc Basco.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

JULI CÈSAR - TARRACO - I EL MES DE JULIOL

23 Juny, 2010 11:54
Publicat per jfk, General

Per: Jordi Freixa i Querol   www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org

 

 JULI CÈSAR – TARRACO I EL MES DE JULIOL

  

 Cay Juli Cèsar, militar i polític, la dictadura del qual posà fi a la República de Roma, vis- qué de l’any 100 al 44 a.C. Procedía d’una de les famílies més antigues del patriarcat ro- mà, els Julis. Fou educat esmeradament per mestres grecs. Passà la seva juventut dissipa- da, durant la qual començà a apropar-se al partit polític popular, al qual lu unia la seva rela- ció amb Mari.

 

       Es guanyà el suport de la plebe subvencionant festes i obres públiques. Fou adquirint pres- tigi en els diferents càrrecs que portà a terme : qüestor (al 69 a.C.), edil (al 65 a.C.), gran  pontífex (al 63 a.C.), pretor (al 62 a.C.) i propretor de la Hispània Ulterior (al 61-60 a. C.). De tornada a Roma, aconseguí un gran èxit polític al reconciliar dos líders rivals, Cras  Pompei, als quals uní amb si mateix per repartir-se el poder, formant el 1r triumvirat, i així  opoposant-se als optimates, que dominaven el Senat (al 60 a.C.).

     Cras morí, i la rivalitat entre Pompei i Juli no arribà a solucionar-se.      Es llençà a la conquesta del reste de les Gal.lies, cosa que no només completà, sinó que  assegurà llençant expedicions, una a Britània i dues a Germania, creuant el Rin. Amb això arribà a dominar un vast territori, que aportà a Roma una obra només compara- ble a la de Pompei a l’Orient.

     El poder assolit per Juli de seguida preocupà a Pompei, que havia estat elegit Cònsul Únic a Roma, enmig d’una situació de caos per les lluites entre mercenaris (al 52 a.C.).       Comminat per Pompei a llicenciar les seves tropes, Cèsar preferí enfrontar-se a ell, estant  el Senat, lògicament, de part de Pompei.      S’inicià una guerra civil que durà 3 anys, de la qual resultà vencedor. Perseguí a Pompei fins Egipte, on s’havia refugiat, aprofitant per ajudar a Cleopatra a la guerra Alexandrina (al  48 – 47 a.C.).      Pompei és assasinat a Egipte i Cèsar continuà la lluita contra el reste dels  seus partidaris, en especial els fills del seu opositor  derrotan-los a la batalla de Munta (Montilla).      Tarraco avent donat suport a Juli, i durant un congrés a la nostra preciosa ciutat li donà el títol de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

    

  Celebrà la seva conquesta a Roma per tot lo alt. Es proclamà dictador perpetu  amb dret a transmissió hereditària, encara que refusà, en un acte per ell inusitat d’humiltat, la diadema (que simbolitzava la seva divinitat) oferta per Marc Antoni.

  

 Morí assassinat a una conjura dirigida per Casi i Brut el 15 de març del 44 a.C.      Ens legà el canvi de calendari, el qual es mantingué fins el s. XVI, com a obra seva més perenne. El calendari gregorià el substituí fins el present.

  

 El 7è mes porta el seu nom. El 7 simbolitza allò complert, diví, la creació.      La seva obra fou completada pel seu nebot i nét, Octavi August, qui s’arrogà el mes se- güent, l’Agost, en el seu honor, tot seguint les passes del seu avi i alhora tiet predecessor. Així doncs, cada Juliol recordem aquest emperador romà que forma part dels escollits pel destí, dels immortals. Homes de carn i ossos que deixaren una petxada a la interessant his- tòria de la humanitat.

  

 I pels que us aneu de vacances aquest calurós mes... que gaudiu de placidesa, pau i joia.      

COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACO   

 

  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA GUERRA DEL FRANCÈS A TARRAGONA

26 Maig, 2010 13:38
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org

 

 

 

 

 

 LA GUERRA DEL FRANCÈS A TARRAGONA  

 

      La guerra de la independència, coneguda popularment com la guerra del francès, va durar de l’any 1808, en que entraren les tropes napoleòniques al territori espanyol i català, al 1814, en que s’aconseguiren de fer-les fora del tot. Aquí a Tarragona, la invasió tingué lloc del 28 de juny de 1811 (com diu a la placa del Pla de la Seu, davant de la Catedral) al 18 d’agost de 1813. La nostra ciutat pot estar ben cofoia: va resistir un setge de 56 dies, i va ser només gràcies a la traïció d’un dels nostres que pogueren entrar per un dels passadissos que recorren la muralla d’orígen romà que envolta la nostra perla del mediterrani. Com que ens vàrem resistir, l’orgullós napoleó decidí passar per l’espasa a tots els seus ha- bitants, sense perdonar  embaraçades, petits o ancians (per mitjà de Suchet, ell no vingué en persona. Suchet controlà els territoris ocupats, còmodament, des del seu quartell fora de Tarragona.

  

Les dades es guarden als arxius de Tarragona, com ara l’hemeroteca, on trobem, a la re- vista nº 4 de l’Ateneu Tarraconense de la Clase Obrera del 30 d’abril de 1886, (només 73 anys després de la contenda) que van fer: 1.900 presoners, 5.450 ferits i 1.041 edificis varen ser enrunats. L’exèrcit francès estigué 2 anys i 51 dies a casa nostra (del 28 de juny del 1811 al 18 d’agost de 1813). Tarragona quedà reduïda a 300 habitants, la major part dels quals estava formada per an- cians, cecs i retardats. Destruïren murs i castells en la seva foragitada fugida. Bartoletti, l’últim governador, manà sortir de la ciutat a tots els seus habitants, els quals es dirigiren als turons veïns de la Budallera per guaitar des  d’allí, de genolls estant, la ciutat envoltada de flames. Aplicaren foc a 23 edificis, dels quals només 22 explotaren. per l’ordre següent : El for Reial ; els forts de Sant Joan i del Toro ; el castell de Pilat ; el castell del Patriarca ; i les restants foren col.locades a l’espai que ocupa la muralla des del fort de Sant Pau fins la torre de Palau; arcs de l’a- qüeducte; i la torre de Sant Magí, que no explotà. « Un montón de gloriosas ruinas », digué l’historiador Blanch “era el aspecto que ofrecía Tarragona al e- vacuarla los franceses á las cinco de la mañana del 18 de Agosto de 1813”.  Cap ciutat espanyola patí com Tarragona en ares de la independència. Cap registra un assalt i 3 dies de degollament. Cap té un 18 d’agost d’epílog. I s’aixecà com l’au Fènix. Vivim a una ciutat molt especial.

  

Començar de nou és difícil. Tarragona ho ha fet vairs cops, el més dur ha estat després d’aquesta terrible i colpidora contenda.  La nostra joia del mediterrani és immortal, altiva i formosa. D’arrels romanes, tronc cristià i ànima universalista.

    

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

ATENEU DE TARRAGONA, 148 ANYS D'HUMANISME

28 Abril, 2010 13:26
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol  jfk@tinet.org www.jordifreixa.com

 

ATENEU DE TARRAGONA, 148 ANYS D'HUMANISME

 ATENEU TARRACONENSE DE LA CLASE OBRERA 1863 - 1936

 

La primera reunió d’aquests ciutadans plens d’il.lusió tingué lloc a Casa els Montoliu, el 3 de març de 1863, aprovant-se el Reglament de la nova entitat. “ATENEU TARRACONENSE DE LA CLASE OBRERA”  Pablo Codorniu fou el primer president, amb José Clará com a secretari. Juan Mezquida Marín fou el segon.

