FAMILIA AL COR

jongrand 28 Octubre, 2012 13:02 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

FAMILIA AL COR, Lourdes Alsina Matas.

Adaptació del fragment, JonGrand.



la- Avui quan m'he despertat

FA- i no he trobat ningú,

DO- he voltat pels meus records,

SOL- tots aquells un dia perduts


I al fons d'un vell baül

m'he creuat amb els teus ulls,

dolça allí estaves tu,

mantenint el teu record.


Els teus suaus cabells blancs

imponents i senyorials,

com onades navegant,

aquella olor de mar.


Àgils son les teves mans

expertes al teu costat,

amb la brisa càlida,

aquell regust de sal.


FA- Ara tots allí rient

SOL- amb els peus vora al mar,

la- obro els ulls i ja no hi ets,

DO- on era? Ara soc aquí.

SOL-la-FA-DO-SOL.


MI DESTINO

jongrand 27 Octubre, 2012 11:32 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Cae el día, a lo lejos las montañas enrojecen, con mirada perdida un alma nómada prepara su partida.

Arde el horizonte mientras las nubes dibujan cortinas de fuego despidiendo al sol, recibiendo la luna.

Luna, princesa del atardecer, prepara el ascenso a su reino, coronada por los vientos elíseos de la noche.

Las sombras se alargan en el bosque encarnado, silencio pausado, miradas curiosas a la espera del ocaso.

La soledad te invade, ansias esa compañía, el recuerdo de aquellos labios que tantas veces dijeron, te amo.

El calor se vuelve frío, la cercanía distancia, el recuerdo olvido, mi destino, lo único que queda es el camino.


SOMNI O REALITAT

jongrand 18 Octubre, 2012 12:50 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Temps al temps, el temps va corrent, la vida passant, els ulls el mon estan observant, i el cor? On s'esta quedant?. Si allò que portes dins penses que ningú pot entendre, si lo que sumies no ets capaç de realitzar, alguna cosa no està funcionant.

La por, l'ansietat, el neguit que aixo et produeix, creus que no la pots superar, t'agradaria poder mostrar-te tal com ets, però dubtes.

I si en realitat tot es fruit de la teva imaginació? I si aixo simplement forma part d'un mon de fantasia?.


-Penses que podries tindre aquella vida idíl·lica?.


Xerrades amb amics, tertúlies amb les persones que t'embol-ten, converses intimes amb la teva parella..... Esbrines, intentes saber l'opinió de tots, que pensen com veuen a les persones que viuen una vida diferent. La família pesa molt, caus en la certesa de la possibilitat de perdre ho tot, que sincerar-te fos la causa del terratrèmol que faria caure tota la estructura de la teva vida.

Aixo no ho vols per res del mon, desisteixes, et dius a tu mateix que nomes es una fantasia, et justifiques dient que les persones diferents viuen soles, no tenen responsabilitats familiars o simplement han decidit trencar amb tot, tu no et veus capaç.

 

Peró el temps segueix corrent, la vida passant i aquesta sensació continua pressionant, eres jove, ara ja no tant i la vellesa cada dia mes prop i res canvia, tot segueix igual, et resignes i continues somiant, però aixo si, cada dia mes al teu interior per la por a perdre, la por a la solitud, la por al rebutj, tot segueix igual.


NO ME ESTUPEDICES GRACIAS.

jongrand 13 Octubre, 2012 12:50 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Pasa el tiempo y no somos conscientes de ello, absortos en la subsistencia diaria, en la lucha por resolver el eterno rompecabezas de la vida, pero ¿por que de la vida?.

Esta es mucho más sencilla, nosotros somos los complicados, si, un día inventamos una cosa llamada sociedad, en la que construimos todo un entramado de hilos con los cuales eramos capaces de dominar las conductas de los demás seres, con los que podíamos manipular a nuestro antojo el sentimiento de un pueblo, el destino de un estado, el color de un país.

Si tu me entiendes, si yo te entiendo, si ellos nos comprenden y nosotros les comprendemos, por que se empeñan en uniformar nuestra lengua, monopolizar nuestra cultura si nosotros amamos la cultura de todos ya que forma parte del todo, de nuestro ser, con lo que recordamos a los que lucharon por prosperar y forjar un futuro en el que nosotros hoy podamos continuar creciendo.

