Des que vaig començar aquest blog m’havia proposat no posar-me en política, que per mi eren coses passades. Però ahir escoltant les ràdios i llegint els diaris, se m’anava omplint tant el pap que em veig amb l’obligació de posar-hi cullerada.

   No vull repetir allò que ja s’ha dit tant a bastament del sectarisme del Tribunal Constitucional que sembla actuar al dictat del govern Rajoy, i sent així com sembla als ulls de tothom, aquest procedir és contrari a la democràcia més elemental, i fins i tot, potser esdevé inconstitucional.

   Ens diuen a tort i a dret que la democràcia rau en el compliment de les lleis, i ens ho diuen a gent de la meva generació, d’abans i després, que visquérem la “democràcia” en que per llei es prohibia parlar en català primer i ensenyar-ne després, en que per llei es pogué afusellar als que havien fet la guerra a l’altre bàndol, per llei es mantingué la pena de mort, el servei militar obligatori i tantes i tantes lleis de la “democràcia franquista”. O no ens regien per les lleis que aprovaven “las Cortes”, com el Fur dels Espanyols, el restabliment de la monarquia, o la llei orgànica de l’Estat del 1966?.

   Ens refreguen dia si i altre també, que la Constitució obliga, que la Constitució prohibeix... Una Constitució votada per la majoria dels espanyols. Però s’ha de dir, que la tal constitució fou elaborada en un entorn en que el soroll de sabres i escopetes arribava a ca las Cortes, no fos pas que, la fessin massa democràtica. Efectivament la vam votar, perquè no tenim més remei, o això o res. Es com a la nostra joventut que ens compràvem un siscents o un doscavalls, i sovint de segona mà, perquè no teníem altra opció, i aquests vehicles van durar fins que tinguérem opció de millorar.

   La democràcia es basa en el vot lliure i és votant com s’exerceix i com es fa patent.

   En canvi sovint, la llei sembla ser que està... per ignorar-la, i això ho em vist en un ample espectre de situacions, des que Suárez va legalitzar el PC, cosa que quasi tothom ho va trobar bé, fins els aprofitats del Consell de Caja Madrid de tiraven de veta de les targes d’una entitat en situació de fallida i que es va haver de rescatar amb el diner de tots, cosa que quasi tothom ho troba malament. Perquè les lleis, avui son d’una manera i de sobte son d’una altra, o ho poden ser, com el cas de la de l’avortament que es pot modificar en funció de les postures polítiques dels legisladors.

   On no hi ha ni llei ni vergonya, és en la potineria de la indemnització de 1.350 milions al Florentino, que han de pagar durant 30 anys els usuaris del gas, per la ineptitud dels governants d’aquests dos grans partits espanyols que tant defensen la Constitució. Que no hi ha una llei que impedeixi aquesta barroeria? Tinc entès que si la comissió de govern d’un Ajuntament dona una llicencia d’obres, amb un informe contrari dels seus serveis tècnics, i es construeix un edifici de dubtosa legalitat, i algú ho denuncia als jutjats, si li donen la raó, la construcció s’ha d’enderrocar, i els costos els han de pagar de la seva butxaca aquells que varen votar favorablement la llicencia. On son els responsables de la llicencia Castor? Que hi diu la Constitució i el Tribunal que la vetlla?