   

  A la inauguració es feu un exitós ball al Teatre Principal de la Rambla Vella o de Sant Carles, al qual asistiren uns 500 socis, i que fou pel septembre del 1863, coincidint amb les festesde la nostra estimada Santa Tecla.

 

 

 

 Al llarg dels anys canvià de local, canviaren alguns socis, però el que restà igual fou l’esperit engrescador dels seus components vers la cultura i el progrés de la societat. El famós Pau Casals els visità, així com l’escultura als herois de 1811 que tenim a la Rambla Nova pertany a Juli Antoni, antic alumne de l’escola d’Arts i Oficis que desenvolupà l’Ateneu Tarraconense de la Clase Obrera. Arran la guerra civil, l’entranyable entitat es disolgué, i durant molts anys l’espurna humanista restà amagada, fins que el 1989 aparegué de nou, amb nova vida, amb ganes de millorar tot el que fa referència a la nostra ciutat, la nostra cultura, el nostre món.         En questa nova etapa, que continua en el present amb idees i sàvia joves, han estat com a presidents: Antoni Penedès i Aiguader (que el fundà), Julio Pérez Roces, Pere Camarasa i Brunet, i actualment Jordi Freixa i Querol.

    Entre els seus socis es troben: l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley; l’ excalde de Tarragona, Iltrm, Sr. Miquel Nadal i Malé; l’actual l’alcalde, Iltrm. Sr. Josep Fèlix Ballesteros i Casanova; l’arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol i Balcells; el protonotari episcopal i degà general de la Catedral de Tarragona, Mossèn Miquel Barbarà i Anglès; així com regidors, diputats,  senadors Tarragonins,  el síndic municipal de greuges, Sr. Josep Francesc Ferrer i Val,  ciutadans i  ciutadanes il.lustres, artístes, escriptors/es  i tota mena de persones amb aficions culturals, tant de Tarragona com de les nostres contrades.Principals, treballadors/es, gent de totes les classes, agermanants en  un objectiu comú: l’art, la cultura i el Tarragonisme amb projecció també de País: Catalunya i,  com no podia ésser d’altre manera, oberts a altres cultures. 

   

  1989 -

 

  L’Ateneu de Tarragona participa en actes de ciutat, tant religiosos com populars: Reis, Carnaval, Setmana Santa, Tarraco Viva, Sant Magí, 11 de Setembre,  Santa Tecla, Nadal, etc. Portant Tarragona arreu, des de la  Federació d’Ateneu de Catalunya a més de 150 Ateneus de tot el país, i de la resta de l’Estat, i és conegut a molts casals del món on parlen català, per mitjà del Concurs de Poesia Catalana "Mossèn Cinto Verdaguer", que es convoca tots els anys.

    Així doncs, que l’Ateneu de Tarragona visqui altres 148 anys més! Depèn de nosaltres.

  

  Més informació vers l'Ateneu de Tarragona:

http://www.ateneutarragona.net/

 

  

    Recerca Històrica i Correccions; Sandra Barrás

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Armats de Setmana Santa a Tarragona

17 Març, 2010 13:33
Publicat per jfk, General

Per Jordi freixa i Querol   jfk@tinet.org   www.jordifreixa.com

 

ARMATS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA

  

