J.Plou Poemes y mes

Quan era jove vaig tenir alguna que altra fantasia, gairebé sempre robades al somni.

Va haver un temps que em considerava un il·luminat i vaig intentar exterioritzar-lo amb la poesia, en els calaixos s'amuntonaven folis i folis amb el rastre de la meva fantasia, i les meves realitats, tot el que sentia, el dolor i l'amor, tot el que havia sobre la terra, m'ho feia sentir.

Cada matí la llum il·luminava la meva inspiració com un massatge relaxant, amb fins i delicats dits, els llamps de sol, em feien sentir una música *conciliadora, que alterava el ritme cardíac. Aquesta situació de mig tràngol, era capaç d'alterar la realitat de tal manera, que, tot ho veia bell i romàntic.

Mirava a la gent passar al costat de la meva finestra, amb ulls d'altre món, trobava en l'interior de cadascun, ombres d'antics amors, que tractava de plasmar en els meus escrits per a fer-los perdurar, llegia centenars de poemes i alhora escoltava cançons d'amor.