VADO II Al Rock Star.

jongrand 13 Febrer, 2012 19:48 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Una estoneta amb VADÓ II.

Fred, molt de fred, però aixo no ha estat excusa per les persones que vam assistir a la actuació dels Vadó II al Rock Star de Cambrils. Per cert, nit en la que es possible que tinguessin el Guines entre musics caducats com jo, artistes i projecte d'artistes per metre quadrat.
Justa mesura es la descripció mes encertada penso que es mereix la banda, justa mesura en el nom...bre de components, 3, justa mesura en el gust per aconseguir un so amb classe, justa mesura de la samarreta de màniga curta den Vadó (amb el fred que feia), justa la entrega del public que en agraïment de la bona feina s'escalfaren les mans picant-les amb convenciment.
Es d'agrair que gent con vosaltres tingui el convenciment de escriure música de veritat, fent servir més que quatre acords, una cançó es mes que un 4x4. Bona feina.
Tots tenim al cap el treball de grans artistes de la música que ens guien per expressar amb la musica els nostres pensaments, amb els quals em apres a desgranar els nostres instruments, apres el sentit del ritme i a connectar amb el nostre public. Aixo es el que crea el gran respecte per les seves obres, i si nosaltres volem aconseguir un forat en el mon musical, nomes tenim un camí, les nostres creacions, (les versions -mes enllà del temps d'aprenentatge- son un complexe exercici de introducció en la ment i la personalitat del autor i un desgranar els sentiments implícits).
Molt bona, per cert, la clucada d'ull per part del David, en la presentació dels components, al que per la meva modesta opinió es el millor baixista que he sentit mai, en Michael Flea Balzary dels Red Hot.
Sort i Rock.
JonGrand, 12 de Febrer del 2012.

Cançó Per Naty

jongrand 14 Desembre, 2011 11:28 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
  • INTRO -Main A- ( base nº17, tempo 105, )

-Solo 1x2

Do7                              Sol6

1-Ahora estoy aquí sentada,

lam7                    FaM7

solo ansío el tenerte,

Do7                             Sol6

te recuerdo emocionada,

lam7                    FaM7

a la luna le pido verte.


Do7                             Sol6

2-Tristeza me ha alcanzado,

lam7                    FaM7

único deseo el quererte,

Do7                             Sol6

de un corazón descarnado

lam7                     FaM7

alma desbocada y ardiente.

-Main B

lasus4                  Sol6

3-Mi vida se apaga,

              FaM7                  Fa8

si a mi lado no estás,

lasus4                  Sol6

te quiero vida mía,

              FaM7                   Fa8

te encuentro a faltar.

Do7                            Sol6

4-Tu recuerdo me ilumina,

lam7                          FaM7

la esperanza me da fuerza,

Do7                            Sol6

en el camino de la vida

lam7                          FaM7

una idea me atormenta.

-Solo 1x2

-Main A

lasus4                              Sol6

5-y aunque el tiempo pase,

               FaM7                        Fa8

la vida gire del revés,

lasus4                          Sol6

con todo mi alma siempre

               FaM7                        Fa8

a tu lado yo estaré. 

-Solo 2x2

lasus4                    Sol6

6- T'estimo vida meua

        FaM7                            Fa8

et trobo tant a faltar.

-Main B

Do7                                   Sol6

1-Ahora estoy aquí sentado,

lam7                    FaM7

solo ansío el tenerte,

Do7                             Sol6

te recuerdo emocionado,

lam7                     FaM7

a la luna le pido verte.


Do7                                Sol6

2-Tristeza me ha alcanzado,

lam7                           FaM7

único deseo el quererte,

Do7                               Sol6

de un corazón descarnado

lam7                              FaM7

alma desbocada y ardiente.

-Main A

 

lasus4                      Sol6

6- T'estimo vida meua

       FaM7                           Fa8

et trobo tant a faltar.

-Solo 2x2 -Main A

-Solo 2x2 + tonadilla a dos voces -Main B

lasus4               Sol6            FaM7              Fa8

7- No, no tornàs, jo moriré, ¿perquè m'has abandonat?

-Solo 1x2

 


Do7 x32030

Sol6 x55430

lamsus4 x02010 - lamsus48 575555 (en estritllo)-

FaM7 x33010

Fa8 xx0565

Arpegio en: 54342343 1x1 compas. Amb arrosseg d'algunes notes.


Marató De tv3

jongrand 19 Octubre, 2011 12:39 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Aconseguim que la canço BALADA sigui el tema solidari de la marató de tv3, només ens queda fins les 12 de la nit, et paso l'enllaç perque l'escoltis i votis per BALADA.

www.tv3.cat/marato/banc-de-sons

CAJA DE MÚSICA.

jongrand 02 Febrer, 2011 11:53 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
 Gira y gira dulce muselina en incesante compás.

 

Brillan sus alas de de plata,

sueña la danza infinita,

melodía alegre,

neblina celeste.

 

Gira y gira dulce muselina en incesante compás.

