En sóc contrari, menys en tots aquells cassos en que hi ha perill per la mare, per les malformacions fetals, o pel risc de parir criatures deficients. Crec que hi ha suficients mitjans de prevenció de l’embaràs per que no calgui arribar a l’avortament. En tot cas mai no aniria a la manifestació del 17 d’octubre a Madrid, i no pas perquè és lluny, tampoc hi aniria encara que la fessin a Vila-seca.

    Dit això, he de fer constar que em costa molt entendre aquesta moguda promoguda per un nombre d’entitats, la immensa majora de les quals, no conec, ni tampoc sé de ningú, de les persones amb qui habitualment em relaciono que en sàpiga qui son ni què fan, a més de convocar manifestacions.

   Una cosa que sempre m’ha xocat, és poder escatir perquè determinades persones o sectors d’opinió, s’oposen a que altres, puguin fer el que creuen que els hi convé, o que els hi interessa. Això passa amb molts aspectes de la vida (i de la mort) com amb el divorci al seu dia, l’eutanàsia, i fins i tot en quelcom tant elemental com el dret a l’autodeterminació.

   El fet que es reconegui per llei, el dret a unes determinades persones, no vol dir que sigui obligatori per a tothom. La llei de l’avortament que ara es pretén modificar no obliga a ningú que no ho vulgui, a fer-ho. Per això faran molt bé els dirigents d’aquestes associacions  a recomanar als seus associats, afiliats o feligresos, que no facin ús del dret a avortar, però que deixin tranquils a la resta de les persones humanes.

    He fet esment a que la conferència episcopal no és convocant d’aquesta manifestació, però tinc la malfiança de que hi haurà algun bisbe en lloc destacat. Com és que determinats sectors de l’Església Catòlica i en concret l’església oficial son tan bel·ligerants en aquest assumpte i d’altres semblants? Que no es donen compte que s’estan quedant sense “clients”?

    Una cosa és recomanar al col·lectiu de creients que acudeixen (que hi anem) a les esglésies que no facin ús d’aquest dret legal, però als demés, no son (no som) ningú per impedir l’exercici de les seves llibertats.

       Hi ha però una cosa que no tinc tant clara, i és el dret a l’objecció de consciència que puguin al·legar els metges davant una petició d’avortament, se suposa que per raons d’ètica o creença religiosa, i ho comparo amb que, si hi ha un metge que és “testimoni de Jehovà”, que estan en contra de les transfusions de sang, no m’agradaria pas, que si a un familiar o amic li convingués, no li fessin la transfusió tal com ho recomanarien el 99% de la resta de metges. Entre altres motius, perquè he estat donant de sang tota la vida.

    La fotografia, ben dolenta per cert, que encapçala aquest escrit, la vaig fer fa uns dies, a la façana principal i al costat de la porta d’entrada d’una coneguda basílica sevillana, és a dir que en aquest cas l’Església catòlica si implica en la convocatòria, encara que la conferència episcopal pròpiament no en sigui convocant. En aquesta mateixa basílica el passat dilluns, diada a la hispanitat, en acabar la missa major, l’orgue va interpretar l’himne nacional espanyol, està clar.

    Déu n’hi dó!