En primer lloc i abans de parlar dels Armats de Setmana Santa pròpiament dit, hauríem de fer una diferenciació entre Armats, Manaies, o Testaferros ( com s’els anomena a casa nostra per la Setmana Gran dels Cristians), o un legionari d’una recreació històrica com la de Tarraco Viva per exemple. Aquests recreen aquells soldats legionaris, curtits, disciplinats, i professionals durant 20 anys de servei, que no podien casar-se ni fer arrels enlloc, fins no acabar el temps de permanència a la milícia. A l’antiga Tarraco, la milícia potser tenia el seu cos de comandament aproximadament per la zona de la torre de l’Arquebisbe, ja que era més natural que les tropes formaren a prop del camp de Mart (Déu romà de la guerra), i d'allí marxaren cap el front. Els armats de Setmana Santa són ( si volem fer una similitud) una Guardia d’honor amb arrels a la famosa guàrdia pretoriana, encarregada de guardar  i rendir honors al  Pretor primer i Cèsar romà de torn desprès (d’aquí  evolucionaran fins a les guàrdies reials o d’honor actuals).  Per Setmana Santa, els armats obren processons i fan guàrdies a Jesús per les ciutats i viles des de que la recreació històrica de la seva passió i mort surt de les esglésies (Concili de Trento 1545 -1563),  i arriben als carrers per a estar més aprop de  la gent del poble. Els Armats arreus d’aquella guàrdia pretoriana recreen els que  a Jerusalem, fa 1977 anys, compliren en  la legislació vigent i portaren a Jesús a la creu.

    

   Legionari romà.

  

  A Tarragona, probablement va existir una Guardia pretoriana durant l’estada d’August a Tarraco, per controlar les guerres Ibèriques contra Càntabres i Asturs (27-25 a.C.) A August se li atribueix el haver perfeccionat formalment aquest cos per defendre’s de possibles enemics envejosos, no fos cas que li passés com al seu oncle, Juli Cèsar.  També ens és lògic suposar que’l nom de torre del pretori vingui de l’estatge a la ciutat de Tarraco d’aquest cos d'èlite personal, del que fora primer emperador romà, i desprès dels  pretors i governadors de la Tarraconensis.  A Tarragona hi ha tres cossos d’armats que pertanyen a tres confraries o gremis de la ciutat. 

 

 

    

ESCAMOT D’ARMATS DEL GREMI DE PAGESOS DE TARRAGONA.

 Aproximadament mig contuberni (4 soldats d’infanteria), amb un Signifer (portaestendart).

  

  

      

 ARMATS DEL GREMI DE MAREJANTS O ARMATS DEL SERRALLO.

   Aproximadament un contuberni (8 soldats d’infanteria), 4 tabalers amb 1 prefectus (Capità), i Signifer (portaestendart).

 

 

 

    

    

  

      ARMATS DE LA SANG DE TARRAGONA, coneguts com a cohort romana. Són vora mitja centúria (1 centúria: 80 -100 homes, segons les èpoques), entre tropa (soldats d’infanteria), tabals, trompeta  i Capità manaies (prefectus i vexialiarius). Són el cos d’Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist de Tarragona. Tenim referència escrita de la sortida d’aquests Armats pels carrers de la ciutat l'any 1778. La més famosa de les seves evolucions és els acataments, coneguts popularment com ha reverencies. L’equipament d’aquests armats a Tarragona guarda una similitud aproximada del que segurament devien portar la Guardia pretoriana en referència al famós relleu dels pretorians del Museu del Louvre de París, Victòria de Trajà vers els Dacis ( actual Rumania), i també a algunes pel·lícules del gènere èpic en més o menys encert.

  

 

  

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

CUINA POPULAR DE CASA NOSTRA. "EL CALÇOT"

15 Febrer, 2010 18:18
Publicat per jfk, General

Per Jordi freixa i Querol.   www.jordifreixa.com    jfk@tinet.org

 

 

 

CUINA POPULAR DE CASA NOSTRA, EL CALÇOT       

 El calçot va ser descobert, a finals del segle XIX, per un solitari pagès vallenc conegut amb el nom de "Xat de Benaiges", qui va començar a coure a les brases els brots tendres, nascuts d'una ceba vella, conreats especialment per a ser cuinats així, i també va ser el qui s‘enginyà l'amaniment o salsa que mengem avui en dia amb algunes variants.

