No fa pas gaire que escrivia de com m’havien aixecat la camisa a Barcelona, i ara resulta que m’ha passat el mateix, i encara pitjor just davant de casa.

Resulta, que l'altre dia al vespre, al tornar cap a casa, de sobte, com una aparició, sense veure-la venir, se'm planta al davant una noia jove, ben vestida i amb una veu melosa i mig ploricona, m'explica que tenia el cotxe aparcat vora l'Albareda de Folch, i que no va poder arrancar. Ho va explicar a un Guardia Urbà que passava i aquest li va detectar que no tenia benzina, perquè possiblement un lladregot li havia xuclat del dipòsit.

Així que, com que ella era de Terrassa i venia molts caps de setmana a Vila-seca, es quedava sense poder marxar ja que no tenia diners i, casualment, s'havia deixat la visa a casa. Necessitava un ajut, d'uns quants euros, per poder comprar combustible i arribar a casa seva. Que el proper cap de setmana ja me'ls tornaria, i que em deixava les seves dades personals o fins i tot una penyora com a mostra de la seva bona fe. Li vaig donar 10 € i que no calia cap fiança, que ja me la creia.

Em va fer mala espina quan va marxar en la direcció contraria a la benzinera, i també em va fer extrany que si venia molts caps de setmana al poble, no hi tingués família o amics a qui anar a raure.

L'endemà, al primer tertulià que em vaig trobar, li vaig començar a explicar pel damunt, i tot just començar, ja m'anava dient tot alló que li volia explicar, i és que ell, hi havia caigut feia una quants dies, i a major abundor, sabia d'un altre incaut que li havia succeït el mateix, i que aquest, quan ho va explicar als companys d'esmorzar, es va trobar que també hi havien caigut més de quatre.

Que la noia no és pas de Terrassa, que viu a Vila-seca al barri de la Formiga, el que vol dir que li deu anar bé aixó d'ensarronar homes una mica granadets, i ... de deu en deu, van fent crèixer el saldo de la llibreta d'estalvis.

Encara que no sigui el cas d'aquells avisos que darrerament rebem per la via de l'internet, alertant-nos d'aquells que ens volen ajudar en la devolucio del diners de la renda i si els hi donem el dni i el numero del compte bancari, es cuiden de buidar-lo. Merò mireu, ja que és del poble i uns quants veïns ja hi hem caigut, doncs els que llegiu això, doneu-vos per avistats i anireu una mica ull viu!