Colònies a Prades
Poques coses hi ha comparables a sortir uns dies fora de casa amb un grup de nens i monitors ben nombrós. Aquest cap de setmana, 80 membres de l’Esplai del Casal Riudomenc hem estat de colònies a Prades . . . ( fes clic a Segueix ) . . .
El cap de setmana ha estat difícil, perquè tot i que feia temps que s’estava treballant en les activitats a realitzar, al cap d’una hora d’haver arribar a la casa de colònies ja es va posar a ploure, i no va deixar de fer-ho durant tot el cap de setmana.
La veritat però, és que els nens s’ho van passar d’allò més bé, i això va ser degut a dos fets significatius: el primer d’ells va ser que la casa de colònies disposava de grans espais interiors i vam poder adaptar part de les activitats preparades a l’exterior per a realitzar-les a l’interior. El segon motiu, i segurament més important, és que l’equip de monitors va funcionar de primera. Tots ben compenetrats, conscients de la responsabilitat que tenien entre mans, amb iniciativa per a imposar-se a les dificultats del temps i capacitat per a transmetre optimisme als nens i fer que s’ho passessin bé. Jo n’estic molt content de l’equip que va haver-hi a aquestes colònies, i els comentaris de la resta de responsables anaven molt alineats amb aquesta opinió.
Però va, anem per feina i anem a veure fotografies!! (eps! La majoria de fotografies són de la meitat de la colònia, el grup de grans, ja que era el grup on jo estava de monitor).
El dissabte a les 10:30 del matí tothom ja estava carregant bosses i frisant per a pujar al bus i començar la sortida!
En arribar vam fer diferents jocs ràpids i dinàmics per tal d’estirar les cames i començar a conèixer l’entorn, però al cap de poca estona ja va començar a ploure. Així que vam avançar una mica l’hora de dinar i ens vam menjar el que cadascú s’havia (o li havien) preparat a casa.
El temps no va millorar, i la barreja de boira i pluja es pot veure en aquesta fotografia de la típica font de Prades, en un moment que uns monitors van anar a comprar quatre coses que ens feien falta per adaptar els jocs a l’interior de la casa.
I a la tarda, els grans ens vam posar a fer un talleret. Gorra groga per a tothom, pintura per a roba, i pinzellet . . .
. . . tots amb el lema L’esplai no para mai i després cadascú les guarnia amb aquells dibuixos que li feien més gràcia.
A la tarda - vespre vam veure una pel·lícula en un projector de vídeo i un bon equip de so que vam trobar a la casa i després a sopar!
Després de sopar, mentre la pluja i la boira continuaven acompanyant-nos, vam anar a la sala gran de la casa de colònies i vam fer una mica de ball. Tots a dalt de la tarima!!!
Ens fem una fotografia diferent? Tots a terra!
I després . . . fotografia de tot el grup de grans a la pista de ball!
I després tots cap a dormir. Com a mínim havíem pogut fer una mica d'exercici!
Al matí, només obrir els ulls, tota la colònia va fer un acte reflex . . . pujar la persiana de l’habitació i mirar si plovia! . . . la realitat va ser que la boira i el xim-xim seguien acompanyant-nos. . . doncs ens en vam anar cap a esmorzar! Un bon esmorzar amb cereals, pa amb tomàquet i embotit, nocilla, mermelada, fruita, ... n’hi havia per tots els gustos, però va ser un gust veure que la majoria agafaven el pa amb tomàquet, encara que ho acompanyessin amb algun altre dels aliments que s’oferien.
Després d’esmorzar, ens vam tancar a la sala del teatre i un cop fet equips, vam estendre un gran tauler de trivial i vam fer una bona partideta . . . xec, hi havia nens amb un molt bon nivell de cultura general, molt per sobre de la típica de la seva edat!
Després d’això va parar de ploure una estona! Així que vam sortir a fer un tomet i caminar pel voltant de la casa fins a l’hora de dinar. . .
