jongrand

Bé, avui només tinc uns minutes per estar connectat, he revisat el correu, he fer una ullada als bloogs escrivint algun comentari i ara estic provant com funciona lo escriure un document i passar-lo al bloog.

Poc a poc aniré aprenen. Fins aviat.

Avui es dia de reis, poca gent pel carrer a primera hora, sembla que totom esta a casa, alguns no per cert, perque cuan la gent es llevi tingui al seu abast laprensa del dia, la barreta de pa, el croasan calentó, i les ensiamadetas de crema dolça, altres tenim que estar al peu del canó;bé, amb mol de gust percert.

Pot ser que amb un dia com aquest, lo més bonic es veure les cares de la gent cuan els i preguntes com a anat la visita dels mags d'orient. Es una imatge que no s'acostuma a veure mol sovint, sigui el que sigui el resultat de la visita, tan si es carbó, regals o inclus res, totom mostra aquella lluentó al rostre encara que només sigui per sentir l'esclat d'emoció dels més petits, inconcients de tot alló que embolta la societat nostra. Uns moments en que els problemes no existeixen, tot queda esborrat durant unes hores; estat vaporos de emocions inconscients, reflexe d'una infáncia tradicional i familiar.

D'altra banda, tenim el dia 25 de decembre, es la forma práctica de oferir els nostres regals per poder disfrutar durant els dies de descans que propicien aquestes dates, tot que de forma espontanea tenim la tendencia a continuar maquillant tot amb l'ilusió de les festes tradicionals, sustituim els reis pel pare noel, donem una relevancia exajerada al icone del tió, cuan abans només cagaba xocolata i torró, ara dona a llum ( per no diro d'altra manera) a ordinadors portatils,  televisions led, rentadores i bé, fins on arrivi l'economia de cadascú.

A mi per exemple, e rebut un regal que no ´m'esperaba, una gutarra eléctrica, una fernder telecaster american standar, una auténtica joia amb la que somiaba desde que tenia 17 anys, cuan vaig tindre l'onor de fer servir durant uns mesos per actuar en directe. N'an pasat ya 27 desde aquells dies de bojeria adolescent, pero la ilusió que sentit a estat arrolladora.

Jo també em deixo arrastrar per aquest sentiment tradicional de la societat, si no fos així, tot seria masa metalic, la resta de l'any, tenim que lluitar amb les normes, els negocis, "els bancs", la competencia dels compayns de feina, en fin, tota una jungla de vidre, que en cualsebol moment es por esbocinar demunt nostre. Pero com jo sempre dic; ANIM QUE SOM FORTS I VALENTS I NO PODRAN AMB NOSALTRES.

Gracies a la meva familia per saber esbrinar els sobnis de les persones amb que comparteixen la vida. t'estimo lourdes.

Set del matí, dia extrany, el cel es fosc, poca claror, vaig tapaded encara que tin fred.

Cuatra espurnes d'aigua esquixen en carrer, pero efimeres es fonen com la vida del moment.

Surt el sol, pasa el nubol. La llum grisa refreda les galtes de l'esportista que corra. Bon dia! -bon dia, no tinc temps, la feina no em deixa aturarme per res, corra, corra vaixan el paseig, mentre jo conto l'inreves.

Dos minuts queden de cinq que tingué, per pensar en aquella noia que veig marxar. Adeu, adeu, bon dia,fins demà.

Hola i gracies a tots per fer posible i crear un espai on ens poguem expresar i compartir les nostres idees.

El més important ara mateix es apendre a funcionar amb un blog, es la primera vegada aconsegueixo escriure algo a la red, espero no trigar gaire a controlar i poder compartir amb tots vosaltes.