jongrand

 
Amb Montse Castellà al Mara's.

Ah, genial! Mos veem lo diumenge, van ser les ultimes paraules que creuarem el divendres al més pur estil Ebrenc.

A l'era de les noves tecnologies, podem desplaçar-nos per tot l'univers amb un sol clic, però aquest és el problema, "sol". Jo prefereixo pujar a la barca de la Montse, navegar per aquests meandres de l'Ebre, recórrer els arrossars verds amb bicicleta, sentir l'aroma de la terra humida i els arbres calmats, observar la dolça aigua que inunda i ompla de vida el delta, escoltar els sons de la natura, que clama per preservar la seva existència. I tot sense aixecar-me de la cadira, però si en companyia, aplaudint el relat d'una artista que sense més ajuda que ella mateixa, és capaç de fer-nos viatjar per aquests paisatges de la cinquena província.

“Pare el riu ja no es el riu”, reivindicacions per la mort de la natura, d'una societat eclèctica davant la injustícia, la fam, el dèspota comerç, en fi, el negoci de la vida dels altres.

Agradable ha estat escoltar, que no és el mateix que sentir, a la Montse en un ambient serè i respectuós al màxim, tot un plaer.