Ese puñado de personajes se consideran los dueños de nuestras vidas, dictan nuestras doctrinas, aleccionan nuestro pensamiento con instrumentos invisibles, pero efectivos, nos manipulan, nos arruinan y ahora,  NOS ESPAÑOLIZAN.

No gracias, no me españolices, no me europeizes, no me estupedices, déjame ser quien soy, déjame vivir donde vivo y con quien vivo, o al menos, decidirlo a mi mismo, si no estoy agusto aquí, marcharé allí, si no vivo con tigo viviré sin ti, si no comparto tu destino, correré mi camino.

Pero eso si, déjame a mi elegir mi destino.


L'art A Creació De L'entron.

jongrand 15 Juny, 2012 14:32 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
http://ivanfa-arqui.blogspot.com.es/

Montse Castellà Al Mara's.

jongrand 21 Març, 2012 11:25 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

 
Amb Montse Castellà al Mara's.

Ah, genial! Mos veem lo diumenge, van ser les ultimes paraules que creuarem el divendres al més pur estil Ebrenc.

A l'era de les noves tecnologies, podem desplaçar-nos per tot l'univers amb un sol clic, però aquest és el problema, "sol". Jo prefereixo pujar a la barca de la Montse, navegar per aquests meandres de l'Ebre, recórrer els arrossars verds amb bicicleta, sentir l'aroma de la terra humida i els arbres calmats, observar la dolça aigua que inunda i ompla de vida el delta, escoltar els sons de la natura, que clama per preservar la seva existència. I tot sense aixecar-me de la cadira, però si en companyia, aplaudint el relat d'una artista que sense més ajuda que ella mateixa, és capaç de fer-nos viatjar per aquests paisatges de la cinquena província.

“Pare el riu ja no es el riu”, reivindicacions per la mort de la natura, d'una societat eclèctica davant la injustícia, la fam, el dèspota comerç, en fi, el negoci de la vida dels altres.

Agradable ha estat escoltar, que no és el mateix que sentir, a la Montse en un ambient serè i respectuós al màxim, tot un plaer.


ZYRYAB QUEARTET Al Mara's Bar Cultural.

jongrand 12 Març, 2012 00:21 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

 

Zyryab Quartet en el Mara's Bar Cultural.

Tarde de domingo, hora prevista del evento, 19.30, futbol en la tele (de pago) retraso asegurado, duro, pero es así, hay cosas que siempre están por delante de otras. Una hora de espera, durante la cual te vas situando, te tomas el primer güisqui y vas saludando al personal. Hoy ha sido agradable la espera, ya que gracias a ella he conocido en persona a Pacient 88, al que sólo tenia el placer de saludar en la red, una persona que me ha parecido alguien muy cercano y con una sentido de compañía agradable. Tras una amena charla sobre los problemas de ganarse la vida con la música, y alguna que otra batallita, da inicio la actuación, cuatro señores, bueno dos de ellos un poco más jóvenes, pero señores, a los mandos de sus instrumentos, nos dan un recital de saber hacer, una mezcla entre un suave Flamenco y un Jazz bien medido. Agradable escuchar el sonido de ese bajo de seis cuerdas que en manos de Oleg Velasquez hace las delicias de cualquier amante del Jazz, disfrutar con el punteo de José Seguido, ese maestro a la guitarra, los ritmos entre latino y sureño del colombiano Diego Mauricio, y el suave devaneo entre folk y flamenco de Muñoz Falcón, el más joven,(supongo), dan como resultado un ambiente que anima a entrar en contacto con quien te rodea sin poder parar de tener pequeños movimientos al ritmo de la música, y arrancando los aplausos espontáneos a media canción para agradecer la entrega de esos cuatro amantes del buen trabajo.

Una foto al escenario y listo, me marcho, pero no antes sin dejar de saludar a los compañeros de Mar de Música, un abrazo y asta pronto.


Jon Grand, 11/03/2012.


Feedback Al Mara's Bar Cultural.

jongrand 03 Març, 2012 12:20 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Feedback a l'Mara s Bar Cultural.

