J.Plou Poemes y mes

Si em demanes que acabi amb la pobresa del món,
¡ho faré a l'instant.!

que viatgi fins al Sol sense cap nau espacial,
¡ho faré solament per tu!

que et dugui de passeig al voltant de la lluna,
¡ho faré amb il·lusió!

retrocedir el temps al dia que ens vam conèixer
¡ho faré sense dificultat!

que creui els mars del món nadant,
¡ho faré de bon grat!

els deserts a peu i els núvols volant,
¡ho faré pel teu amor!

fins i tot demana'm que sigui humil.

Però, per favor, no em demanis
gens impossible...

¡que deixi de veure't...
¡que deixi de cridar-te!
¡que deixi de desitjar-te!
¡que deixi d'entendre't!
¡que t'abandoni!

i sobretot mai em demanis...
¡Que deixi d'estimar-te!

J.Plou

AHIR VAIG DESPERTAR D'UN SOMNI 

Ahir vaig despertar d'un bell somni,

que va orientar els meus sentiments,

em vaig adonar, que les meves ànsies,

s'aferraven al teu cos, per moments;

vaig trobar l'amor en les teves paraules,

i sobre el teu pit, summament acollidor,

em vaig dormir plàcidament... 

les estrelles del cel, baixaven,

a les meves mans tremoloses,

en l'horitzó, el Sol brillava i la pluja,

es va convertiren una suau carícia.

Amb la teva sola presència,

fins la mar es va fer espessa

i el fort vent i la tempesta,

es van tornar en suau brisa…

Ahir vaig despertar d'un somni,

que em va fer sentir, aroma de rosa,

aquesta flor que creia sense olor,

el recés de les teves paraules,

em va ajudar a viure l’amor.

El teu somriure franc,

en el blau dels teus ulls,

brillava pel seu color

i la dolçor dels teus petons,

em va donar força i valor.

Avui vaig despertar del meu somni 

i tu encara no havies canviat.

el meu cos buscava en el teu cos,

la calor d'un punt il·luminat,

per les estrelles que vas posar

en les meves mans... 

Les meves il-lusions,

i la meva consciència
es van fer fortes, 

 amb la teva presència.

J.Plou