Acabo de sentir al senyor Rajoy després de la reunió de la junta directiva del PP de l’estat espanyol negant el cobrament de plusos salarials extres i en diner negre, durant bastant de temps i per una important quantitat.

   Se m’acudeixen, unes quantes reflexions:

 1.- Em pregunto si el que ha dit avui el president del govern, pot tenir més credibilitat de les que digué temps enrere que en temps de crisis, mai es podien pujar els impostos, i més en concret, que ell no els apujaria mai.

 2.- Acusava als que li volen fer mal a ell, de que, en realitat el que volen és desprestigiar Espanya, es clar que com que l’Estat és ell (com ho deia en Lluis XIV de la França). Va a dir que això, quan s’escau, també ho diuen els de casa nostra, com Pujol amb la Banca Catalana sense anar més lluny.

 3.- Si resulta ser tant pervers que des dels mitjans de comunicació es pugui acusar a polítics y governants, amb afany de perjudicar-los a ells i al que representen, com és que no va dir res, quan es van filtrar des de la poli (sota les seves ordres) al diari El Mundo, acusacions contra dirigents polítics catalans?

 4.- Ara resultarà que al tal Bárcenas, a cal PP del carrer Gènova a Madrid, no el coneixia ningú, que no havia tingut cap responsabilitat. Que casualment passava per allí. Tampoc deu ser cert que tenia diners a Suïssa o que es va aprofitar de l’amnistia fiscal decretada pel seu govern.

 5.- No tinc cap confiança en que algú dimiteixi, aquí no plega mai ningú. Tampoc crec que la justícia resolgui res. En el millor des cassos passarà com en el cas Naseiro. De fet, diuen que el tal Bárcenas va amenaçar desvetllar “coses” si no se li garantia que sortiria indemne de la justícia. És a dir, que tenia confiança en que els caps del PP manaven sobre els jutges.

 6.- Tot i que a les xarxes socials se’n fa un gran ressò, i pel que es veu, hi ha molta indignació, que fins i tot es recullen signatures demanant dimissions, quan es facin eleccions, tornaran a sortir els mateixos o els seus cosins germans. El que va passar al País Valencià, n’és un botó per mostra.

 7.- Per això, hem de reconèixer que tots plegats, acceptem el sistema tal com ens el venen, les corrupcions, els enganys i fins i tot les befes que ens fan. Som massoques, i encara més, molts els hi fan acatament. Per això ens prenen per rucs, al dir-nos que ens ensenyaran les declaracions de renda per justificar els ingressos.

 8.- Els dirigents polítics i els seus periodistes i tertulians amics i col·laboradors, a cada cas que surt a la llum, que son molts i des de molts àmbits, s’afanyen en dir-nos de que els corruptes només són un percentatge mínim del conjunt de tots els polítics. Potser sigui cert, però en aquest país en que els càrrecs públics s’allarguen tant en el temps, els que manen a les institucions i als partits, tenen o haurien de tenir un coneixement de la gent que té al seu voltant, quin és el seu comportament i el tren de vida que porten.

    En resum, que, molt de soroll per no res i ... a esperar el proper.