El procés de cultiu comença durant els últims mesos de l'any, quan es sembren les llavors de la ceba blanca. Quan aquesta ceba ja ha germinat i crescut, s'arrenca de la terra que l'acollia i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual seguirà creixent. S'ha d'esperar que despunti el cap com si es tractés d'una ceba normal. En aquest moment (hem arribat al temps d'estiu), s'arrenca de nou i es guarda durant algunes setmanes fins al moment de tornar-la a plantar, una vegada eliminada la part de dalt.
La ceba només ha de quedar semisoterrada i mostrant la blancor de la planta a l'exterior. Hi ha un precepte agrícola que diu que "la ceba ha de sentir les campanes", referint-se a que al plantar-cal enterrar-la molt poc. Segons els pagesos, és millor plantar els calçots en època de lluna vella. A mesura que va creixent la planta cal anar-la cobrint de terra, operació que s'ha de repetir diverses vegades durant el procés de cultiu. Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.  


A partir de les primeres dècades del segle XX, la calçotada es va convertir en un dinar habitual dels dies festius per a moltes famílies. Les arrels del gran impuls experimentat per la calçotada a tot el països poden datar de mitjans de segle, quan la Penya Artística de l'Olla "organitzava les seves cèlebres calçotades a les que convidava a personalitats del món artístic i cultural barceloní, ajudant així a divulgar-la. Avui dia, la calçotada ha anat creixent en popularitat. I es podent veure per les nostres contrades, de gener a març, fumeres per a aquí i per allà. Són com punts de referència de les masies que s'aixequen cap al cel, són com símbols o missatges d'amistat, ón com senyals o salutacions d'un amic realitzats amb el mitjà de comunicació més antic de la humanitat.  La festa familiar o amical comença amb la preparació del menjar, en la qual tothom pot participar. Aquest és potser un dels seus principals encants, Tothom aporta la seva opinió i tots creuen tenir el secret de la millor forma de cuinar els calçots o d'elaborar la salsa.

   BON PROFIT



 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

CARNESTOLTES - CARNAVAL

18 Gener, 2010 13:21
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol    jfk@tinet.org    www.jordifreixa.com

 

EL CARNESTOLTES

 

           

 

  

 

El Carnestoltes ocupa tot un cicle festiu sencer, que procedeix al de la quaresma i que es celebra tres dies abans del dimecres de cendra.

 

  

     Un dels fets més enigmàtics és l’origen de la paraula Carnaval. S’hi veu implícita la necessitat de celebrar la proximitat de la primavera mitjançant ritus de transformació en els quals l’alegria i la disfressa són una replica de l’imminent despertar de la natura.Sembla ser que el carnestoltes guarda una estreta relació amb els antics costums de la cultura mediterrània. Tant jueus com grecs o egipcis celebraven festes amb aquestes connotacions.  

 

 El nostre carnaval, però, entronca directament amb les festes saturnals romanes i agafa elements de les lupercals i matronals que els romans celebraven a l’hivern. En aquestes festes trobem elements rituals típics d’inversió del papers, que implicaven un trasbalsament en l’ordre de la vida i que perduren en el nostre Carnaval actual. Les saturnals romanes, Saturnalia, eren les festes dels esclaus i de les classes socials econòmicament dèbils. Durant els dies de festa, els esclaus prenien les prerrogatives dels amos, els papers s’invertien i havia permissibilitat en qüestions d’ordre social jeràrquic, impensables durant l’any. Un element típic d’aquestes festes era l’elecció del rei Saturnalici. Es tractava de l’elecció d’un individu, entre joves i soldats, com més còmic millor, a qui proclamaven rei, que manava i havia de ser obeït mentre durés la festa. L'home durant l'hivern observava que tot semblava mort: les fulles dels arbres queien, bufaven freds vents, la pluja es tornava neu, la nit era molt llarga i el sol escalfava poc. És per això que l'home ha de fer quelcom per fer passar l'hivern ràpidament i és d'aquí d'on surten les festes i les cel·lebracions.

