[Cançons ] 18 Setembre, 2013 20:07
Si fa anys els meus estius es podien resumir amb el número de concerts de Lax'n'busto als que havia asistit... aquest estiu que encara no ha acabat es podria valorar per les vegades que he vist actuar el Joan Dausà.  Des de'l primer cop que vaig escoltar el Jo mai mai aquest noi m'ha sapigut captivar, la seva tendressa, i el seu sentimentalisme, sense ser carrincló, amb un toc dolç. I ara, al haver escoltat aquesta canço als seus concerts, i buscar-ne un video, m'arriba al cor i em fa estimar més la música.
 

 
Joan Dausà - Ja no et brillen mai
 
Ja se que no vas anar a estudiar anglès.
Ja se que vas anar a Londres amb ell.
I el dia que tu i jo feiem anys, anaveu agafats de les mans per green park.
I jo sol a casa esperava la teva trucada.

Ja se que la Merce no existeix.
Ja se que els dijous sopes amb ell.
I que et recull al parc a les nou, o sota l'arc els dies que plou.
I et lleves i esmorzes cansada i deixes al plat la torrada.

Potser no és més que un detall, però es que els teus ulls ja no brillen mai.
I des de el llit tanco el llum cansat del costum de sentir-me estrany.
I trenco aquest silenci odios per dir-te:
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....

No saps que avui et vinc a buscar.
Sorpresa! Anem a un concert del Serrat.
No veig que et faci gaire ilusio però penso que potser les cançons t'animen.
I ell canta Lucia i em giro i et veig adormida.

Potser no és més que un detall, però es que els teus ulls ja no brillen mai.
I des de el llit tanco el llum cansat del costum de sentir-me estrany.
I trenco aquest silenci odios per dir-te:
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
Ja no et brillen mai....
[Cançons ] 12 Juliol, 2013 14:54
Despres de l'últim capitol de Gran Nord aquesta canço no para de sonar dins el meu cap...
 
No vine aquí para hacer amigos 
pero sabes que siempre puedes contar conmigo. 
Dicen de mí que soy un tanto animal, 
pero en el fondo soy un sentimental. 

Mi familia no son gente normal 
de otra época y corte moral. 
Resuelven sus problemas de forma natural. 
Para qué discutir, si puedes pelear. 

Dame una sonrisa de complicidad 
y toda tu vida se detendrá. 
Nada será lo mismo, nada será igual, 
ya sabes... 
Feo, fuerte y formal. 

En el calor de la noche, 
a plena luz del día, 
siempre dispuesto para alegrarte el día. 
Soy hombre de bien 
a carta cabal 
y como el DUQUE: 
feo, fuerte y formal. 

Mi fama me precederá 
hasta el infinito y más allá. 
Y vive Dios que escrito está: 
“Si te doy mi palabra, 
no se romperá”.
[Cançons ] 03 Abril, 2013 14:30

Cada cop m'agrada més polseres vermelles, perque t'ensenya que malgrat tots els problemes que la vida et porti SEMPRE s'ha de tirar endavant i lluitar per alló que desitges.

I aquesta canço rebossa optimisme per totes parts. 

Fil de llum - Andreu Rifé

Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant...
Quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí.

Llavors m'esforço en recordar
la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira, espera,
aixeca't sense pressa,
inspira, refes-te,
la vida al món t'espera.

Quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar...
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m'ajudava a avançar...

Torno altre cop a recordar
la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira, espera,
aixeca't sense pressa,
inspira, refes-te,
la vida al món t'espera.

 

 

[Cançons ] 09 Desembre, 2012 11:27

M'agrada molt aquesta canço. Primer perque ha sigut part del descobriment del Joan Dausà. Un music que amb les seves cançons enamora. I aquesta ho fa especialment, una melodia preciosa. Encara flipo de que fins fa ben poc no sabia ni qui era, però quan més escolto més m'encanta. I és la veu del Xavi Masdeu, si us plau, que fa anys que en sóc fan!

I segon perque per les dates properes al Nadal és sovint quan trobem més a faltar aquelles persones que ja no hi son, i aquesta canço fica en paraules aquella sensació, de celebrar una festa amb un petit buit dins del cor. Però no es tristesa, ni anyorança, sino un sentiment de que encara hi son ben pressents.

Si ens veiessis - Joan Dausà

És Nadal i a casa prop de l'arbre el tió sonriu als nens
que corren a la cuina on nerviosos esperen que els cridem.

Si els veiessis....

Sota de la manta hi a joguines i un detall pels grans.
Sento algu que crida tothom a taula és hora de dinar.

Si ens veiessis..... si ens veiessis....

I si veiessis la petita com s'enfila a la cadira
i recita un vers d'un estel que creua el cel,
i el tiet que entre cava canta la nadala que amb tu sempre cantava:

"Pastors aneu a Betlem i busqueu l'estable on plora un nen que te fred.
Porteu roba i alguns troncs i cuideu la mare i el petit nadó."

Tapo la petita que ha quedat adormida en el sofa,
i l'Oriol explica que te una amiga a la universitat.

Si els veiessis... Si els veiessis...

I si veiessis com cantem entre cava i cava aquella nadala que tu sempre cantaves:

"Pastors aneu a Betlem i busqueu l'estable on plora un nen que te fred.
Porteu roba i alguns troncs i cuideu la mare i el petit nadó." 

 

[Cançons ] 15 Octubre, 2012 18:14