I mentre esperàvem que els nens acabessin de dinar . . . fotografia d’uns quants monitors!
I com que la pluja seguia sense tornar . . . vam agafar la bossa, la cantimplora, la roba d’abric i . . . a visitar uns quants castanyers amb una bona caminadeta en mig de la incondicional boira!
Ara, abans de tornar cap a la casa, una fotografia de grup amb tots els nens i monitors del grup de grans!
Arribats a la casa, endrecem tot el que queda una mica escampat, i els pares ja arriben per a recollir-nos. Així que després d’ensenyar la casa als pares, recollir els tallers, tornar les targetes mèdiques i cantar l’hora dels adéus . . . fotografia de grup de tots els monitors!!!
Josep M va dir: El Lluís com mai !
20/03/2006, at 11:56 [ Respon ]
Avui obro jo els comentaris . . . però és que repassant el cap de setmana, no he pogut parar de fer-me un bon fart de riure quan m'han vingut al cap alguns dels acudits i jocs de paraules del Lluís . . . i és que feia mesos que no el veia en un nivell tant alt!!!
Dino va dir:
20/03/2006, at 19:10 [ Respon ]
Tot això són vots en el futur, eh?
morritus va dir: Ho creus de debò?
20/03/2006, at 21:11 [ Respon ]
Ho creus de debò? De debò ho creus? Penses que una persona dedica tant del seu temps lliure, tant de la seva vida privada, tanta emoció, tants moments, tantes rialles.. i, perquè no, tants mals de caps per assegurar-se (segons algunes persones) que això són uns vots en el futur???
Jo crec amb fermesa que només algú que no ha passat mai per l'apassionant món de l'esplai pot qüestionar-se un tema així; que només algú que no comparteix il·lusions amb altres monitors pot qüestionar-se un tema així;que només algú que no ha estat dissabtes a la tarda divertint-se amb la canalla del poble pot qüestionar-se un tema així; que només algú que no ha compartit il·lusions amb joves amb inquietuts semblants pot qüestionar-se un tema així; que només algú que no és o no ha estat MONITOR pot qüestionar-se un tema així...
Això no és política, això no són vots; això és il·lusió, ganes de fer, ganes de dedicar, ganes de riure, ganes de sominar, ganes d'emocionar-se, ganes de... ganes d'ESPLAI!
Joan va dir: Però que dius?
21/03/2006, at 08:33 [ Respon ]
Jo porto els meus fills a l'esplai des de que l'edat els hi va permetre entrar-hi. I puc assegurar a tothom que no hi he vist mai fer-hi res que pugui fer pensar en política.
La veritat, hem feu por aquest tipus de gent que us ho mireu tot per aquest prisma . . . estem parlant de nens! com podeu ser així? teniu idea de la tasca que cada setmana fan els monitors?
Eduard va dir: L'esforç sense preu
21/03/2006, at 11:34 [ Respon ]
De petit, a les tardes del dissabte anava al Cercle, després vaig ser Monitor del Casal, ara sóc només un pare que porta el fill a l'Esplai del Casal. Els anys han passat, els noms s'han adaptat als temps canviants, però només us puc assegurar que tota la feina, els valors i les actituds que en aquestes activitats totalment voluntàries es desenvolupen són tan agraïdes, que aquesta és la màxima recompensa que es pot demanar.
Les persones que estan acostumades a donar, sense esperar res a canvi, com per exemple un monitor, és fàcil que amb el pas del temps segueixi implicada en altres aspectes socials en que el voluntariat conflueix amb opcions polítiques.
Només vull dir que no s'han de veure fantasmes on no n'hi ha, i que barrejar les coses és només voler fer mal a les persones que dediquen molt del seu temps a treballar pels altres, siguin nens o siguin adults.
Moltes gràcies.
paco va dir: es la ostia prades
23/02/2009, at 15:03 [ Respon ]
jo vaig anar a cinque i a sise i son la puta canya