Nit d'estrena, no pels feedback, sinó, per mi, ha estat la meva primera visita al mara's bar cultural, tot un descobriment per a un mundà com jo.
Retrobament amb velles amistats, barreja generacional, mélange d'estils tribals, però amb una condició comú, l'harmonia d'un suau estil artístic per part d'una jove banda de Pop-Rock dedicada a versionar grans temes gravats a la memòria de tots nosaltres.
Feedback no còpia, no imita, senzillament adapta aquestes obres mestres a la seva pròpia manera de ser, suaus i tranquil·les versions que permeten intercanviar sensacions al públic assistent.
Per a qui si tinc un seriós retret és per aquest públic, be, només al 50% del respectable, que en aquest cas el respecte no ho ha tingut ell, trobo llastimós que després de gaudir del bon treball de feedback, quan es demana la seva col·laboració en la causa al pas de la barretina, sobtadament a la gent li entra una ànsia irresistible per sortir a fumar (copa en mà, no fos cas que el cambrer li doni per retirar aquest got amb un pòsit ja calent de tant marejar-lo i haver de donar-li un glop a l'aixeta de l'excusat), no cal ser tan egoista i mesquí, la llei de l'embut veig que continua funcionant, ells amb la seva consciència, però que després no es queixin de les diferències socials.
Un aplaudiment a l'organització per creure en un projecte com aquest, una abraçada i molt Rock.

JonGrand 2012.03.03.


NATS AL BUO.

jongrand 26 Febrer, 2012 12:21 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

 

Nats, complint la promesa.
Íntim i entregat, aquest és el sentiment que inunda l'ambient. Quan la professionalitat i el saber fer és el que preval, el contactar amb elpúblic està assegurat, veterania i experiència en un minúsculescenari (clar que després d'unes quantes dècades, la vida segurque alguna cosa ens ha ensenyat). Records, sensacions, nostàlgia,t'envaeixen en tenir de nou davant aquells companys de viatge musical que als anys vuitanta es trepitjaven els escenaris, elsgaritos fumejants, i perquè no reconèixer-ho, asta les revetlles de barri, uns lluitaven pel emergent "Rock Català "altres ho fèiem pel"Rock and Roll "- il · lusió, esforç, somnis, però com sempremanipulats pel món materialista de les productores que de totsnosaltres feien el seu negoci-. Però com aigua passada no moumolins, serveixi'ns aquesta per al bon fer d'aquests nous futursartistes que a casa tenim com a escola de la vida en un consell que la seva carrera guiï amb seny, que no cometin els nostres errorsencara que són ells qui han de ensopegar amb les seves pedresles vegades que necessitin.


BUNBURY EN EL SANT JORDI CLUB.

jongrand 17 Febrer, 2012 10:54 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

 

Noche de magia, noche de nostálgica tristeza, de profunda consciencia. Tras un suave prólogo de música ambiental, corridos mexicanos, rancheras melancólicas, se apagan las luces y da comienzo la obra, un alarde de interpretación escénica, cuidada iluminación, sonido exacto y preciso, en fin, todo lo necesario para dejar boquiabierto a un publico entregado e incondicional, que canta de la primera a la última estrofa de todos los temas antiguos y nuevos, para sorpresa y deleite de Enrique. El resultado es muy superior a las expectativas que tenia de antemano, si que pesaba en una actuación espléndida, pero solo cabe un adjetivo: EXTRAORDINACIAMENTE SUBLIME.

Gracias a la complicidad entre Los Santos Inocentes ( Robert Castellanos al Contrabajo, Quino Béjar a la percusión, Ramón Gacías a la impecable baterria, el Reverendo Rebenaque al acordeón y teclados, Álvaro Suite a la desgarrada guitarra y el excelente Jordi Mena a la guitarra y banjo) y el “lisensiado” Enrique Bunbury, el rojo, azul y blanco mezclado con el humo del ambiente, (por mucho que le pese a la ley del tabaco), nos trasladan a esa angosta y polvorienta cantina, al más puro estilo “Tarantino”, entre sudor y sonido, -Va por ustedes respetable-. Y si, con el respeto y señorío de un Licenciado, acomete la oleada de nostalgia y revolución el maestro, (discurso reivindicativo del derecho a expresarse y al libre pensamiento).

Gracias Enrique por esta obra maestra.


1 2 3  Següent»

Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)