jongrand

Nats, complint la promesa.
Íntim i entregat, aquest és el sentiment que inunda l'ambient. Quan la professionalitat i el saber fer és el que preval, el contactar amb elpúblic està assegurat, veterania i experiència en un minúsculescenari (clar que després d'unes quantes dècades, la vida segurque alguna cosa ens ha ensenyat). Records, sensacions, nostàlgia,t'envaeixen en tenir de nou davant aquells companys de viatge musical que als anys vuitanta es trepitjaven els escenaris, elsgaritos fumejants, i perquè no reconèixer-ho, asta les revetlles de barri, uns lluitaven pel emergent "Rock Català "altres ho fèiem pel"Rock and Roll "- il · lusió, esforç, somnis, però com sempremanipulats pel món materialista de les productores que de totsnosaltres feien el seu negoci-. Però com aigua passada no moumolins, serveixi'ns aquesta per al bon fer d'aquests nous futursartistes que a casa tenim com a escola de la vida en un consell que la seva carrera guiï amb seny, que no cometin els nostres errorsencara que són ells qui han de ensopegar amb les seves pedresles vegades que necessitin.