 

Corre y corre estrella fugaz

enjaulada en castillo de cristal.

 

Levantas la vista

y no encuentras final.

 

Esférico universo,

claustro inmortal.

 

Gira y gira dulce muselina en incesante compás.

 

Suena la chama,

murmullo jovial,

alegres ojos noveles

observan tu danzar.

 

Gira y gira dulce muselina en incesante compás

 

Caja de Música. 8/12/2010


CARTA DELMEU FILL A EL SEU AVI.

jongrand 01 Febrer, 2011 12:41 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
AL COR, SEMPRE AL COR, AVI

Una vida passa, un cos s’apaga, una ànima vola i per fi la tranquil·litat.
Tots aquells esforços, somni realitzats i no realitzats, errors comesos, alegries, penes, decepcions i experiències esfumades en un últim cop d’aire, l’última respiració, l’adéu més amable en el transcurs de l’últim alè d’existència va acabar;
al cor, sempre al cor, avi

El final del teu camí es presenta com una part més del meu, però se que cada dia que passi formaràs part del mau camí, un camí que gràcies a tu serà més ric, més entenedor. Durant la teva vida has aprés coses que has compartit amb mi, experiències, consells, frases... quins consells avi!!, tots ells plens de saviesa i coneixement, tots ells explicats amb tota la intenció per a que el meu camí fos el més correcte, frases que mai oblidaré i encara menys la manera de dir-les;
al cor, sempre al cor, avi

Diuen que erets especial, que tenies un caràcter difícil, però avi,
 tu has estat el meu avi, i com a avi no m’has fallat mai, sempre al meu costat, sempre m’has recolzar en les meves opinions, en els meus actes, perquè ets el meu avi.
Hores i hores hem passat junts, hores plenes de moments, d’expressions, de sentiments, hores que han fet que t’estimi, que t’aprecií com a avi, que entengui i doni valor a petites coses que tinc gràcies a la família i que puc gaudir, família a la qual tu pertanys, i considero que ets una gran peça, un element fonamental del que he gaudit, del que he aprés, amb el que he sentit;
al cor, sempre al cor, avi

Quin caràcter, quin geni!!  Si, a vegades era difícil però així ets tu, i tot el que feies, deies i remugaves forma part de la teva personalitat, no conec a ningú com tu, ets únic, ets el meu avi, el meu avi remugador. Però, qui no es especial? Cadascú de nosaltres som especials, i gràcies a com erets he tingut l’oportunitat de compartir moments amb algú especial, amb el meu avi especial. Això a fet que creixi, adquireixi característiques, adapti gestos teus, ganyotes, expressions, i m’enorgulleix-ho perquè se que em fa una persona especial a mi, que mai ningú se’n podrà oblidar de tu ja que hem aprés tots. Cada moment compartit al teu costat, esmorzars infinits, xerrades a l’hora de dinar, cafès i cafès, lectures... ai el Barça!! Això es teu, com patim el dolors de les derrotes i alegries amb les victòries, exigim més sempre, i això és així perquè has estat el meu avi.

Pots estar orgullós de la família que t’ha rodejat, t’ha estimat, t’estima i t’estimarà, i jo se que mai t’oblidaré perquè he crescut al teu costat, has format part de mi i sempre en seràs un tros, un tros molt valuós.  Les teves mans tosques i arrugades, la cara enfadada, un caminar particular... tot serà dins meu per sempre, gràcies per haver estat al meu costat fins l’últim adéu, d’haver-me recolzat, d’haver-me respectat;
al cor, sempre al cor avi

Ivan Fernández Alsina. 29 de Gener del 2011

CARTA DEL COMPANYT ANTONI PELLICER HONRUBIA A EL PUNT: "ALS MILITANTS DE BASE DELS PARTITS DEL TRIPARTIT

jongrand 29 Gener, 2011 11:53 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
L'anterior govern tripartit, que s'anomenava d'esquerres, no va atendre cap de les demandes que els vaig fer a favor de les persones amb autisme i les seves famílies. Demandes que pretenien ajudes perquè el meu nét i les altres persones amb autisme no fossin discriminades per ser persones amb discapacitat. També perquè les seves famílies poguessin gaudir d'unes hores de descans a fi de poder conciliar la vida familiar, atendre millor el fill afectat d'autisme i els altres fills, poc atesos degut a l'exigència que suposa cuidar sense ajudes un fill amb autisme les 24 hores al dia i durant tota la vida. El que jo demanava no eren privilegis, eren drets humans, i l'obligació legal de protegir-los per part del govern de la Generalitat està recollida en el nostre ordenament jurídic des del mes de maig de 2008, data en què va entrar en vigor a tot l'Estat espanyol la convenció internacional de l'ONU sobre els drets humans de les persones amb discapacitat. Amb aquestes denúncies pretenc que els polítics responsables del govern tripartit no es rentin les mans de la seva responsabilitat en la vulneració reiterada dels drets humans de les persones amb discapacitat, aquestes coses no poden quedar impunes, perquè la impunitat és una porta oberta a la injustícia. Cal que els militants silenciosos de les organitzacions polítiques dites d'esquerres, es plantin davant de les vaques sagrades i demanin una renovació a fons de persones, idees i mètodes. D'altra manera, les esquerres van camí de convertir-se en formacions minoritàries i marginals. Assumir en silenci les vulneracions dels drets humans per part dels seus partits, fan els militants col·laboradors passius i còmplices d'aquestes vulneracions.

