Fent camí per la vida

De vegades recorrem llargues distàncies per a visitar un o altre indret que promet ser fantàstic. Però no cal anar gaire lluny per a sentir-te envoltat de la màgia i l’encís de la natura. L’Arbolí, enclavat al mig de les muntanyes de la Mussara i envoltat d’ufanosos boscos és el punt de partida d’una petita ruta que et porta a viure aquests sentiments. . . (fes clic a Segueix) . . .

. . . el diumenge 5 de febrer vam anar a fer aquesta ruta amb els amics del Centre Actiu i la veritat és que el record és d’allò més agradable. Em voleu acompanyar? Doncs som-hi!

A les 10:00 l’Arbolí encara està tapat sota un petit llençol de boira i el fum dels focs a terra s’hi suma per a donar-li un to misteriós . . . com si ens previngués de les diferents sorpreses que el camí ens depara.

Deixem els cotxes en l’espai reservat a tal efecte a l’entrada del poble. Motxilla al coll, botes ben cordades i jaqueta ben cenyida. . . i una bona dosis d’alegria per a començar la caminada.

Traspassem el poble acompanyats per diferents gossos autòctons que a cops de cua agraeixen la nostra presència pels carrers . . . i just darrera de les cases comença l’antic camí de ferradura que ens portarà a l’ermita de Sant Pau. Aquest camí té un fort desnivell i val la pena pels no iniciats anar pujant a un ritme lent i constant per tal de no cansar-nos només començar.

Passem pel costat de l’ermita i continuem el senderó fins l’antiga masia anomenada Mas Nadal, i d’allí ja agafem la pista GR-7 que porta cap a la Mussara.

Continuem uns 20 minuts la pista fins que trobem un pal indicador que ens fa trancar cap a l’esquerra per a continuar per un pas de ferradura fins al poble de Gallicant, a 860 metres d’altitud i amb origen al segle XII. Gallicant té un encant especial. Un aiguabarreig de sentiments afloren quan observes les vuit cases construïdes paret contra paret. De lluny t’impregna el misticisme d’un poble abandonat, i ja et venen a la ment suposades històries de pagesos de muntanya i ramaders . . .

. . . però a mesura que t’hi acostes et vas quedant enfonsat en un sentiment de tristesa . . . Gallicant no és només un poble abandonat . . . sinó que ha estat espoliat i d’ell n’han desaparegut les teules, les porxades i els elements arquitectònics més propis. . .

però existeix una realitat que ningú li podrà robar i és que des de Gallicant hi ha una de les vistes més maques del nucli de Siurana, la seva cinglera, el pantà al seus peus i el majestuós Montsant al fons.

Dos glops d’aigua i continuem fent camí agafant el pas de ferradura convenientment indicat a la sortida de Gallicant i que ens portarà per un desnivell fins acostar-nos als Gorgs de la Febró. A mesura que es va baixant es va observant com l’aigua insufla vida a aquells paratges i tota vida d’animals i plantes creixen per arreu.

Finalment, al fons de tot hi trobem els gorgs, on en aquesta època de l’any s’hi pot contemplar un preciós salt d’aigua i un fabulós esclat de natura per tot el seu voltant.

Ara, després de caminar una horeta és el moment d’un bon esmorzar . . . entrepà de pernil salat, olives recaptades aquest hivern passat i de postres un bon grapat d’avellanes! . . . i si teniu bons companys de viatge, tal com va ser diumenge passat, algú portarà una botelleta de moscatell per tal que un glopet netegi la boca i ens reconforti per dins.

Tot ben recollit, cap paper per terra . . . i a desfer camí. Retornem a Gallicant. Continuem ruta i just quan tornem a arribar a la pista del GR7 ja ens podem deixar anar per un senderó que ens portarà a l’Arbolí. . .

. . . i si quan hi arribeu ja heu tornat a fer gana, doncs entreu en un dels seus restaurants i ompliu-vos dels fantàstics dinars que s’hi serveixen. Però si em permeteu un consell . . . no us perdeu els fesols del ganxo que es servei a El Pigot . . . potser perquè s’han sembrat, s’han cavat, s’han regat, s’han fet grans, s’han collit, s’han assecat, s’han picat, s’han ventat i s’han triat a Riudoms per tal de pujar els millors quilos al restaurant? . . . pregunteu-ho al meu pare i a la meva àvia que hi han deixat les hores i l’esforç!!! :o)