A vegades les persones humanes sentim vergonya pel que fan els altres. A mi, no és que em passi gaire aquesta mena de sensació, però la vaig sentir de valent el diumenge passat tot veient i escoltant el programa de TV “30 minuts” en que tractava del litigi per les obres d’art sacre entre els bisbats de Barbastre-Montsó i el de Lleida (o potser ara el Museu de Lleida) per la propietat de 113 peces, de les quals 27 s’ha reconegut que estan en dipòsit.

   Uns i altres discutint sobre si la jurisdicció eclesiàstica o la civil és la que ha de prevaldre, o si es tracta d’una sentència o d’una simple acte administratiu. Resultava penós veure capellans o representants eclesials gairebé acusant a la part contraria poc menys que de lladres.

   Vejam, l’Església catòlica no predica l’amor al proïsme?Si fos així de veritat, el que haurien de fer és el contrari. I així hauríem vist als de Lleida, voler donar-los-hi tot als aragonesos, i per altra banda, els de la Franja, que rés, que no ho volem, que vosaltres els heu cuidat tant bé tant de temps, i per això us correspon conservar-los. I en tot cas ens els repartim com a bons germans.

    O potser encara hauria estat millor, com deia la meva dona, que els posessin a la venda i amb els diners recaptats, passar-los a Càritas per ajudar a les moltes famílies que les estan passant magres amb la crisi.

   No puc per menys acabar, sense abans criticar a la consellera de Cultura aragonesa que entre altres bestieses, encara parlava de “Lérida”. En sentit contrari he de lloar les ponderades manifestacions dels veïns d’Areny de Noguera. I finalment encara, lamentar la meva ignorància per desconèixer que, al petit poblet de Roda d’Isabena, avui amb una trentena d’habitants hi ha una catedral que fou de la seu episcopal anterior a la de Lleida.