(Dissabte 22 de gener del 2011)

UN CUENTO CHINO, TRISTE PERO REAL

jongrand 27 Gener, 2011 11:33 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

“Había una vez un alcalde que alentaba unas elecciones primarias en el seno de su opción electoral durante las cuales se podría optar por su reelección o promover a un nuevo candidato. Ese mismo alcalde cuando realmente vio que existía un contrincante político serio a su proyecto consideró que ya no debían realizarse dichas elecciones primarias porque peligraba su silla (donde dije Digo, digo Diego). Hizo lo posible por desprestigiar a su antiguo compañero, lo expulsó del gobierno municipal donde trabajaba sin cesar y, más aún, intentó convencer a todo el mundo de que a ese adversario había que apartarlo de cualquier representación pública. La misma persona luego se dio cuenta de que sus argumentos no cuajaban al mismo tiempo que ya no tenía el control de la Asamblea de militantes, o sea que quiénes podían discutirle eran más de los que le apoyaban. Entonces convenció a sesenta personas, entre familiares directos suyos y de sus allegados, y trabajadores municipales, ninguno de los cuales había pisado nunca el PSC, para que fueran cómplices del mayor pucherazo ocurrido en la historia democrática de Cambrils. Los hizo militantes al instante y entonces como había afirmado la misma mañana en un medio de comunicación la Agrupación Local pasó de tener noventa a ciento cincuenta militantes fervorosos de su causa casi por arte de magia… dictadura. ¡Ello parece increíble pero es cierto, y no se debería permitir por el irregular funcionamiento de algo tan preciado como es la misma democracia y la pluralidad de opiniones internas que deben respetarse dentro de los partidos políticos! Todo ello ocurrió el pasado viernes 14 de enero en el Paseo Albert número 13 de nuestra bella ciudad. PD: Lo dramático y penoso para añadir es que el Primer Secretario y el Secretario de Organización del mismo partido en la Federación del Camp de Tarragona estaban presentes en dicha sede social consintiéndole y confirmándolo. No fueron los únicos: los de la lógica de la silla consistorial también se alinearon con el pequeño gran hombre desde un buen inicio. Pensaron: uno menos en la carrera de mayo... y se equivocaron mucho. Todos ellos ya no son dignos pues.”

Oliver Klein Bosquet. 25/01/11


EN EL TREN QUE SE ALJA

jongrand 23 Gener, 2011 13:26 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
 

Adiós amiga mía.

 

En el tren que se aleja

parten mi alma, mi vida, mi corazón.

 

Adiós mi alma.

En el tren que se aleja.

 

Tu perfume inunda la estación

y algo se rompe en mi interior.

 

Adiós mi vida.

En el tren que se aleja.

 

Tu destino quieres seguir,

nuevas aventuras vivir.

 

Todo un mundo ante ti,

espero que seas feliz.

 

Adiós mi corazón.

En el tren que se aleja.

 

No puedo tenerte por

miedo a perderte,

 

Adiós amiga mía.

 

En el tren que se aleja

parten mi alma, mi vida, mi corazón.

 

En el tren que se aleja.

09/12/2010

 


¿SOY SOLO UN SUEÑO?

jongrand 22 Gener, 2011 11:14 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
 

Aveces pienso en voz alta

sueño despierto,

¿ porque lo que siento

se esconde adentro?.


El ansia me acecha

al leer tu mirada,

escuchar tus palabras

negando mi alma.


Porque te resistes

a bolar entre nubes,

si yo solo quiero

amarte, no dudes.


Niego perderte,

sellar tus palabras

fundiendo nuestros labios

yo quiero,

en un beso perpetuo.


Ardiendo en el fuego

eterno del deseo,

no logro consuelo

a tu falta de afecto.


Por que si tu alma me anhela,

y tus ojos me llaman,

yo siento el vacío

de un mundo en silencio.


Arde mi corazón

de rabia y dolor,

en continuo desasosiego,

por no tener tu amor.


las noches transcurren

llorando por dentro,

por no tenerte

en los días de invierno.


Si no soy tu dueño

tampoco tu siervo,

soy un suspiro,

o,¿ soy solo un sueño?. 7/12/2010.


Moltes Gracies J_RIUS

jongrand 22 Gener, 2011 10:39 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Gracies per el teu ajud, li donava boltes i no trovaba la manera de ferlo, es que amb aixó de l'informática no soc molt rapid, be ara ja esta, gracies de nou.

Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)