 

  

 Al 1616 és practicaven festes, balls, saraus, màscares, caputxades, farses, entremesos i altres coses de folga i entreteniment. És quasi bé el que fem a l'actualitat, però hi falta el personatge principal. Amb les guerres del 1640 fins al 1714 la cosa va empitjorar, ja que les guerres no permetien cel·lebrar festes i molt menys la del carnestoltes. Amb Felip V no millorà la situació. Temia que amb tants balls, disfresses i màscares hom aprofités per realitzar venjances personals, conspiracions o coses per l'estil. Va ser Carles III qui n'aixecà la prohibició i el carnaval tornà a prendre una nova embranzida. A partir d'aquest moment les festes van començar a estendre's per tot arreu.

   

 Tot anava molt bé fins que va arribar la Reial Pragmàtica de 1773, que prohibia les màscares, caretes i els saraus. Tot i així la gent feia els ulls grossos i el carnaval es cel·lebrava igualment. A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa quedà prohibida a tot l'estat espanyol. Tot restà prohibit, tan sols els infants la poden recordar tot disfressant-se, portar caretes o anar a enterrar la sardina. Amb la democràcia poc a poc va tornar a prendre form.

   

  

 
Fins ara no havíem parlat del personatge principal: el Carnestoltes. El Carnestoltes és el personatge que representa aquestes festes, neix a Catalunya al segle XVII o més ben dit, els primers escrits provenen d'aquest segle. En el temps pre-quaresmal, els nostres pagesos construïen amb uns pantalons i una camisa vella farcits de palla i amb un tarot al cap i un nas llarg. El penjaven al paller i allí restava fins el dimecres de cendra, que el cremaven com a símbol de la fi d'aquest període. Sembla que fou a mitjans del segle passat que amb el ressorgiment del Carnestoltes a Barcelona s'instaurà el ninot tret de la nostre pagesia com a Rei de la Gresca, i com sempre al final d'aquesta festa s'acaba amb la mort i el testament del Carnestoltes. 
   

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

BON NADAL A TOTHOM

18 Desembre, 2009 14:38
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol   www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org

 

 

  

MEDICINA DE PECAT
(fragments)
D'AMOR

Ah bon amor! ¿E per qual tort
     que us haja fait a mala mort
m'ha acusat la mala amor
     qui em fa estar així pecador
que en pauc no són desesperat?
     Car home qui és en pecat
e qui mala amor lo té pres,
     sens constricció no fa res.
Ah bona amor! ¿porets-me dar
     contricció de ton mal far
per ço que fuja mala amors,
     qui procura plors e dolors,
e en infern mal tots temps haver
     per ço car fan a son voler?
Ah bona amor! tan mal me sent
     car va vós hai fait falliment;
mort só si de mi no us sové
     e que venga a vostra mercè.

  

   Ramón Llull, Palma de Mallorca, 1235 - 1315

  

  La Sagrada Familia, talla exempta del segle XVIII (Catedral de Tarragona)

  

  

 D'ORACIÓ DE TEMS

   

 […]Jesucrist, Sènyer, ah, si fos
     en aquell temps que nasqués vós
e vos vesés infant petit,
     vostres carns nues e poc llit,
pobre de draps, ple de bondat!
    
Ah, con fóra enamorat
en vos veser, venir, tocar
     e contra ergull contrastar,
veent lo rei del cel e el tro
     jaer en paubre lliteló!
Ah, qui fos en cell temps nuirit
     que Jesús fo infant petit,
e com tots jorns ab ell anàs,
     ab ell estés, ab ell jugàs!
Ah, com fóra gauig de plaer!
     Ah, qui volgra als mais haver!
E quan Jesús hac sa etat,
     que hom lo servís a son grat!
E quan fo lliat e pres,
     que hom son companyó estés
en tota la greu passió
     e en la greu mort!
Anc gauig no fo
major que cell que hom pogra haver! […]

  

Ramón Llull, Palma de Mallorca, 1235 - 1315

 
 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4  Següent»