Tristes i penoses les darreres intervencions (per a mi totes les que li conec) del Sr Felip Puig.

S'ha convertit en un peripatètic, que em perdoni Aristòtil, de la política catalana. Dóna voltes sobre la mateixa idea, empra les mateixes paraules, encara que en les dues darreres intervencions que l'he escoltat s'ha erigit en l'àrbitre i defensor de les persones intel·ligents. Ja ho sabeu: tot aquell que no pensi com en Felip Puig fereix i insulta la intel·ligència de les altres persones (caram! i la seva?).

La vida sempre ens ha mostrat que les persones més ignorants i "stultes" són les que projecten els seus defectes a les altres persones. Les més estúpides s'afanyen en dir en veu alta i senyalar amb el dit a les que per manca d'arguments volen menysprear.

El Sr Felip Puig, al meu modest entendre, mostra amb les seves paraules, amb els seus judicis de valors, la poca categoria de polític, no el conec com a persona i per això em callo, però sí que puc donar la meva valoració personal com a ciutadà de la imatge que com a polític percebo.

No diu res, no explica res, segueix el seu llenguatge i el seu discurs com si estiguéssim encara en plena campanya electoral. I el que diu són les mateixes frases, les mateixes expressions per acabar-ho tot en un "desastre del govern anterior".

Sr Felip, faci el que cregui més convenient, el meu consell és que reflexioni, sigui més just i equànim en les seves disquisicions, faci una anàlisi crítica del que ha passat i utilitzi la lògica en els seus raonaments.

Tant si ho fa com si no ho fa, al fin al tots trobem allò que ens mereixem.