Seguir o no seguir, heus aquí la qüestió. Ja fa temps que em vaig encarant amb dos problemes, la droperia i la pèrdua de memòria. Darrerament he escrit molt poc en aquest blog i tampoc en altres paperots, o a l’ordinador, potser perquè la modernitat m’ha empès cap a l’electrònica, amb els correus i els whatsapps, per cert que procuro escriure’ls amb totes les lletres, accents, punts, comes i signes.

   Dic això i en realitat, també sóc un escriptor passiu tant al twitter com al facebook, que em va engrescar al principi però després me n’he anat desinflant. M’agradava una determinada forma de participació, com la que a l’any 2011 va iniciar el malaguanyat Josep Maria Roigé, proposant fer un seguiment dels noms que els carrers del poble, havien tingut al llarg dels anys o al menys des que se’n tenia referència, ens hi vam enganxar el Pep Aleu i jo, i algun altre esporàdic curiós. Es va fer una repassada als noms de tots els carrers i places del casc antic, que en algun indret deu haver quedat guardat, tot i que jo, per si de cas, me’n vaig fer una copia.

   Una altra cosa que em balla pel cap és, el per que? o per a qui?. Quan vaig començar ho vaig fer per comprometre’m a fer quelcom per tenir una vida activa en el període de jubilació que encetava, i de fet em va servir. Aleshores, com que des de Tinet controlaven la gent que obria el blog, vaig tenir la sorpresa de que aquells primers mesos, hi havien entrat entre vuit i nou mil visitants, que no vol dir que tots s’ho llegissin, però ... per alguna cosa hi devien entrar.

   Tot i que la majoria de convilatans de la meva edat, no tenen per costum resseguir els blogs, des del primer dia he trobat alguns, només alguns la veritat, que em deien que  havien llegit, tal o qual cosa. Però en els aspectes pràctics, com podrien ser els comentaris a fer sobre determinat assumpte, el resultat, mínim. Fins i tot, en el tema de les paraules pròpies de Vila-seca, en el que expressament convidava a que se’n poguessin afegír moltes més, que segurament que hi son, només se ni ha aportat una, amb la paraula gutxo que, efectivament es diu a Vila-seca equivalent a porc o guerrí. Val a dir doncs que, des d’aquesta òptica, no valdria la pena.

   Al seu moment vaig ser un fidel seguidor del “Costumari popular” d’Anton Adserias, que va anar fent les seves aportacions a El Pont de Fusta des del 1981 fins el 2007, aleshores ja tenia 86 anys, això el disculpava de que, de tant en tant repetia coses sobre les que ja hi havia escrit abans. I jo ara pensava si no faria el mateix, tot i que només en tinc 74. 

   Deia això del que escrivia l’Adserias, perquè de les coses que he anat escrivint al meu blog, el que més m’importa, és el deixar constància de les coses que he conegut i viscut i que algunes afortunadament i altres malauradament es van perdent sense quedar al record. Potser encara val la pena de recordar-ne unes quantes mes.

   Ho provaré.

 

25/2/18