Acabo de llegir en un dels diaris digitals que veig habitualment, un article sobre els catalans famosos, que diuen sentir-se orgullosos de ser espanyols. En realitat gairebé tots son, dels móns de les arts o de l’esport, i es clar que la declaració pot ser que vagi lligada als possibles contractes que puguin tenir, dels quals en viuen, segurament que molt bé.

    Ara bé, aquesta postura està en total contradicció amb el que fan alguns d’ells, que tot i fer aquesta declaració d’espanyolitat, tenen cura que tenir el seu domicili fiscal a fora, per allò de pagar menys a la Hisenda espanyola.

   El mateix diari digital, una mica més avall, fa una enquesta sobre si aquesta declaració dels famosos és: elogiable (0 %), normal (0 %), criticable (46 %) o bé una provocació (54 %). Encara que molts lectors puguin ser d’una determinada tendència, els resultats no poden ser més eloqüents.

   Un dels que surten en aquesta relació, és el famós esportista del món del basquet, en Pau Gasol, que precisament a primers d’any ha estat notícia per haver assolit la xifra de 10.000 punts a la NBA. Però a més a més d’aquesta notícia que pot semblar-me lògica, quasi que, puc dir que, cada dia mitjans informatius tan catalans com Catalunya Ràdio, RAC1 o La Vanguardia, ens posen al corrent dels resultats dels equips dels germans Gasol, i menys del que hi juguen en Rudy Fernández i en Sergio Rodríguez, i no solament ens donen el resultat, sinó que especifiquen el nombre de cistelles, punts, assistències i rebots que han fet cada ú d’ells.

   Sovint penso que l’interès informatiu d’uns o altres esportistes, deu estar motivat per l’afany de oïdors i lectors, en estar al dia d’aquests detalls concernents amb els famosos basquet’s-men, o potser és que estan en funció del muntant de les seves fitxes, traspassos o sous que cobren, i així es podria justificar l’afany dels informadors en que, en aquests moments de crisi, encarrilin cap a casa nostra els seus guanys, que inverteixin els seus diners al país i que paguin els seus impostos a la nostra Hisenda.

   Potser és per això, ves-s’ho a saber.