No hi ha res impossible, però no tot és possible, i malgrat que no pugui ser, acaba essent.

S'apropen dies de fer càbales i especular amb cabòries, de veure qui en dóna més i qui la diu més grossa.

El pacte Mas-Zapatero va donant els seus fruits i les seves espectatives es van acomplint: la pseoconvergència serà el nou govern de la Generalitat de Catalunya. En política tot té el seu preu i els favors és paguen. Ja ho afirmava Aristòtil quan deia que "la natura no fa res endebades", doncs en política elevem a categoria moral aquesta sentència.

Mas serà el nou President de la Generalitat i Montilla, amb un mutis pel foro cap a Madrid, li haurà donat els vots. El PSC, atrapat a les urpes de CiU, es contentarà amb unes quotes de poder i pensar en recuperar els escons i vots perduts en les darreres eleccions, ja que si han de romandre a l´infern de l´oposició, iniciaran un llarg peregrinatge pel desert.

Es tracta d´eliminar del mapa els extrems que fan nosa: C´S PP, ERC i ICV-eua. La jugada "zapatera" tanca el cercle: pacte amb un CiU submís amb Madrid i que serà el senyor feudal del comtat autònom de Catalunya. Ferma la boca als socialistes nacionalistes perquè no li esvolotin el galliner. Elimina la pressió que la resta de partits li causen per la impossibilitat de poder-los manipular.

Per què Guifré el Pilós no va aixecar el cap l´altre dia quan els tenia a tocar?