Aquesta afirmació l’he escoltat aquest matí per la ràdio i la comparteixo. Però, per què?

Per què el poder no pot confiar amb persones independents? Està clar, les persones independents són un perill pel poder establert, pels poders fàctics i pels visibles, pel poder laic i pel religiós. Són persones molt difícils d’ensinistrar, de lligar amb un collaret al coll, cadeneta inclosa. Són persones que se salten les normes establertes i no acaten submisament l’ordre social proposat i pactat pels poders.

Se’ls ha de perseguir i acabar amb ells per l’amenaça que comporta per l’educació dels nostres fills, pel mal exemple que donen als adolescents i joves, per l’escàndol que representen a la gent assenyada i de bona nissaga.

S’han d’eliminar tots els Sòcrates de la història present. Prenem exemple del passat: els tribunals democràtics grecs, els imperials romans, la Santa Inquisició, les Constitucions de tota mena, ....

Les persones independents són la màxima expressió de la llibertat de l’ésser humà i, com no es deix sotmetre als poders establerts, qüestiona tots els dogmes que sostenen i fonamenten la nostra societat. Contra ells s’aixequen i s’uneixen el poder econòmic, el poder judicial, el poder legislatiu, el poder religiós, el poder policial,....

El poder no admet persones independents, per això les corromp, les prostitueix, les vexa i les esclavitza. I corrompudes, prostituïdes, vexades i esclavitzades les converteix en ídols per a ser idolatrats.

Qui vol ser independent?